Gairebé mig milió de dones que resideixen a l'Estat no han cobrat en els últims 12 mesos la pensió alimentària per als seus fills fixada en els acords de divorci. Per primer cop, la macroenquesta quinquennal que elabora el ministeri d'Igualtat inclou la pregunta de violència econòmica, el tercer tipus d'agressió masclista més freqüent i "una forma molt silenciosa i molt devastadora", com l'ha qualificat aquest dimecres la delegada del govern espanyol en Violència de Gènere, Carmen Martínez Perza, a la presentació a Madrid de l'estudi. L’informe també conclou que un 30% de les dones de més de 16 anys han patit en algun moment de la seva vida un episodi de violència masclista.

La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha estat en aquests primers dos anys de legislatura gairebé una desconeguda per a l'opinió pública. En el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del juliol, l'últim a preguntar sobre els ministres, un 72,8% dels enquestats deia no conèixer-la situant-la així com una de les cares menys mediàtiques del consell de ministres. Ara bé, en els últims dies la polèmica de les polseres antimaltractament l'ha posat en el focus i ha convertit Redondo en l'ase dels cops de la dreta. En el marc de l'ofensiva del PP contra la ministra d'Igualtat, el Congrés ha aprovat aquest dimecres reprovar-la, a proposta dels d'Alberto Núñez Feijóo. Amb tot, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha sortit en defensa de Redondo i s'ha "solidaritzat" amb ella per les "acusacions" que ha rebut per part de la dreta. A més, ha defensat que el sistema de polseres funciona "millor que abans".

La polèmica per les polseres antimaltractament ha obert una nova batalla entre el govern espanyol i el PP. Els conservadors carreguen contra l'executiu pel que qualifiquen de "fracàs" i demanen la dimissió o cessament de la ministra d'Igualtat, Ana Redondo. En aquesta línia, demà portaran al Congrés una proposta per reprovar-la. Mentrestant, Redondo assegura que els dispositius que es fan servir per garantir el compliment d'algunes ordres d'allunyament en casos de violència masclista –a Catalunya se'n fa un ús molt baix en comparació amb altres indrets de l'Estat– han funcionat "en tot moment". També insisteix en aquesta idea la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, que aquest matí ha defensat que si bé el sistema "no és infal·lible", és "segur", i ha acusat el PP de mentir i causar "por i incertesa".

Un error al sistema de control de les ordres d'allunyament va deixar inaccessibles les dades de localització de multitud d'investigats i condemnats per delictes de violència masclista que haurien estat claus per demostrar incompliments d'aquestes ordres de protecció. Els efectes d'això, alerta la Fiscalia General de l'Estat, s'han notat en "gran quantitat de sobreseïments provisionals o sentències absolutòries". La incidència que es va produir l'any passat va afectar tant en casos que estaven en fase d'instrucció i que han acabat arxivats com als judicis en què, per falta de proves, no es va poder condemnar un incompliment de l'ordre d'allunyament.

Maltractadors que sorprenen amb un canvi de gènere per evitar ser jutjats per la llei de violència masclista o policies i militars que també passen pel registre per obtenir els suposats "beneficis" reservats per a les seves companyes dones. Són alguns dels casos que han circulat a les xarxes socials i que han servit com a benzina per alimentar els discursos contra la llei trans, especialment per la suposada facilitat per saltar-se-la. Malgrat el rebombori i l'escàndol d'aquests casos, de les 5.900 demandes de canvi de gènere als registres civils des que el 2022 va entrar en vigor la norma, només se n'han denegat 85.

Aina Calvo (Palma, 1969) parla de pressa i gesticula molt. La secretària d'estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere assegura que el debat en què està immers el moviment feminista no l'afebleix, i no dubta a parlar de “guerra cultural” quan es refereix a l'extrema dreta. Quant als reptes, remarca la necessitat de repartir les cures de manera equilibrada entre dones i homes.

Des dels serveis públics que s'activen fins a les teràpies psicològiques i la pèrdua de dies de feina. El cost de la violència de gènere i la violència sexual fora de l'àmbit de la parella tenen un impacte també econòmic que a Espanya, l'any 2022, va suposar una factura de 4.933 milions d'euros, una xifra que representa el 0,37% del PIB i 104 euros per càpita. Són les dades que ha presentat aquest dijous la delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Carmen Martínez, que ha incidit en el fet que els cops, les violacions o les intimidacions a les dones no "es queden en l'àmbit de la salut, sinó que impacten en totes les facetes de la vida de les víctimes i del seu entorn, i a la resta de la societat".

A l'anterior legislatura el PSOE ja va intentar avançar en l'abolició de la prostitució amb una proposició de llei que no va culminar el seu recorregut parlamentari al Congrés. Però la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha anunciat aquest dijous que els socialistes ho tornaran a intentar. En una compareixença a la cambra baixa per presentar les línies generals del departament que encapçala, Redondo ha explicat que el PSOE presentarà "pròximament" una iniciativa per penalitzar els propietaris dels immobles on es produeixi una situació d'explotació sexual (el que es coneix com el delicte de la terceria locativa). Aquest delicte quedarà recollit al Codi Penal.