Igualtat
Societat 27/06/2022

Per què la llei trans és tan polèmica?

L'autodeterminació de gènere ha sigut un dels punts més polèmics pel debat que hi ha encara en el moviment feminista

3 min
La ministra Irene Montero.

MadridAquest dilluns el govern espanyol ha donat llum verda a la llei trans , la norma per la igualtat plena i efectiva de les persones trans, que no ha tingut una tramitació gens fàcil. Entre els punts clau que inclou el text hi ha poder fer un canvi de sexe a partir dels 16 anys sense haver de presentar un informe mèdic. Precisament, el reconeixement de l'autodeterminació de gènere ha sigut un dels debats més encesos en el si del govern de coalició. De fet, és una de les qüestions que continua dividint el moviment feminista. Aquests són alguns dels punts més polèmics de la norma:

L'autodeterminació de gènere

El PSOE i Unides Podem no tenen la mateixa postura sobre l'autodeterminació de gènere. La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha aconseguit imposar les seves tesis sobre aquesta qüestió i posar per escrit que un canvi de gènere es pot fer sense un informe mèdic preceptiu ni tampoc un tractament hormonal. Ara bé, des del PSOE, l'exvicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, va abanderar una posició discrepant al qüestionar que el gènere es pugui determinar per la "simple voluntat o desig" d'una persona i havia alertat que amb el canvi que proposava el ministeri d'Igualtat es posava en risc la lluita per la igualtat de les dones. Els socialistes consideren que el sexe és un fet "biològic", mentre que Unides Podem ho veu també com un element "cultural".

L'edat per decidir un canvi de gènere

El ministeri d'Igualtat s'ha mantingut en la seva proposta inicial: que les persones trans que a partir dels 16 anys vulguin consumar el seu canvi de sexe al DNI ho puguin fer sense cap informe mèdic, però tampoc cap autorització dels pares o tutors legals. Una posició que xocava amb la que va expressar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en l'informe –no vinculant– que va emetre al mes d'abril . En aquest sentit, proposaven elevar l'edat per sol·licitar el canvi de sexe sense necessitat de cap autorització fins als 18 anys. A més, també apostaven perquè els menors d'entre 14 i 16 poguessin canviar el seu DNI no només amb l'autorització dels seus representants legals, sinó també amb una aprovació judicial, tal com la normativa de Montero estableix per als menors d'entre 14 i 12 anys.

Reconversió de gènere

La nova normativa també estableix que una persona trans pugui recuperar la identitat anterior, però només per la via judicial i passats almenys sis mesos de la modificació en el registre. El ministeri d'Igualtat ha intentat respondre a algunes de les crítiques d'una part del feminisme, que retreu que la lliure determinació de gènere servirà perquè les persones trans s'acullin als beneficis de normes i mesures que busquen l'equiparació de drets entre homes i dones. Precisament, el CGPJ deixava per escrit que alguns articles de la llei implicaven una "discriminació indirecta d'aquelles persones no recollides en l'àmbit d'aplicació [de la llei], especialment significativa cap a les dones no transsexuals". En aquest sentit, posaven com a exemple el món de l'esport i remarcaven la "diferència de les condicions físiques" entre les dones transsexuals i les que no ho són.

La intersexualitat

El govern espanyol legisla per primera vegada els drets de les persones intersexuals, és a dir, que neixen amb genitals femenins i masculins alhora. La llei trans prohibirà les mutilacions genitals quirúrgiques dels nadons i s'amplia l'edat fins als menors de 12 anys, excepte que hi hagi risc per a la salut. En el cas de les persones menors d'entre 12 i 16 anys, només es permetran aquestes pràctiques si ho sol·licita la mateixa persona que, per la seva edat i maduresa, pugui consentir-ho.

Reproducció assistida

La llei recupera el dret de les persones lesbianes i bisexuals a acollir-se a tractaments de reproducció assistida, que el PP va eliminar l'any 2007. A més, la normativa també recull una modificació de l'article 120 del Codi Penal que permetrà la filiació dels fills de les dones no gestants sense que s'hagin de casar amb la seva parella.

stats