Últims quinze dies: el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, s'ha reunit amb el fabricant automobilístic xinès Chery a Madrid; el titular d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha viatjat a Shanghai a la fira internacional de la indústria agroalimentària; aquest dijous, l'Hotel Palace de Barcelona va acollir una trobada de la Fundació Puente China amb un centenar d'empreses i representants de l'administració xinesa, i dilluns va tenir lloc una reunió que no es produïa des del 2018: la Comissió Mixta Econòmica i Industrial Hispano-Xinesa. 

Els presidents del Consell Europeu i la Comissió Europea, Charles Michel i Ursula von der Leyen, van assistir el 7 de desembre a la 24a Cimera UE-Xina per transmetre un missatge dur al president xinès Xi Jinping. Per a l'opinió pública europea i nord-americana, i amb el teló de fons de la nova Guerra Freda entre els Estats Units i la Xina, va semblar que els caps de la UE estaven augmentant la pressió sobre la Xina amb amenaces creïbles sobre quatre qüestions concretes, però és probable que a les autoritats xineses els hagi resultat més graciós que alarmant.

No hi ha hagut declaració conjunta ni acords destacables, però la cimera entre la Unió Europea i la Xina celebrada aquest dijous a Pequín ha estat un pas més per normalitzar les relacions de dos importants socis comercials que miren d'entendre's malgrat un context global hostil per aconseguir-ho. El president Xi Jinping i el primer ministre Li Qiang han exercit d'amfitrions amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el responsable de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Tots tres han viatjat a la capital xinesa, mostra de la rellevància que Brussel·les ha volgut donar a la trobada.

La cimera entre la Unió Europea i la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac) que s'ha fet aquest dilluns i dimarts a Brussel·les no havia de dedicar-se a la guerra d'Ucraïna, sinó a l'acostament entre els dos blocs, que feia vuit anys que no es reunien. Tot i això, ja abans de la trobada la invasió russa es va convertir en el tema de debat i controvèrsia del fòrum UE-Celac quan a principis de mes el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va assegurar que volia participar-hi malgrat l'equidistància d'una part important dels països llatinoamericans respecte al conflicte o el seu alineament amb Rússia.

La Xina no estava governada per una Ciutat Prohibida poblada d’eunucs i concubines pèrfides, on feia olor de resclosit. Pel Palau Imperial hi passejaven consellers perses, estrategs àrabs, assessors russos i cristians heretges fugits de llunyanes terres de l’oest. La cort de la dinastia xinesa Tang, al segle VII dC, tenia aires de cimera de Davos. Els aires multiculturals creuaven les estances reials, les dones de la cort muntaven a cavall amb la ferocitat d’un nòmada, l’època daurada de la poesia xinesa estava començant. La Xina era una societat oberta al món i les seves influències. Amb alts i baixos, sempre ho ha estat. Però el mite de la Xina hermètica i tancada al món encara té molt de ressò a Occident.

La Unió Europea (UE) no aprèn dels errors passats. Reunits al llarg de la tarda i vespre aquest dimecres a Brussel·les, els Vint-i-set han estat incapaços de consensuar noves mesures de control del covid en resposta a l'esclat que hi ha hagut a la Xina les últimes setmanes, després que el govern de Xi Jinping hagi aixecat pràcticament totes les restriccions. Els socis de Brussel·les només han fet un seguit de recomanacions; en tot cas mesures molt menys laxes que les respostes més estrictes que ja han establert països com França, Espanya o Itàlia o, fora de la UE, com Corea del Sud, el Japó, l'Índia, Austràlia, el Marroc, el Regne Unit i els EUA.