En la vigília inconstitucional d’un altre aniversari magne, caldrà recordar de nou que el darrer policia de la dictadura franquista fou el primer de la democràcia. No cal cercar exemples; tots ho són; i tots són tots; i això inclou del primer a l’últim. Malauradament, concorre aplicar idèntica evidència a la tèrbola figura de l’infiltrat policial per psicosi d’estat: el darrer en servei de la dictadura –posem per cas, Mikel Lejarza Lobo– va ser també el primer talp de la democràcia. I així successivament en tants ordres del desordre, amb la infausta providència que en el cas dels infiltrats en dues etapes aparentment tan distintes –la dictacràcia, la democradura– tenen un tret comú, que és tret de gràcia a tota possibilitat de democràcia: una mateixa impunitat d’estat. Sota tots dos règims, en moments tan diferents, resulta que es planifiquen i s’ordeixen sistèmicament d’igual manera i des del fons del pou: en la més absoluta il·legalitat ombrívola. Rere les investigacions periodístiques de La Directa, aviat farà un any que el documental Infiltrats emès al 30 minuts ens va desvetllar d’aquella figura opaca, no regulada enlloc, anomenada agent d’intel·ligència. Ben distinta de l’agent encobert sota mandat i monitorització judicial, legalment previst sota determinades circumstàncies. Però la pretesa democràcia, en aquell angle cec, tira de veta de dictadura certa: en nom de la llei però sempre al marge d’ella, sense cap mena de control, només al grat gris de la cadena tròfica de la repressió i sota la mateixa ordre: el sac sense fons de la seguretat nacional.

Vismara, Lubina i Benetau. Són els noms en clau de tres agents de la Guàrdia Civil que es van infiltrar en un grup andalús que introduïa haixix a l'Estat. El líder va acabar condemnat a vuit anys de presó i va recórrer contra la sentència dient que els agents havien vulnerat el seu dret a la intimitat. Aquesta història, que va començar entre fardells i narcollanxes a les platges d'Almeria, ha acabat representant el primer pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els agents encoberts. És recent, del juny de l'any passat, i avala aquesta figura citant la llei allà on està recollida, la d'enjudiciament criminal.

L'estrena del documental Infiltrats ha posat en evidència l'existència de les infiltracions policials en moviments socials i l'impacte en els i les militants que durant anys van tenir relacions amb aquests agents sense saber-ho. Fins ara, cap tribunal ha acceptat investigar com agressions sexuals aquestes relacions que van denunciar vuit activistes representades per les advocades Mireia Salazar i Laia Serra. Les resolucions judicials fins ara consideren que l'engany de l'agent en ocultar la seva identitat no invalida el consentiment de les noies a l'hora de tenir-hi relacions sexuals, a diferència del que elles sostenen.

"Saps què no et perdonaria jo mai de la vida? Que et diguessis Maria Isern Torres". El 13 de juliol del 2023, un dia abans que La Directa destapés el cas de la policia nacional infiltrada als moviments socials de Girona -la quarta infiltració similar que destapava el mitjà-, l'Òscar Campos va parlar per última vegada amb la Maria, amb qui va sortir durant tres anys sense saber que era una agent. "Doncs et dius així. T'hem pillat", li va dir l'Òscar a través d'una videotrucada. "Ja...", respon ella. El moment, enregistrat pels periodistes, és part del material inèdit del documental Infiltrats, dirigit per Gemma Garcia Fàbrega i Sònia Calvó Carrió i estrenat aquest diumenge al 30 minuts. El més sorprenent, però, és que la noia infiltrada no penja el telèfon, sinó que a continuació fa tot un seguit de confessions a l'Òscar, militant independentista i un dels encausats pels talls a les vies del tren del primer aniversari de l'1-O. "Hi ha infiltrats a tot Espanya", li arriba a dir ella.

“La seva infiltració té conseqüències inesborrables, sigui legal o no”. Així s'han manifestat les vuit dones que es van querellar contra el policia nacional que es va infiltrar en moviments socials de la ciutat l'endemà de publicar-se la decisió de l'Audiència de Barcelona de tancar la investigació. Les denunciants s'han pronunciat públicament per primera vegada des que van intentar iniciar la causa contra l'agent, el gener del 2023. "Sí que van ser agressions sexuals perquè no vam donar consentiment a aquell policia, sinó al personatge que havia creat l’Estat", han explicat aquest dimarts, "sense posar la cara però sí les veus" per tal de protegir la seva intimitat després de sentir a sobre "tot el pes del patriarcat" arran de la seva denúncia.

En els últims dos anys a l'Estat s'han denunciat nou casos en què moviments socials havien detectat la infiltració de policies nacionals entre les seves files. A Barcelona se'n van denunciar dos en menys de sis mesos de diferència. Un dels policies era D.H.P., que va arribar a la ciutat el maig del 2020, es va acostar al gimnàs del centre social okupat La Cinètika, a Sant Andreu, i es va convertir en un habitual a assemblees i concerts. Es va guanyar la confiança de l'entorn fins al punt que va mantenir relacions sexuals i sentimentals amb vuit activistes. En descobrir l'engany, les dones es van querellar per agressió sexual, un delicte contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils. El jutge que va rebre la denúncia va arxivar el cas a petició de la Fiscalia, però les acusacions hi van insistir presentant un recurs. Ara, l'Audiència de Barcelona ha tornat a tancar la porta a investigar el cas assegurant que no veu delicte en l'actuació del policia infiltrat. Una decisió que les activistes, representades per advocades d'Irídia i la CGT, ja han anunciat que recorreran al Tribunal Suprem perquè segueixi indagant.

El 1947 el Partit Comunista d'Espanya (PCE) va rebre un cop demolidor. Aquell any la policia va fer 2.000 detencions, 46 persones van ser condemnades a mort i els supervivents van sumar un total de 1.744 anys de presó. Darrere el cop hi havia un policia, cèlebre per les seves habilitats com a infiltrat, com ell mateix reconeixia: Roberto Conesa (Madrid, 1917-1994). El PCE va quedar desfet, però no va desaparèixer del tot. "Conesa mai detenia tothom, sempre deixava algun cap per lligar perquè es tornessin a reorganitzar i així sempre podia tornar a cobrar una recompensa. Ell deia que era com tallar la cua a la sargantana", diu l'historiador Fernando Hernández Sánchez, autor de Falsos camaradas. Un episodio de la guerra antipartisana en España, 1947 (Crítica).

"Els sentiments que hagi despertat en les querellants el descobriment de la suposada identitat real del querellat, i la possible desconfiança en les successives relacions que puguin mantenir en el futur, no poden criminalitzar-se". D'aquesta manera enrevessada el magistrat del jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona ha arxivat la querella de sis activistes del barri barceloní de Sant Andreu contra D.H.P., el segon agent de la Policia Nacional infiltrat en moviments socials de Barcelona. Les sis dones van portar D.H.P. a la justícia després de saber que l'home amb qui havien mantingut relacions sexuals i sentimentals era en realitat un policia infiltrat en moviments anarquistes des del juny del 2020 fins al desembre del 2022. Concretament, el van acusar dels delictes d'agressió sexual, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils. Primer, va ser la Fiscalia la que va demanar al jutge que arxivés la demanda perquè no hi veia "cap indici de delicte". Finalment, el magistrat ha pres aquesta decisió amb el mateix argument.

Les dones van donar el seu consentiment lliurement i el policia no va abusar de la seva condició d'agent per anar-se'n amb elles al llit. Aquests són els dos principals arguments amb els quals la Fiscalia exculpa el segon policia infiltrat en moviments socials de Barcelona. Sis activistes del barri barceloní de Sant Andreu van querellar-se finalment contra aquest agent després de saber que l'home amb qui havien mantingut relacions sexuals durant un temps era en realitat un agent de la Policia Nacional que s'havia infiltrat en moviments anarquistes entre juny del 2020 i desembre del 2022 per extreure'n informació, tal com va avançar La Directa. Ara, el ministeri públic ha demanat al jutge que porta el cas que arxivi la demanda, perquè no hi veu "indicis de cap delicte".

És probable que aquests dies vostès també s’hagin trobat en la mateixa situació que jo. Un amic, o un parent, els pregunta què ha de votar. Persones que els últims anys han tingut molt clar què havien de votar i ara dubten. Sobretot perquè volen que el seu vot sigui útil i els sembla que en unes eleccions espanyoles votar en clau catalana és menys útil. Perquè, a més a més, senten la urgència d’impedir que la dreta i la ultradreta nacionalista espanyola acabin governant. 

Veïns i membres dels moviments socials del barri de Benimaclet de València es concentraran aquest dijous a les 19 h davant de la Delegació del govern per protestar per la possible infiltració d'un agent de la Policia Nacional en el teixit associatiu del barri.

Nou cas d'un talp de la policia espanyola als moviments socials dels Països Catalans, el tercer que transcendeix en menys d'un any. Segons publica aquest dilluns La Directa, un agent de la Policia Nacional s'hauria infiltrat entre el març del 2020 i el juliol del 2022 en diversos espais del moviment activista a València, essencialment a través de Cuidem Benimaclet i el Centre Social Okupat Anarquista l’Horta. L'agent, originari del Baix Llobregat, utilitzava la identitat falsa de Ramón Martínez Hernández i va participar en mobilitzacions, accions de sabotatge i fins i tot algun enfrontament amb la policia. Segons La Directa, la seva infiltració estaria coordinada amb la dels altres dos policies infiltrats a Barcelona destapats pel mateix mitjà. Consultat per l'ARA, el ministeri de l'Interior rebutja fer comentaris d'aquestes informacions, arran de les quals els partits sobiranistes al Congrés han demanat la compareixença del ministre Fernando Grande-Marlaska.

La resposta ministerial al voltant de la infiltració d’un policia als moviments socials de Barcelona, que va revelar La Directa, hauria estat contundentment antidemocràtica si tothom entengués la democràcia de la mateixa manera. No és el cas. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, justifica aquesta actuació policial com un exercici de prevenció del delicte per garantir la seguretat de tothom. Menys la dels activistes dels moviments socials, s’entén. Ara sabem que per a aquesta prevenció del delicte es poden fer servir totes les tècniques d’espionatge necessàries, fins la d’utilitzar els cossos de les dones com a arma de guerra. Un clàssic repugnant. Però entra dins la legalitat, això és el més important. Encara que no tothom entengui la legalitat de la mateixa manera. Com és el cas. Queda clar que l’estat espanyol no posa límits quan l’objectiu és garantir la seguretat de tothom. Menys la de les activistes dels moviments socials, s’entén. També hi va haver un moment, no fa tant, segur que el recordeu, que es van detenir independentistes acusats de terroristes, en una operació absolutament legal (operació Judes, es deia, quins noms) en la qual es van fer escorcolls desproporcionats per acabar trobant precursors d’explosius. Aleshores vam saber que si tenies aigua oxigenada a casa, tenies un precursor d’explosiu. Però qui més possibilitats tenia d’utilitzar-lo amb finalitats malvades eren els independentistes. Els altres normalment el guarden a la farmaciola per desinfectar una ferida, que deia Borrell. Els independentistes acusats de terroristes van passar mesos de presó preventiva. El deliri va ser tan gros que l’Audiència Nacional va acabar reconeixent que no quedava clar per quin delicte va començar la investigació de la Guàrdia Civil contra els independentistes. Tanmateix, aquestes persones continuen, igualment, pendents d’un judici, acusades de terrorisme. Però les idees no es persegueixen. Només els fets. No cal dir que estem a favor de curar-nos en salut. Millor prevenir el crim que plorar-lo. Llàstima que tots els delictes no es persegueixin amb la mateixa contundència i interès. Podem tornar a parlar de dones i de violència. Però vosaltres ja m’enteneu. 

Segur que estan al cas d’aquell policia que es va infiltrar en moviments socials de Sant Andreu, a Barcelona. Era el segon policia inflitrat, que se sàpiga, després d’aquell altre que es va infiltrar a les joventuts d’Esquerra.