Societat 20/04/2022

El Poder Judicial aprova per unanimitat un informe molt crític amb la llei trans

El document, que no és vinculant, considera que s'hauria d'elevar als 18 anys l'aprovació judicial per canviar de gènere

4 min
01. Imatge de la manifestació a Girona dissabte passat contra la LGTBfòbia. 02. Jose Antonio Langarita.

MadridEl ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat per unanimitat un informe preceptiu, però no vinculant (no és d'obligat compliment), molt crític amb l'avantprojecte de la llei trans que impulsa el ministeri d'Igualtat. El text considera que la normativa que vol tirar endavant l'executiu espanyol discrimina "les dones no transsexuals". El CGPJ es reunia de manera extraordinària aquest dimecres per estudiar el document que van elaborar tres dels vocals (Ángeles Carmona, Clara Martínea de Careaga i Wenceslao Olea) a principis d'abril i que es mostra contrari a algunes de les parts de la llei. Finalment, els membres del Poder Judicial han abraçat l'informe que considera que algunes disposicions contradiuen el "dret fonamental a la igualtat" i es posiciona així en contra d'alguns dels elements de la normativa.

L'informe apunta que hi ha articles de la llei que impliquen una "discriminació indirecta d'aquelles persones no recollides en l'àmbit d'aplicació [de la llei], especialment significativa cap a les dones no transsexuals". Es posa d'exemple l'esport com una de les situacions en què es donaria una suposada discriminació cap a les "dones no transsexuals" . En aquest sentit, el CGPJ considera "indispensable introduir les cauteles necessàries per evitar que la pràctica d'activitats esportives pugui suposar la discriminació de dones esportistes no transsexuals", atesa la "realitat" de la "diferència de les condicions físiques existents i la superioritat física de la dona transsexual davant de la que no ho és". En aquest punt, però, s'ha incorporat una novetat: els membres han acordat per unanimitat canviar l'expressió "dones no transsexuals" i substituir-la per "dones".

Però aquest no ha sigut l'únic canvi. El dictamen final expressa la disconformitat del CGPJ amb la prohibició que la llei estableix sobre les teràpies de conversió. Als ulls del Poder Judicial, no es pot prohibir cap teràpia que compti amb el consentiment de les persones "afectades".

Endurir els requisits

En l'informe inicial, els tres vocals no veien suficient que els menors entre 14 i 16 anys poguessin canviar el sexe al Registre Civil només amb el consentiment dels seus representants legals i demanaven més controls. En concret, consideraven que s'hauria d'exigir una aprovació judicial, després de la tramitació d'un expedient de jurisdicció voluntària en què es demostrés la maduresa necessària, així com una voluntat estable de procedir a la rectificació registral del sexe. Finalment, el CGPJ proposa que s'elevi als 18 anys i no només als 16 aquest procediment. A l'avantprojecte del govern espanyol, aquestes dues condicions sí que s'exigeixen a través d'uns informes als menors d'entre 12 i 14 anys que vulguin canviar de sexe al Registre Civil. "S'ha acordat proposar que s'elevi als 18 anys el límit d'edat perquè una persona pugui sol·licitar per si mateixa la rectificació de la menció registral relativa al sexe. Així, s'estendria fins a la majoria d'edat el procediment previst per als menors entre 12 i 14 anys", ha explicat el Poder Judicial aquest dimecres. Amb tot, l'informe també qüestiona que una llei de caràcter "integral i transversal" sigui l'eina "adequada, necessària i proporcionada per protegir les persones trans i LGTBI", malgrat que per al col·lectiu és una reivindicació històrica. El document considera que l'ús "reiterat" d'aquesta tècnica dota d'un "règim privilegiat de protecció determinats col·lectius amb notable detriment del dret a la igualtat i del principi de seguretat jurídica".

Cinc vocals encara més crítics

Malgrat la unanimitat, alguns dels ponents voldrien anar més enllà en alguns dels punts de la normativa. Tres vocals afirmen que "la simple declaració de voluntat no pot ser per si mateixa un element suficient per a l'efectivitat del dret a la rectificació registral" i afegeixen que "s'hauria d'exigir l'acreditació –a través dels mitjans que el legislador consideri proporcionats i oportuns– de la disconformitat amb el sexe mencionat a la inscripció de naixement".

I quatre vocals més, alguns dels quals coincideixen amb el vot concurrent anterior, apunten que l'avantprojecte de llei trans afecta drets fonamentals com la llibertat ideològica, religiosa, d'expressió i dels pares que els seus fills rebin informació religiosa i moral segons les seves pròpies conviccions.

Reacció del govern

El govern espanyol no ha trigat a reaccionar a la decisió dels jutges. En concret, ho ha fet el ministeri d'Igualtat, que porta la batuta de la normativa. "Cap sorpresa. El nostre full de ruta és clar: tramitar amb urgència aquesta llei perquè arribi al Congrés durant aquest període de sessions", ha dit la ministra d'Igualtat, Irene Montero, a través del seu compte de Twitter. El dia que es va fer públic l'informe, Montero ja va advertir que "[les persones LGTBI] no mereixen un nou qüestionament dels seus drets, i menys de les institucions".

El camí cap a la llei trans no ha sigut precisament fàcil. L'avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans, que forma part de l'acord de coalició firmat entre el PSOE i Unides Podem, es va aprovar el juny de l'any passat després d'un estira-i-arronsa entre els dos socis del govern espanyol. Entre els canvis principals inclou l'autodeterminació de gènere per a les persones de més de 16 anys, és a dir, els permet modificar el seu sexe legal sense necessitat de passar per un tractament mèdic ni presentar informes psicològics, com s'exigeix actualment.

stats