De Junts-CUP a PSC-comuns: la legislatura que s'ha girat com un mitjó

BarcelonaLa nit electoral del 14 de febrer del 2021 va dibuixar a Catalunya un panorama polític amb dos blocs ben clars: un, l'independentista, que per primera vegada superava el 50% dels vots, liderat per ERC; l'altre, el constitucionalista, liderat per un PSC que per primera vegada guanyava unes eleccions –en vots i escons–, però que no podia governar perquè li faltaven suports a la cambra. Dos anys exactes després d'aquells comicis l'esquema de la legislatura s'ha girat com un mitjó. L'exemple més clar és el següent: si fa dos anys Pere Aragonès acabaria sent investit amb els vots de Junts i la CUP, d'aquí a un mes aprovarà els pressupostos de la Generalitat amb el PSC i els comuns. Els següents són els cinc grans canvis que ha experimentat la política catalana en només 730 dies.

Després del 14-F, ERC i Junts van trigar 92 dies a arribar a un pacte d'investidura, però finalment van aconseguir revalidar un cop més la coalició de govern. Feia tants anys que governaven entre retrets i malfiances que tothom es podia esperar una nova legislatura turbulenta, però era difícil preveure que aquest seria el mandat en el qual el matrimoni s'acabaria trencant. Des del divorci del 8 d'octubre de l'any passat, les relacions no han fet més que empitjorar. En l'últim ple va quedar de nou solemnitzat. "Recuperant el tripartit autonòmic amb el PSC i els comuns no es fa la independència", va etzibar Albert Batet (JxCat) a Aragonès. "Només amb consignes no s'aconsegueix la independència", va replicar-li el president de la Generalitat. Dos anys després d'aquell 14-F, Catalunya té una fórmula de govern que ningú es podia imaginar llavors: un executiu en solitari d'Esquerra que compta amb el suport parlamentari de només 33 dels 135 diputats.

Fa dos anys la unitat independentista tampoc existia, però els seus principals actors encara tenien la confiança real de recuperar-la. Quan ERC, Junts i la CUP van votar plegats la investidura d'Aragonès, tothom va fer propòsit d'esmena per mirar el futur amb esperança. El pla traçat era clar: Junts i la CUP donaven a ERC dos anys de marge perquè la taula de diàleg funcionés i, a canvi, ERC acceptava anar preparant un pla B –un "nou embat democràtic"– per si la taula fracassava. Ni la taula va tenir aquest marge de confiança ni s'ha preparat cap alternativa. Transcorregut aquest temps, la gran novetat ja no és que no hi hagi unitat, sinó que les hostilitats entre els diferents actors de l'independentisme ja són de domini públic. El punt àlgid va arribar quan Aragonès va decidir que no acudiria a la manifestació de l'ANC de l'Onze de Setembre. Fa menys de dues setmanes ERC carregava contra "la deriva" de l'actual direcció de l'Assemblea.

Durant la campanya electoral del 14-F es va poder sentir Esquerra titllant el PSC de "partit de la dictadura del 155" i qualificant Salvador Illa de "candidat de Cs, el PP, Vox, la Moncloa, la Fiscalia i la monarquia". "El PSC és incompatible amb Esquerra. Ni al Govern ni amb un suport des de fora", va arribar a dir Aragonès en una entrevista a TV3. Illa tampoc es va quedar curt: va proclamar que no podia arribar a acords amb Esquerra, "un partit que segueix fixant com a objectiu immediat la independència de Catalunya". Dos anys més tard, tot això ha quedat enrere. Esquerra ha trobat en el PSC un aliat per tirar endavant els pressupostos i allunyar el fantasma d'unes eleccions anticipades. I el PSC votarà uns comptes que li permeten presentar-se com un partit central que aspira a tornar a governar. Les dues parts neguen que sigui el principi d'una gran amistat, però els vetos creuats han passat a millor vida.

Aragonès es va presentar a les eleccions del 14-F fent bandera de la taula de diàleg malgrat que aquell febrer del 2021 ja feia un any que s'havia reunit per primera vegada i havia quedat arraconada en un calaix. Pedro Sánchez no hi mostrava cap interès i una part de l'independentisme en feia befa. En el temps que ha transcorregut, però, el Govern ha aconseguit que el PSOE s'acabés asseient a la taula i firmant els primers compromisos. No són ni el referèndum ni l'amnistia, però sí una reforma del Codi Penal que ha derogat la sedició i ha introduït canvis en la malversació. En aquest temps, el govern espanyol també ha firmat els indults i els presos polítics han sortit de la presó. A còpia de donar aire al govern de Pedro Sánchez aprovant-li tres pressupostos generals de l'Estat consecutius, ERC ha aconseguit un fet que la nit electoral del 14 de febrer del 2021 no estava gens clar: revifar el diàleg. Ara el repte serà donar-li continuïtat.

Més enllà del conflicte polític, a les eleccions del 14-F s'hi arribava amb un únic tema socioeconòmic sobre la taula: com sortir definitivament de la pandèmia i com afrontar-ne les conseqüències econòmiques. Llavors l'impacte del virus era tan important que el Govern i la majoria de partits –tots menys el PSC– volien ajornar les eleccions, un fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acabar impedint. Dos anys després, la pandèmia ha quedat enrere i l'eix socioeconòmic de la política catalana també ha canviat. S'aprovaran uns pressupostos expansius amb recursos per a l'educació i la sanitat, però el PSC ha aconseguit tornar a posar sobre la taula el debat dels macroprojectes que Catalunya té pendents. En els pròxims mesos es parlarà, i molt, de la reforma de l'aeroport del Prat, del complex d'oci de Hard Rock i de la carretera B-40.