Amb Maria, Pablo Larraín tanca una trilogia, encetada amb Jackie (2016) i Spencer (2021), al voltant de dones icòniques de la segona meitat del segle XX a qui retrata tot evitant els llocs comuns dels biopics. Els tres films comparteixen una aproximació centrada en l'experiència íntima d'unes protagonistes que veuen com la seva identitat real queda ofegada pel seu rol de figura pública, en un context amb aparença de conte de princeses. I en els tres casos, aquesta crisi es fa palesa a través d'una dimensió d'irrealitat. A Spencer, Diana de Gal·les considera els seus trastorns com una reacció lúcida a un entorn opressiu i a Jackie, la vídua de JFK difumina la frontera entre què és veritat i què és posada en escena en la seva vida mediàtica. A Maria, en els últims dies de la seva vida, la Callas s'entrega a la fantasia que un jove reporter l'entrevista per a la televisió per deixar fluir el seu relat autobiogràfic.

Fa només un any, el cineasta xilè Pablo Larraín presentava a la Mostra de Venècia El conde, una sàtira de terror en què el dictador Augusto Pinochet es passejava pel món actual convertit en un vampir. Ahir el director d’El club va tornar al Lido venecià per presentar Maria, una pel·lícula que pot llegir-se com l’antítesi del seu anterior treball. En contraposició a l’estudi descregut i lapidari d’una realitat corrompuda –el Xile contemporani d’El conde–, Larraín construeix amb Maria un retrat còmplice i devot de “la veu més gran de la història”, segons la descripció que el mateix director ha fet de Maria Callas (1923-1977) en una trobada amb la premsa.

Motius de salut, dels quals esperem una ràpida recuperació, han obligat la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové a anul·lar la seva participació en el concert d'homenatge a Maria Callas del 30 de novembre al Palau de la Música. El seu lloc l'ocuparà la vigatana Laura Vila, "una artista senzillament extraordinària", tal com la va descriure el crític de l'ARA Jaume Radigales arran de la seva interpretació d'Amneris a la producció d'Aida de la Fundació Òpera Catalunya. Vila s'incorpora a un concert en què també participen altres grans veus de la lírica catalana, com la soprano tarragonina Marta Mathéu, la barcelonina Serena Sáenz, i l'Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Irene Delgado-Jiménez. Tot plegat, una iniciativa de l'ARA per commemorar el centenari del naixement de Maria Callas (1923-1977). Serà en la tradicional Nit de l’ARA que es fa cada tardor coincidint amb l’aniversari del diari, que enguany fa tretze anys. El programa del concert inclou algunes de les àries més representatives de la trajectòria de la diva de dives, d’òperes de Rossini, Bellini, Verdi, Offenbach, Bizet, Puccini i Delibes.

L’ARA commemorarà el centenari del naixement de Maria Callas (1923-1977) amb un concert especial Palau de la Música el 30 de novembre a les 21.30 h. Serà en la tradicional Nit de l’ARA, que s’organitza cada tardor coincidint amb l’aniversari del diari, que enguany fa tretze anys. Per recordar la diva entre les dives, la soprano que va marcar l’òpera sobretot als anys cinquanta, s’ha convocat tres de les millors veus de la lírica catalana: la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové, la soprano tarragonina Marta Mathéu i la soprano barcelonina Serena Sáenz. En el programa no hi faltaran algunes de les àries més representatives de la trajectòria de Maria Callas, d’òperes com Norma de Bellini, Gianni Schicchi de Puccini i Carmen de Bizet, cadascuna inscrita en un estil diferent.

El 2023 comença pletòric, si més no perquè no hi ha cap restricció pandèmica que afecti la cultura. Serà un any de grans esdeveniments musicals (els concerts de Coldplay), artístics (Any Picasso), arquitectònics (Any Domènech i Montaner) i cinematogràfics (Indiana Jones 5), i de retorn a la normalitat teatral. Com és habitual, el sector editorial comença l'any engreixant la maquinària pensant en Sant Jordi.