Embarassada de quatre mesos, a l'Arantxa Caro, de 31 anys, la seva parella la va assassinar el dia 6 de maig al domicili familiar de Manresa. No hi constaven denúncies contra l'agressor, malgrat que tot l'entorn coneixia els maltractaments i qualifica l'agressor —ara detingut— com un tipus "gelós, controlador i agressiu" que havia arribat a tancar la dona a casa perquè ningú li veiés "les marques de violència". En un principi la seva mort es va atribuir a una caiguda accidental, i no va ser fins a tenir els resultats de l'autòpsia en què es va confirmar que la dona com a víctima de violència. Com ella, cap de les altres 18 dones assassinades per violència masclista a Espanya durant el que portem del 2023 havien presentat denúncies prèvies per maltractaments, ni tampoc cap dels assassins havia estat denunciat. Ni els familiars, ni els veïns, ni amistats, ni tampoc cap dels serveis públics de sanitat o de serveis socials. La dada l'ha donat la delegada del govern espanyol de Violència de Gènere, Victoria Rosell, que ha instat la ciutadania i els professionals a denunciar els casos de maltractaments de tota mena. "La violència de gènere és un delicte públic en aquest país des del 2004, no és una qüestió privada", ha subratllat en una compareixença institucional.

Ja pot estar l'executiu passant per les seves hores més baixes, i encara ressonant al Congrés les acusacions creuades entre el PSOE i els seus socis d'Unides Podem per la llei del només sí és sí, que Pedro Sánchez sempre compareix a la sessió de control relaxat, amb un somriure a la cara i un arsenal d'atacs preparat contra la dreta, que és incapaç de dissimular la desesperació i ràbia que li provoca aquesta actitud del president. Això sí, del xoc de dimarts entre els socis, Sánchez no n'ha dit ni una paraula, ni una referència. Com si no hagués passat res.

Aquest 8-M arriba marcat per la divisió en el moviment feminista al voltant de debats com el de la llei trans o el tractament de la prostitució i per l'escletxa que s'ha obert al govern espanyol entre el PSOE i Unides Podem sobre la llei del només sí és sí. Cal remarcar que a Catalunya l'enfrontament entre l'anomenat feminisme de la identitat i el de la igualtat no arriba a l'extrem d'altres llocs com Madrid, on hi tornarà a haver dues manifestacions diferenciades. I és que el feminisme català també té el seu particular fet diferencial i, per exemple, històricament ha estat més favorable a la regulació de la prostitució que el de la resta de l'Estat. L'important, aquest 8-M, és la unitat de totes les tradicions feministes, les més clàssiques i les més noves, perquè totes lluiten contra un enemic comú, que és el masclisme.