Assetjament escolar

Per què fan 'bullying'? Contesten els assetjadors

El 20% de les víctimes s'han intentat suïcidar, segons un estudi en què han participat 21.000 alumnes

2 min
Les xifres  del ‘cyberbullying’  Noves tecnologies contra el ciberassetjament  Ambients.cat, una web  contra l’assetjament escolar

BarcelonaUn dels estudis més complets que s'han fet fins ara sobre el bullying a Espanya ha revelat que el 20% de les víctimes d'assetjament escolar s'han intentat suïcidar. I aquesta és només una de les conclusions a què arriba aquesta investigació sobre el problema, cada vegada més preocupant, de l'assetjament escolar. Aquesta mateixa setmana sabíem que els casos de violència entre alumnes a les escoles i instituts catalans s'han doblat cada curs des del 2021, però el Primer estudi sobre l'assetjament escolar i el ciberassetjament a Espanya a la infància i l'adolescència, fet per la Fundació ColaCao i la Universitat Complutense de Madrid, aporta una nova perspectiva.

Per què es fa bullying?
  • Motius físics

    El 52,9% de les víctimes consideren que les assetgen pel seu aspecte físic. En aquest sentit un 26% ho relacionen amb el fet de "ser més gras". L'aspecte físic també és el principal motiu pel qual els assetjadors expliquen que agredeixen a les víctimes. Un 62% destaca aquest motiu.


  • Estereotips sexistes

    Gairebé el 24% dels nois que són víctimes d'assetjament diuen que és per "no comportar-se com la majoria de nois", el mateix passa amb un 20,3% de les noies que són víctimes de bullying per no seguir els canons dels estereotips sexistes. D'aquests un 12% també atribueixen la seva victimització a la seva orientació sexual. La tendència és similar en les respostes que donen els assetjadors o els que han presenciat agressions. Entre un 40 i un 50% parlen dels estereotips sexistes com a motiu d'assetjament i fins a un 31,4% ho associen a l'orientació sexual de la víctima.

  • Enveja i aïllament

    Quatre de cada 10 víctimes asseguren que pateixen bullying "perquè els tenen enveja" i la mateixa proporció dona com a motiu el fet d'estar aïllats o sense amics i de"no defensar-se" quan pateixen un atac. En canvi, els assetjadors i els que presencien agressions situen l'enveja com l'últim dels motius pels quals es fa bullying, posant per davant que la víctima no es defensi (50,6%), que estigui aïllada (46%) o que sigui nova al centre (25,5%).

  • Racisme i xenofòbia

    El 19,7% de les víctimes també dona com a motiu d'assetjament el color de pell, el fet de ser d'un altre país (13,9%) o el fet de ser gitano (4,2%). Per part dels assetjadors, un 38,2% ha assegurat que un dels motius dels casos de bullying és el fet de venir d'un altre país, un 37,4% ho ha atribuït al color de pell i un 20,2% a ser gitano

La investigació, feta amb gairebé 21.000 alumnes d'entre 4t de primària i 4t d'ESO de les 17 comunitats autònomes, fa una radiografia completa de com és l'assetjament escolar a l'Estat i de per què més d'un 6% dels alumnes pateixen bullying. L'estudi estima que al voltant de 220.000 alumnes han estat víctimes d'assetjament, i que uns 74.000 serien assetjadors, el 16% dels estudiants. També relaciona l'assetjament escolar amb les temptatives d'autolesions i de suïcidi.

Una de cada 10 noies s'ha intentat suïcidar

Davant la pregunta "¿Alguna vegada has intentat treure't la vida?", el 7,5% de l'alumnat de secundària va respondre que sí, amb una proporció significativament més alta de noies (9,7%) que no de nois (5,2%). Aquests percentatges es disparen quan es pregunta als alumnes que han patit assetjament escolar. Dues de cada deu víctimes de bullying asseguren que s'han intentat suïcidar, un percentatge que també s'enfila fins al 16% en el cas dels alumnes que reconeixen que són assetjadors i que arriba fins al 25% en els que assetgen companys mitjançant les xarxes socials.

Les respostes també són preocupants quan alumnes de primària i ESO parlen d'autolesions. Un 7,6% dels alumnes reconeixen que en els últims dos mesos s'han fet "mal físic intencionadament", una proporció que es dobla en el cas de les víctimes d'assetjament (14,8%) i que es dispara fins al 27,3% entre els alumnes que reconeixen ser assetjadors. Les xifres encara s'incrementen més quan hi ha ciberassetjament: gairebé 3 de cada 10 víctimes s'han autolesionat en els últims dos mesos. L'estudi també ha preguntat a víctimes i a assetjadors per què creuen que reben o fan bullying.

Reacció i comunicació

Una de les bones notícies del devastador informe són les bones dades pel que fa a la reacció dels alumnes quan presencien una situació d'assetjament. Un 82% dels alumnes diuen que intervenen per aturar una situació de violència o que consideren que ho haurien de fer. D'aquesta manera, un 41,9% diuen que intenten aturar la situació encara que la víctima no sigui amiga seva, un 25% ho fan només si la persona que rep assetjament és un amic o amiga i un 15% asseguren que quan presencien una situació de violència creuen que haurien d'intervenir, però "no fan res". D'altra banda, un de cada 10 alumnes assegura que no intervé davant una situació de violència. Entre els motius d'aquesta indiferència hi ha: "No faig res perquè no és el meu problema" i "No hi participo, però no em sembla malament el que fan" (referint-se als agressors).

El 61% de les víctimes expliquen que sí que han confessat a algú que pateixen assetjament, però quatre de cada 10 no ho han parlat amb ningú. Dels que sí que ho expliquen, principalment ho parlen amb la mare i amb els amics; en menys proporció, amb el pare. També hi ha un 52% dels alumnes que ho han explicat a un professor.

stats