Portugal i Espanya aspiren a ser el bressol europeu de l'hidrogen renovable, pel que fa al consum, però sobretot a la producció. No són els únics estats membres que en un context marcat per l'imperatiu de diversificació de les fonts energètiques, així com de descarbonització de les economies, tenen la mirada posada en aquest vector energètic. A la llista s'hi sumen països com França i Alemanya. De fet, la primera potència europea ha fet un pas més per importar més de la meitat de l'hidrogen que preveu consumir a partir de l'any 2030. En un acte celebrat a Berlín, OGE, l'operador gasista alemany, s'ha afegit formalment a la llista de promotors de l'hidroducte H2Med.

Fa just seixanta anys, el 22 de gener del 1963, Charles de Gaulle i Konrad Adenauer signaven un tractat que segellava la reconciliació entre França i la República Federal d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Amb el Tractat de l'Elisi, els dos països, enemics històrics, enterraven la destral de guerra i començaven a construir les bases d'una amistat que ha estat clau per al projecte europeu. Sis dècades després, el president de França, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, han signat aquest diumenge un nou tractat d'amistat entre els dos països. És un gest carregat de simbolisme i tanca –almenys aparentment– una etapa de tensions entre els dos líders per diferències en qüestions clau relacionades amb la guerra a Ucraïna com l'energia i la política de defensa.