El primer recompte que la Fiscalia ha fet mai sobre assetjament escolar ha deixat negre sobre blanc que l'any passat hi va haver 1.196 casos greus de bullying a l'Estat. Almenys aquests són els que van arribar al ministeri públic. Encara no es pot comparar l'evolució estadística que suposa aquesta dada perquè és l'únic balanç anual fins ara, però a aquests casos cal sumar-hi tots els que no arriben mai a mans de la justícia. Les dificultats i reticències per denunciar conductes que afecten menors —i que molt sovint han comès altres menors que tenen menys de 14 anys i, per tant, no se'ls pot sotmetre a un procés penal— fan que molts casos se saldin senzillament amb un canvi d'escola.

"Les escoles haurien de ser un lloc segur", ha lamentat Eider Bustos, portaveu del Sindicat d'Estudiants. Com ella, uns 1.500 estudiants, segons la Guàrdia Urbana, han sortit als carrers de Barcelona aquest dimarts per protestar contra l'assetjament escolar després del suïcidi de la Sandra, una noia de 14 anys a Sevilla que havia denunciat assetjament escolar, i per demanar que s'investigui el suïcidi d'un menor a Almacelles al juliol, que hauria denunciat ser víctima de bullying. Els manifestants han reclamat més recursos per prevenir aquesta xacra, millorar la salut mental dels joves i acabar amb els discursos d'odi. "No són suïcidis, són assassinats", ha reivindicat la marxa estudiantil, que ha arrancat des de la plaça Universitat i ha acabat a la plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

Gisela Vaquero (Besalú, 1984) és dissenyadora de videojocs, productora i creadora de contingut. És fundadora de Jellyworld Games i de l’associació Women in Games, que dona suport a les dones desenvolupadores de videojocs.

Va anar a l'Escola Salvador Vilarrasa de Besalú. “La tenia al costat de casa, però moltes vegades em despertava que ja sonava la música que indicava que estaven entrant tots i sempre arribava l’última”, diu. Era una nena molt introvertida, “molt callada i tranquil·la". "Els meus pares no estaven gaire per casa. Em cuidava un parent, jo li deia tio Botey, i em va ensenyar l'abecedari abans que aprengués a caminar. Teníem una taula on hi havia jocs pintats, el de l’oca, les dames, els escacs i m’ensenyava a jugar. I això em va quedar”, afegeix.

]]>

Aquest curs, el sistema educatiu català ha posat en marxa el REVA, el Registre de Violències contra l'Alumnat. A grans trets, l'eina és un registre compartit on, obligatòriament, totes les escoles i instituts han de notificar i detallar els casos d'assetjament escolar, però també d'altres tipus de violències, que detecten entre els alumnes. El departament d'Educació va implementar el recurs fa aproximadament un any, però no ha estat fins al setembre del 2024 que es va fixar l'obligatorietat que els centres educatius el facin servir. Segons aquest registre, des de l'inici del curs 2024-2025, escoles i instituts catalans han registrat fins a 1.333 casos d'assetjament a les aules catalanes, on hi ha més d'1.600.000 alumnes.

]]>

"Ja feia molt temps que no el veia bé. Fins que un dia em va dir: «Mama, és que em vull morir...»". Relatada entre llàgrimes per la seva mare, la història del Joel és un cas –un més– d’assetjament escolar. Un capítol de patiment que s’acaba amb l’ajut d’un psicòleg i amb un canvi de centre, però, que queda marcat per sempre. Hi ha molta feina a fer –un de cada quatre infants són assetjats–, però, també, creix la sensibilització vers l'assetjament escolar. El recompte de casos del departament d’Educació i formació professional creix cada curs: 347 el curs 21-22; el doble, 684, el curs 22-23, i un 52% més, 1.042, el curs 23-24. El 2 de maig és, precisament, el Dia Internacional contra el Bullying i l'Assetjament Escolar.

]]>

He après moltíssim de la meva filla i de les seves amigues. M'han transportat a coses que són fonamentals per entendre qui soc avui.

]]>

A partir del 9 de setembre les escoles i instituts de Catalunya seran "espais lliures de mòbils": a les escoles cap infant podrà fer servir un smartphone i a l'institut el seu ús estarà molt regulat i només es podran fer servir en casos excepcionals o per a un ús "educatiu específic autoritzat". Un dels motius per regular el mòbil als centres escolars és que és una de les vies mitjançant les quals ha crescut i s'ha estès l'assetjament escolar. Un problema que abans d'internet podia arribar a limitar-se únicament a l'escola o al carrer, però que ara pot estar actiu les 24 hores.

]]>

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat aquest dimecres d'un augment dels casos d'assetjament entre joves, en concret del ciberassetjament, a tot Europa, i assenyala que prop d'un 15% dels adolescents d'11, 13 i 15 anys n'ha patit algun episodi en l'últim mes. L'informe, que analitza els patrons de violència a edats escolars respecte a l'any 2018, assenyala que, en el cas dels nois, el percentatge de víctimes del bullying cibernètic ha crescut del 12% al 15% i, en el de les nenes, del 13% al 16%. El document constata que el nombre de joves que perpetren la intimidació també ha crescut: del 12% al 14% en el cas dels nens i del 7% al 9% en el cas de les nenes. Ara bé, l'anàlisi remarca que hi ha diferències entre estats pel que fa al ciberassetjament juvenil. Mentre països com Lituània, Anglaterra, Letònia o Dinamarca tenen uns percentatges de mitjana molt elevats i amb diferències molt accentuades entre els gèneres, Espanya se situa a la cua del rànquing, tant pel que fa a les víctimes com als assetjadors.

]]>

El 10 de gener una nena de 10 anys d'Hostalets de Balenyà, a Osona, va acudir a l'escola portant dos ganivets a sobre. L'adolescent en va exhibir un a un company fora del centre poc abans que comencessin les classes, al voltant de tres quarts de nou. Tot i que no hi va haver cap agressió física, el menor a qui l'alumna havia mostrat el ganivet va alertar el guàrdia municipal que en aquell moment regulava el trànsit per facilitar l'entrada dels menors al centre del que havia passat.

]]>

Núria Gago és coneguda com a actriu i escriptora, però ara suma un nou ítem al seu currículum: guionista de televisió. La catalana acaba de debutar amb la sèrie La caja de arena, disponible a Atresplayer i Neox, una ficció impulsada per la Fundació Colacao per conscienciar i visibilitzar l'assetjament escolar. La sèrie està formada per sis episodis que s'emeten setmanalment.

]]>

El bullying entre companys de classe és un problema greu que poden patir infants i joves, però quan les típiques discussions entre germans arriben a un altre nivell i deixen de ser només baralles, ¿el bullying es pot donar també entre germans? Cristina Valverde, psicòloga i responsable de l'àrea de psicoasertiva de l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) explica que la gelosia entre germans és normal, però el que determina que hi hagi assetjament és quan aquest comportament és molt freqüent i constant en el temps.

]]>

Un dels estudis més complets que s'han fet fins ara sobre el bullying a Espanya ha revelat que el 20% de les víctimes d'assetjament escolar s'han intentat suïcidar. I aquesta és només una de les conclusions a què arriba aquesta investigació sobre el problema, cada vegada més preocupant, de l'assetjament escolar. Aquesta mateixa setmana sabíem que els casos de violència entre alumnes a les escoles i instituts catalans s'han doblat cada curs des del 2021, però el Primer estudi sobre l'assetjament escolar i el ciberassetjament a Espanya a la infància i l'adolescència, fet per la Fundació ColaCao i la Universitat Complutense de Madrid, aporta una nova perspectiva.

]]>

Henar Reyes té 16 anys i, tot i que encara està estudiant 1r de batxillerat, ja té dos càrrecs de responsabilitat important dintre el seu institut. Podria semblar que el seu cas és anecdòtic, però com ella són molts els adolescents que han fet un pas endavant assumint responsabilitats a l'Institut Apel·les Mestres de l'Hospitalet de Llobregat. El motiu? Lluitar per evitar les situacions de bullying entre els companys. A efectes pràctics, aquest objectiu s'ha traduït en un autèntic ecosistema format pels mateixos alumnes d'ESO, batxillerat i cicles formatius del centre. Una xarxa de suport entre adolescents on, com passa en moltes famílies, els més grans assumeixen la responsabilitat –en aquest cas compartida amb els docents– de cuidar els més petits. El resultat és un projecte de convivència basat en tres eixos que busca evitar el que aquest dilluns ha constatat el departament d'Educació: les denúncies per violència entre alumnes a les escoles i instituts catalans no deixen de pujar; només en el primer mes i mig de curs s'han detectat 330 casos de violència entre alumnes a les escoles catalanes.

]]>

Des que l'any 2021 es va posar en marxa la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV), el servei ha rebut 3.039 casos. La majoria han estat situacions d'assetjament entre alumnes, seguits del maltractament infantil i adolescent. Són incidents que van des de les agressions verbals i físiques per motius masclistes, racistes, LGTB-fòbics o relacionats amb l'aspecte físic dels nois i noies, fins a situacions en què es fa el buit a un alumne i se l'aïlla o se'l menysté per motius personals.

]]>

Primeres dificultats per implantar la nova figura que ha de vetllar per evitar l'assetjament escolar als centres educatius de Catalunya. La nova funció de coordinador COCOBE (coeducació, convivència i benestar) que el departament d'Educació ha estrenat aquest curs 2023-2024 no té cap pressupost al darrere. Ho demostra un correu electrònic que el departament ha fet arribar els últims dies als centres escolars. S'hi comunica que aquest nou càrrec l'haurà d'assumir un docent que ja tingui un càrrec d'una altra coordinació perquè "les dotacions de coordinació dels centres s'han mantingut en el mateix nombre que el curs passat" (quan encara no s'havia implantat la coordinació antibullying).

]]>

El 5 de setembre, l'endemà de l'inici del curs escolar, un adolescent de 15 anys se suïcidava a Poissy, un municipi proper a París. Feia gairebé un any que uns companys de classe l'assetjaven contínuament sense que l'institut hagués pres mesures contra els autors dels fets. Els pares havien optat per canviar d'institut el jove, però el Nicolas va decidir posar fi a la seva vida davant la perspectiva d'un nou curs escolar. "Li deien que no era guapo, que ningú l'estimava, insultaven la seva mare i la seva germana", explicava el seu pare en una entrevista a France 5. L'adolescent tenia tanta por dels assetjadors que dormia amb un ganivet a sota del coixí.

]]>

A partir del curs vinent, tots els casos de violència entre alumnes constaran al nou Registre de Violències contra l’Alumnat (REVA). És la principal novetat del paquet de mesures que ha anunciat el departament d'Educació per lluitar contra el bullying, entre les quals també hi ha una formació sobre assetjament a tots els alumnes que comencin l'ESO i la unificació de tots els protocols de violència escolar en un de sol per facilitar la detecció de casos als centres. Els canvis que s'implantaran a partir del curs vinent arriben després que les denúncies d'assetjament escolar a la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) s'hagin triplicat arran de casos com el dels bessons de Sallent o l'intent de suïcidi del Pol, un noi de 15 anys que va saltar d'un quart pis per les burles que rebia a l'institut. "Cal un canvi de mirada transversal davant l’assetjament escolar", ha admès el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray.

]]>

Lolita Bosch és escriptora i es defineix com una activista per la pau. Va patir assetjament escolar durant l'adolescència i anys més tard ho va explicar a La ràbia (Ara Llibres, Amsterdam). Durant tota la vida ha treballat per ajudar les víctimes i aquest dissabte es manifestarà a Barcelona en la primera protesta que organitzen conjuntament diverses associacions contra el bullying sota la Plataforma Trencats.

]]>

Molts estudiants que han passat per l'Institut Llobregat de Sallent saben què és la nevera. Fins i tot els professors s'hi refereixen així. És una sala que queda a prop del pati i on acostuma a fer més fred. Entre altres coses, és l'aula on s'aïlla a estones els alumnes amb un mal comportament. Una de les crítiques de l'entorn familiar de l'Iván, el nen que va perdre la vida ara fa una setmana després de saltar del balcó de casa seva, és que, tot i que ell era víctima de les burles, el van enviar a aquesta sala alguna vegada. Creuen que la solució no era aïllar-lo.

]]>

En només un dia tres menors d'edat es van intentar suïcidar a Catalunya. A Sallent, l'Iván i la Leila, dos germans bessons de dotze anys, van precipitar-se des del balcó de casa seva; a la Ràpita, el Pol, un noi de 15 anys amb autisme, va saltar des d'un quart pis després de deixar una carta explicant que patia burles a l'institut. Els dos casos s'estan investigant per saber si darrere la situació dels menors hi havia casos d'assetjament o bullying.

]]>