La Xina ha tornat a demostrar que considera que Taiwan li pertany i que està disposada a enfrontar-se amb qualsevol força disposada a intervenir-hi. En un nou gest de força, l'exèrcit xinès ha desplegat la marina, les forces aèries i el cos encarregat dels míssils al voltant de l'illa per dur a terme les maniobres militars més extenses fins ara, que han inclòs exercicis amb foc real de llarg abast.

Per segon dia consecutiu, l'exèrcit xinès ha intensificat els seus exercicis militars dirigits a Taiwan. Al voltant de l'illa, s'han pogut veure vaixells de guerra i avions militars, així com simulacions d'atacs amb foc real contra objectius estratègics a Taiwan, com ara ports i instal·lacions energètiques, segons ha informat l'exèrcit xinès. En els últims anys la Xina ha repetit aquest tipus de maniobres militars intimidatòries al voltant de Taiwan, sovint amb foc real. En un moment de pic de tensió per aquest tipus d'exercicis l'any 2021, el govern de Taiwan ja va advertir que temia que Pequín volgués llançar una invasió a gran escala l'any 2025, que és quan calculava que les forces armades xineses estarien preparades per a una operació així.

Taiwan torna a estar en alerta per unes maniobres militars de la Xina a prop de l'illa. Diversos vaixells de guerra i avions de combat xinesos s'han dirigit a Taiwan des de diverses direccions, per demostrar "la superioritat" militar xinesa, segons el govern xinès. Pequín ha explicat que ha iniciat aquesta nova ronda d'exercicis com un avís als "actes separatistes de les forces independentistes de Taiwan". Una referència clara al discurs de la setmana passada del president de Taiwan, Lai Ching-te, durant el dia nacional, en què va dir que la Xina no tenia dret a representar Taiwan. Els mitjans estatals xinesos asseguren que s'han fet llançaments de míssils simulats i que els avions de caça han obert "passadissos d'assalt aeri".

La Xina ha fet una demostració de força militar amb un simulacre de bloqueig de l'illa de Taiwan, com a resposta a la presa de possessió del nou president, l'independentista Lai Ching-te. Des de Taiwan han qualificat els exercicis militars xinesos de "provocacions irracionals" i d'accions que "perjudiquen la pau i l'estabilitat regionals". El discurs de Lai Ching-te en la seva presa de possessió de dilluns no ha agradat a Pequín i els ho ha fet saber amb uns massius exercicis militars que involucren la marina, l'exèrcit de terra i les forces aèries, inclosa la divisió de míssils.

Més de divuit milions d'electors decideixen dissabte a Taiwan si mantenen al capdavant del govern l'independentista Partit Democràtic Progressista (PDP) o si aposten pel canvi i opten pel nacionalista Kuomintang (KMT).

El 2024, any amb una gran concentració d'eleccions al món, arrenca amb uns comicis decisius en un dels punts més calents de la geoestratègia mundial. El resultat dels comicis del pròxim 13 de gener a Taiwan marcarà si l’illa vira cap a una posició més conciliadora amb la Xina o manté la línia que defensa l'actual govern, que reclama la independència o almenys mantenir l’statu quo. Pequín vol la reunificació i convertir l'illa en una província xinesa més, sense descartar una invasió militar.

El 13 de gener del 2024 hi haurà eleccions presidencials a Taiwan. Tot i que podria semblar que parlem d'uns comicis remots que no ens han d'afectar gaire, el cert és que l'eco del seu resultat pot arribar a tenir repercussions globals. Encara falten mesos, i hi pot passar de tot. De moment, segons les enquestes, el que sembla més probable és que les torni a guanyar el candidat del DPP, el Partit Democràtic Progressista, el partit que ja fa vuit anys que és al poder, que està a favor de mantenir l'statu quo i que refusa que la República Popular de la Xina absorbeixi Taiwan (oficialment República de la Xina). 

A partir d'aquest divendres els líders del G-7 –els Estats Units, el Japó, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i el Canadà (als quals s'afegeix la representació de la UE)– es reuneixen a Hiroshima, al Japó, per la seva reunió anual. La seu de la cimera, exemple de l'horror de la guerra nuclear, és per si sola un missatge.

Un amic meu de Taipei va compartir fa poc a Facebook un apassionat post que instava els joves taiwanesos a preparar-se per a la guerra amb la Xina. Per a ell, l’ús de la força era l’única resposta a les amenaces xineses d’apoderar-se de l’illa; qualsevol altra alternativa era una quimera. Tot i haver fet ja els 60 anys, jurava que estava disposat a agafar les armes si calgués.

Quan un camina pels carrers de Taiwan, és fàcil oblidar-se de les tensions que l’illa té amb Pequín. A les ciutats taiwaneses és difícil trobar militars o referències bèl·liques. Alguns centres de reclutament, per exemple, tenen parets amb dibuixos inofensius de soldats a l’estil del manga japonès. El paisatge de Taiwan no té res a veure amb altres punts calents i militaritzats del món, com per exemple Israel. Aquesta absència física de signes de tensió amb la Xina pot portar a pensar que als taiwanesos no els preocupa Pequín. Però la realitat és la contrària: com vaig poder copsar mitjançant una dotzena de converses amb ciutadans taiwanesos durant la meva visita a l’illa, la relació amb la Xina és el gran tema que tenen al cap cada cop que van a votar a les eleccions nacionals. Siguin joves o grans, de dretes o d’esquerres, ecologistes o capitalistes, la relació amb la Xina passa per davant de tots els altres temes.