La Generalitat prepara una reducció de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que afectaria les persones amb rendes inferiors als 35.000 euros anuals de cara a l'any vinent. La mesura afectaria uns 2,6 milions de contribuents, un 73% del total que paguen aquest impost a Catalunya, i representaria un estalvi per persona d'uns 125 euros de mitjana a la declaració corresponent al 2024.

El missatge que han enviat al Govern és clar: no volen l'ampliació de l'aeroport del Prat, el macrocomplex de joc i oci nocturn del Hard Rock –projectat a Tarragona i encallat durant anys– ni la construcció de la carretera B-40 o Quart Cinturó i que ha d'unir Terrassa, Sabadell i Castellar. El motiu, diuen, és perquè estan orientats a augmentar els beneficis dels rics a costa de la precarietat de la població i allunyen Catalunya del camí per enfrontar-se al canvi climàtic. Milers de persones, 1.800 segons la Guàrdia Urbana i 10.000 segons els organitzadors de la protesta, s'han manifestat aquest dissabte al centre de Barcelona sota el lema "Defensem la terra, construïm el futur". Els participants han acusat el president, Pere Aragonès, de voler "trinxar" el futur social, econòmic i mediambiental del país a canvi d'aprovar els pressupostos.

El PSC i Junts per Catalunya s'han aliat aquest divendres per infligir una nova derrota parlamentària al Govern. A la comissió d'economia del Parlament han sumat els seus vots per aprovar una esmena socialista als pressupostos que tomba el pla pilot sobre la renda bàsica universal que volia implementar el Govern aquest any. Per aconseguir-ho, també han comptat amb els vots de Cs, el PP i Vox. Aquesta votació no posa en risc que els pressupostos de la Generalitat siguin aprovats definitivament el 10 de març, però sí que evidencia fins a quin punt és fràgil l'aliança pels comptes que van firmar ERC, el PSC i els comuns. D'aquí una setmana Catalunya tindrà nous comptes, però el Govern torna a quedar avisat que no tindrà una majoria parlamentària sòlida per governar sense sobresalts.

El calvari que ha viscut el Govern per aprovar els pressupostos catalans d'aquest any podria no haver acabat malgrat el pacte subscrit amb els comuns i amb el PSC. L'aprovació definitiva dels comptes el pròxim 10 de març no corre perill, però ara el problema que té el Govern és que podria veure com l'oposició l'obliga a introduir esmenes als pressupostos que no són del seu gust, sinó tot el contrari. Darrere l'operació per complicar-li la vida a l'executiu de Pere Aragonès emergeixen Junts i el PSC, que tornen a jugar la carta de desgastar ERC i posar de manifest la seva minoria al Parlament.

Les casualitats que a vegades provoca el calendari han fet que aquest dimarts, dia en què es compleixen dos anys de les eleccions catalanes del 14-F, s'hagi celebrat el primer debat dels pressupostos d'aquest any. El Parlament ha admès a tràmit els comptes i ha tombat les esmenes a la totalitat de Junts, la CUP, Vox, Cs i el PP. Si fa dos anys la legislatura va començar amb un pacte a tres ERC-Junts-CUP per investir Aragonès, aquest dimarts els comptes han pogut seguir el tràmit parlamentari amb un pacte ben diferent: ERC, el PSC i els comuns. Amb tots aquests elements sobre la taula, el debat d'aquest dimarts només podia derivar cap a un punt: exhibir amb tota la seva cruesa la fractura entre els partits independentistes.

La història del quart cinturó, la infraestructura que bloqueja el pacte de pressupostos entre el Govern i el PSC, s'assembla en certa manera a la història del complex d'oci de Hard Rock: acumula tants anys de paràlisi i de modificacions respecte del projecte original que costa seguir-li el rastre. El millor exemple és que tothom en diu com vol: els uns, Quart Cinturó, i els altres, B-40 o també ronda Nord —que seria el tram entre Terrassa i Sabadell—. Aquest dijous al Parlament, però, tots els actors de la negociació posaran les cartes damunt la taula. A la cambra s'hi votarà una moció del PSC que recull com els socialistes consideren que s'ha d'executar aquesta ronda Nord. ERC hi ha presentat esmenes perquè no hi està d'acord, però per primera vegada obre la porta a posar en consideració aquesta infraestructura. Si arriben a un text de consens, els pressupostos seran més a prop. Si no, Catalunya correrà el risc d'una nova pròrroga, la cinquena en els últims deu anys.