Amenaça de divorci de Macron i Scholz: la guerra obre una crisi entre París i Berlín
Els dos líders es troben a París per rebaixar la tensió
ParísLa guerra a Ucraïna ha unit els països europeus com poques vegades s'ha vist en la història de la Unió Europea. Els Vint-i-set han aconseguit una resposta comuna per donar suport a Kíiv i sancionar Rússia. Però a la sala de màquines de la política comunitària comença a sentir-se un soroll que indica que no tot va tan bé: el conflicte està provocant fissures a l'eix franco-alemany. Les relacions entre París i Berlín havien funcionat perfectament quan no hi havia guerra i Alemanya estava dirigida per la cancellera Angela Merkel, però les coses han canviat. Amb el canceller Olaf Scholz i l'esclat del conflicte, les relacions entre França i Alemanya s'han tensat.
A París costa admetre-ho obertament, però l'amenaça de divorci s'ha fet evident amb l'ajornament de la reunió que habitualment mantenen una vegada a l'any el govern francès i l'alemany. La cita estava prevista inicialment per a aquest dimarts, però fa pocs dies l'Elisi anunciava que no se celebraria i fixava una nova data per al gener. La decisió va fer saltar totes les alarmes i, finalment, per llimar diferències i intentar demostrar que la relació no està trencada, Emmanuel Macron ha convidat el canceller alemany avui a París, on està previst que dinin junts. Tot i això, no se sotmetran a preguntes dels periodistes.
A hores d'ara ja no és cap secret que no hi ha feeling entre Scholz i el president francès, però el que ha fet que París i Berlín estiguin a un pas del divorci són les decisions en matèria energètica i de defensa que Alemanya ha pres en els últims mesos, des que Rússia va envair Ucraïna. Si fins ara França era la potència militar europea mentre Berlín havia reduït la despesa militar progressivament, la guerra i l'amenaça russa han provocat que Alemanya hagi optat per rearmar-se i enfortir la seva estratègia militar. A ulls de França, el pecat que ha comès Berlín en aquest canvi d'estratègia de defensa és fer-ho en aliança amb els Estats Units i no amb França i la UE.
Escut antimíssils sense França
D'una banda, el govern alemany ha llançat un projecte d'escuts antimíssils aliant-se amb 14 països de l'OTAN i amb material alemany, americà i israelià, deixant França al marge. Un gest que París percep com un menyspreu al projecte d'una defensa comuna europea –amb un impuls a la indústria d'armament dels països comunitaris– que promou Macron al marge de l'Aliança Atlàntica. De fet, fa set anys que les companyies franceses de defensa Thales i MBDA, filial d'Airbus, treballen conjuntament amb Itàlia per desenvolupar un sistema de defensa antimíssils a Europa, que ja s'està provant a Romania. El projecte d'escuts que ha llançat ara Alemanya en partenariat amb els Estats Units podria posar en perill el futur del projecte europeu.
Més enllà de les conseqüències polítiques n'hi ha també per a la indústria armamentística europea. El president de França fa temps que insisteix en la necessitat que la UE tingui més sobirania militar, però Alemanya ha preferit aliar-se amb els Estats Units. A més a més, per ampliar la seva potència militar, Berlín ha optat per comprar avions de combat també als EUA.
Diferències energètiques
En el pla energètic, les diferències entre Alemanya i França són evidents. Mentre que París aposta per les nuclears, sobretot amb la crisi provocada per la guerra, Berlín és més escèptic i recela que finalment Brussel·les hagi permès que la nuclear compti –encara que provisionalment– com a energia verda. Però les divergències en la matèria van més enllà: entre altres discrepàncies, a França li ha molestat especialment que Alemanya hagi aprovat unilateralment, sense negociar-ho amb la UE, un paquet d'ajudes de 200.000 milions d'euros per fer front a l'alça de preus de l'energia. Macron considera que la mesura pot tenir un "efecte desestabilitzador" per a la resta de països europeus.
El president de la República veu rere les decisions preses per Scholz la voluntat política d'actuar per interessos nacionals per sobre dels interessos comuns, i d'anar a la seva, donant l'esquena a França i a Europa. "No és bo ni per a Alemanya ni per a Europa que Alemanya s'aïlli –afirmava el president de la República a l'última cimera europea, la setmana passada–. El nostre rol és fer tot el possible perquè hi hagi una unitat europea i que Alemanya en formi part".
En una entrevista al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung, el ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, subratllava la necessitat que París i Berlín s'entenguin. "No hi ha alternativa a aquesta aliança perquè junts representem el 40% del PIB d'Europa i estem units per llaços històrics molt profunds", afirmava en un to conciliador. Des d'Alemanya, un portaveu del govern assegurava que França "és el nostre aliat més proper", en un intent de rebaixar la tensió.
