Borrell s'erigeix en contrapès de Von der Leyen en la guerra entre Israel i Palestina

Brussel·lesLa guerra d'Ucraïna i la de Gaza han tingut efectes totalment contraris en la Unió Europea. La invasió russa va unir els estats membres com feia temps que no es veia i va propulsar la projecció a escala europea i mundial dels líders comunitaris, sobretot la d'Ursula von der Leyen, que ha marcat els passos del suport a Kíiv i les sancions a Rússia. A més, va impulsar la importància del bloc europeu al tauler geopolític actual. En canvi, el conflicte entre Israel i Hamàs ha reflotat les divisions històriques entre els socis europeus sobre aquesta qüestió i els líders comunitaris s'han enfangat en declaracions i gestos diplomàtics contradictoris. I, esclar, més enllà dels ajuts humanitaris, s'ha confirmat que el club europeu, encara que tingui moltes coses a dir-hi, té poc a jugar en aquest tauler.

La caixa dels trons la va obrir Von der Leyen, juntament amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, al visitar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Israel ja havia començat el setge a Gaza i l'exministra de Defensa alemanya no va recordar a Netanyahu que té dret a defensar-se d'atacs com els de Hamàs sempre que, això sí, respecti el dret internacional i humanitari. Les xarxes bullien de crítiques a la presidenta de l'executiu comunitari per no haver subratllat la importància de complir amb aquest marc legal, i encara més quan va decidir projectar la bandera israeliana a l'edifici Berlaymont de la Comissió Europea a Brussel·les.

Tampoc va agradar aquest gest a gran part dels estats membres, eurodiputats i diplomàtics europeus instal·lats a la capital comunitària. Fins i tot, han protestat funcionaris de la UE. "Estem preocupats pel suport incondicional de la presidenta de la Comissió Europea a una de les dues parts", diu una carta firmada a hores d'ara per un miler de treballadors públics comunitaris. No va ser fins dimecres passat, després de rebre l'allau de crítiques i amb la boca petita, que la presidenta de la Comissió va recordar que també en les guerres s'havia de respectar el dret internacional i humanitari.

Borrell, l'altaveu de la posició oficial de la UE

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va ser el dirigent comunitari que va reaccionar més de pressa al polèmic viatge de Von der Leyen i qui va parlar de manera més contundent contra la posició de la seva superior. "S'ha de respectar el dret internacional i humanitari", va insistir el dirigent català, que a diferència de Von der Leyen sí que concreta que el setge a Gaza o l'atac a l'hospital més important de la Franja no estan dins d'aquest marc legal. "Si visito Israel, també he de poder visitar Ramallah", va retreure Borrell aquest dimecres a Von der Leyen i Metsola en un discurs molt aplaudit al Parlament Europeu.

En la mateixa línia, però amb menys potència que Borrell, l'arxienemic intern de Von der Leyen i president del Consell Europeu, Charles Michel, també ha recordat a Israel l'obligació de complir amb el dret internacional i humanitari, i ha condemnat el bloqueig al poble palestí. De fet, el posicionament defensat per Borrell i Michel és l'històric i oficial de la Unió Europea, és el que van consensuar els caps de govern i d'estat dels Vint-i-set en una trobada d'urgència el cap de setmana passat i és el que ratifica una declaració conjunta del Parlament Europeu aprovada per una gran majoria aquest dijous. Per aquest motiu, moltes veus comunitàries i europees han retret a Von der Leyen que, a més d'extralimitar-se en les seves competències —no li pertoca Exteriors—, no ho faci en la línia del consens del bloc europeu.

En aquest sentit, els representants d'estats membres que històricament han tingut posicions més propalestines, com Espanya, Bèlgica i Luxemburg, i els eurodiputats més progressistes s'han vist més representats per Borrell que no pas per Von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea. Fins i tot, un dels seus flagells polítics més destacats, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, n'ha lloat el posicionament. "Aquesta vegada Borrell ha parlat més clar del que Von der Leyen i Charles Michel han sigut capaços de dir davant de l'evidència d'un crim a gran escala", va piular el dirigent de Junts.

Borrell també va ser dels primers dirigents comunitaris que van sortir a desmentir el fals anunci del comissari d'Ampliació, l'hongarès Olivér Várhelyi, que va assegurar que la Comissió Europea havia suspès els ajuts humanitaris de la UE destinats a Palestina. El cap de la diplomàcia va apujar l'aposta i va dir que en triplicarien la quantitat, fins als 75 milions d'euros, i que Brussel·les només volia assegurar-se que els seus diners no acabaven en mans de Hamàs. Ara bé, res de tallar les ajudes, i menys en un moment tan delicat com l'actual.

Falta menys d'un any per a les eleccions europees

Von der Leyen no ha volgut jugar el paper d'equilibri de Borrell i ha tornat a fer una aposta clara en el conflicte israelianopalestí, com havia fet amb la compra de conjunta de vacunes, els plans de recuperació covid, l'ambiciós pla verd o el suport a Volodímir Zelenski. En aquesta ocasió, però, en comptes d'erigir-se cada vegada més com la líder indiscutible d'Europa, el seu posicionament més proisraelià i la seva diplomàcia erràtica l'estan rebaixant a una dirigent més de la UE, justament quan falta menys d'un any per a les eleccions europees. I, a més, ha tornat a fer evidents els dos grans mals endèmics del bloc europeu i que semblava que amb la guerra d'Ucraïna s'estaven començant a deixar enrere: la UE no té una sola veu ni és un actor determinant en el tauler geopolític actual.