Després de tres setmanes de caos en el si del Partit Republicà, que han sumit els Estats Units en la paràlisi legislativa, finalment la Cambra de Representants ha escollit el seu nou president: Mike Johnson, que no era la primera opció de ningú, ha estat l'únic capaç de reunir els vots dels republicans ultres i els més moderats. Succeirà Kevin McCarthy, que va ser escollit al gener després d'un altre episodi inèdit, en què va necessitar fins a 15 votacions, i va ser destronat a principis de mes per una moció impulsada pels extremistes del seu propi partit.

Als Estats Units el tema era tancar el govern i van acabar tancant el Congrés. La recent destitució del líder republicà de la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, reflecteix un conflicte de política pública i mostra una greu fallada institucional.

El republicà Kevin McCarthy s'ha convertit aquest dimarts en el primer president de la Cambra de Representants dels Estats Units a ser destituït del càrrec per la rebel·lió interna del seu partit. Liderats pel congressista Matt Gaetz, una vintena de membres de l'ala ultraconservadora dels republicans (Freedom Caucus) ha impulsat una moció per destituir el seu propi portaveu, que s'ha saldat amb 216 vots favorables i 210 en contra (inclosos 8 del seu propi partit). McCarthy era la tercera autoritat en la cadena de comandament dels Estats Units, però ara el seu seient ha quedat vacant.

El sentit d'estat s'ha imposat als Estats Units després de setmanes de caos, retrets creuats i desgovern al Congrés nord-americà. En un gir inesperat dels esdeveniments, republicans i demòcrates han arribat aquest dissabte a un acord in extremis per aprovar una pròrroga dels pressupostos, que evitarà el temut tancament de govern als Estats Units. A menys de deu hores de la data límit, la Cambra de Representants ha superat el boicot del sector ultradretà i ha donat el vistiplau a un pla provisional per continuar finançant el govern durant 45 dies. La proposta ha tingut després el vistiplau del Senat i ha estat signada pel president Joe Biden. Però és una mesura provisional: ara els congressistes tindran un mes i mig de marge per continuar negociant els plans de despesa per a l'any fiscal vinent i complir així amb una de les seves funcions bàsiques: finançar l'administració pública.

Com ja és costum, les urgències dominen aquests dies el Congrés dels Estats Units. Falta tot just una setmana per a la data límit d'aprovació dels pressupostos i no hi ha cap certesa que els legisladors puguin evitar el desastre que suposaria un tancament del govern. Si la matinada de l'1 d'octubre demòcrates i republicans no han sigut capaços de superar les seves divisions internes, milions de persones veurien limitat l'accés a les seves prestacions socials, desenes de milers de treballadors de l'administració es quedarien sense paga i no funcionarien serveis crucials com el Fons d'Ajuda per a Desastres. La Casa Blanca pot activar plans de contingència per mitigar la situació, però un tancament continuat del finançament tindria efectes dràstics sobre l'economia.

"Si no aconseguim l'ajuda, perdrem la guerra": així de contundent s'ha mostrat Volodímir Zelenski, el president d'Ucraïna, en la seva visita al Capitoli aquest dijous. Allà, la Cambra de Representants està debatent l'aprovació d'un nou paquet d'ajuda militar i humanitària, de 24.000 milions de dòlars, impulsat per l'administració de Joe Biden. Però compta amb l'oposició de desenes de congressistes republicans, que tenen la majoria i estan dividits sobre la necessitat de seguir augmentant la inversió en la guerra, que després de 19 mesos d'hostilitats ja ascendeix a més de 75.000 milions de dòlars.

La carrera per a la presidència dels Estats Units es jugarà, en gran part, als tribunals. Després de les quatre imputacions que ja recauen sobre l'exmandatari Donald Trump, aquest dijous li ha arribat el torn a Hunter Biden, fill de l'actual president, que està acorralat per dues investigacions independents, per delictes fiscals i per possessió il·legal d'armes. Aquest dijous han transcendit documents judicials d'un tribunal de districte de Delaware que constaten que un gran jurat ha votat a favor d'imputar-lo per tres delictes relacionats amb la segona investigació, per possessió il·lícita d'armes.

La imputació de Donald Trump, la primera d'un president o expresident en la història dels Estats Units, no sembla a priori l'escenari ideal per a un candidat a ocupar el Despatx Oval de la Casa Blanca. La seva carta de presentació, aparentment, no és la més preferible: un exmandatari problemàtic, investigat per la justícia, que va cometre almenys dues infidelitats l'any que va tenir un fill amb la seva parella i que encadena resultats decebedors en els tres darrers cicles electorals.

Donald Trump s'ha convertit en el primer expresident de la història dels Estats Units a ser encausat amb càrrecs penals. Segons han confirmat diverses fonts al New York Times, el gran jurat de Manhattan que investiga el pagament de 130.000 dòlars que Trump hauria fet l'any 2016, en plena campanya electoral, a l'actriu porno Stormy Daniels per comprar el seu silenci, ha decidit imputar-lo. El procés arriba en plena precampanya per a les pròximes eleccions presidencials, a les quals Trump aspira a ser candidat republicà. La resposta de l'exmandatari no s'ha fet esperar: "És persecució política i interferència electoral al més alt nivell de la història –ha dit en un comunicat minuts després de la imputació–. Crec que aquesta caça de bruixes se li girarà massivament en contra a Joe Biden".

Després de tres anys de forta despesa per la pandèmia i de dues dècades arrossegant dèficit pressupostari, el deute federal dels Estats Units ja supera els 30 bilions de dòlars i està a punt de tocar el sostre legal. Per alleugerir aquesta càrrega, el president Joe Biden necessita arribar a un acord amb els republicans, que ara controlen la Cambra de Representants i tenen la clau per desbloquejar la qüestió. Però no estan disposats a incrementar el sostre de deute ni a aprovar uns pressupostos que impliquin augmentar els impostos, les dues propostes del president, que aquest dijous ha reiterat durant la presentació dels pressupostos per a l'any fiscal 2024.

Després de tres dies d'un esperpent històric, ja són onze les votacions fallides a la presidència de la Cambra de Representants dels Estats Units. De res han servit les nombroses concessions del candidat Kevin McCarthy a la ultradreta, la intromissió de Donald Trump o les reunions a porta tancada al Capitoli per acabar amb un espectacle que el món segueix observant amb incredulitat. És la primera vegada en 164 anys que una votació d'aquest caire requereix tantes rondes per ser resolta. Fins que no se superi el bloqueig, en un procediment que acostuma a ser un tràmit, els representants continuaran sense poder jurar el seu càrrec i retornar l'activitat legislativa al país.

“Republicans, no convertiu un gran triomf en una gegantina i vergonyosa derrota. És hora de celebrar-ho. Us ho mereixeu. Kevin McCarthy farà una bona feina”. Així ha intervingut aquest matí Donald Trump per mirar de tancar el fracàs històric que es va viure aquest dimarts a la Cambra de Representants. A través de la seva xarxa social (Truth Social), ha demanat als diputats més radicals del partit que deixin de banda les seves diferències i votin Kevin McCarthy com a president de la cambra baixa. Tanmateix, no ha aconseguit fer-los canviar d'opinió, i en la sisena votació a l'òrgan legislatiu, després de tres intents fallits dimarts i tres més dimecres, el candidat republicà ha tornat a fer curt en la seva aspiració de succeir Nancy Pelosi. Fins que no s'esculli un nou president, la Cambra continuarà bloquejada i els congressistes ni tan sols podran jurar els seus nous càrrecs, resultants de les eleccions de mig mandat del novembre.

Després de gairebé dues dècades representant el seu districte de Califòrnia, el republicà Kevin McCarthy està a les portes d’aconseguir el seu gran somni: ocupar la presidència de la cambra baixa, el tercer càrrec més important dels EUA després del de president i vicepresident. Per assolir-ho, haurà d'acontentar l'ala més trumpista del Partit Republicà, que el culpa dels mals resultats en les eleccions de mig mandat.

La victòria amarga dels republicans a la Cambra de Representants en les eleccions legislatives del novembre, amb una ajustada majoria de 222 a 213 escons, comença a passar-los factura. Per primera vegada en un segle, un candidat a president de la cambra baixa ha perdut la primera votació per assumir el càrrec, una cosa que no passava des del 1923. El republicà Kevin McCarthy, líder dels republicans durant l'última legislatura, no ha aconseguit aquest dimarts el suport necessari de 218 congressistes per convertir-se en el nou speaker de l'òrgan legislatiu, càrrec que ha ocupat des del 2019 la demòcrata Nancy Pelosi. La cambra baixa no pot iniciar la seva activitat fins que no hi hagi un nou president, així que seguirà votant fins que hi hagi un candidat vencedor.