D'entrada, tot el reconeixement a la dificultat de jutjar casos com el que ha afectat l'exjugador del Barça Dani Alves, condemnat en primera instància per violació i absolt ara pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En un cas com aquest, en què els fets van passar dins d'un lavabo sense testimonis, la clau acaba sent la credibilitat del relat dels protagonistes. L'Audiència de Barcelona sí que es va creure la noia denunciant, i a més va deixar clara una cosa molt important sobre el que es podia veure a les imatges gravades a la discoteca: "Que hagi ballat de manera insinuant, que hagi acostat les natges a l'acusat, o que s'hi hagi pogut abraçar no pot fer suposar que prestava el seu consentiment a tot el que pogués passar després".

Les conseqüències de la DANA al País Valencià han fet que hagin passat pràcticament inadvertits dos fets que, en un altre context, haurien merescut molt més interès mediàtic. Es tracta de la no declaració d’Íñigo Errejón als jutjats i la presentació del llibre de Cristina Fallarás No publiques mi nombre (Siglo XXI), en què exposa el testimoni anònim de 1.500 dones que denuncien haver estat víctimes de violència sexual.

El Tribunal Suprem ha rebaixat de 12 a 7 anys la condemna a presó d'un home que va violar, juntament amb dos més, una noia el juliol del 2019, quan ella tenia 17 anys, a Manresa. En aplicació de la llei del només sí és sí, que és més favorable per al condemnat que la llei vigent en el moment dels fets, la sala penal ha dictat una sentència que estima el recurs de l'acusat contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que en va confirmar una altra de l'Audiència de Barcelona. Els fets es remunten al 13 de juliol del 2019, quan la víctima va anar a casa dels acusats, a qui acabava de conèixer, per sopar i "fer temps" fins que fos l'hora d'anar a una festa. Un cop allà, els processats van aprofitar-se de la seva vulnerabilitat per violar-la per torns després d'haver-li ofert prèviament begudes alcohòliques i haixix.

El Tribunal Suprem ha avalat finalment les rebaixes de penes a agressors sexuals acordades pels tribunals ordinaris en aplicació de la llei del només sí és sí. Així ho ha decidit en 28 dels 29 recursos que ha vist aquest dimecres (el que no ha avalat és perquè hi havia un error). Finalment, doncs, s'ha imposat la doctrina que estaven aplicant els jutges en el miler de rebaixes acordades, i és que els canvis en les forquilles de penes resulta en un 30% o 40% dels casos en una condemna més benigna per al condemnat. Tant la Fiscalia com el ministeri d'Igualtat defensaven que era aplicable en aquests casos la disposició transitòria cinquena del Codi Penal de 1995 que marca que, si les penes imposades estan dins de la forquilla prevista, amb la nova llei no s'han de rebaixar. El tribunal presidit per Manuel Marchena, però, considera que no és aplicable, cosa que és una andanada directa contra els autors de la llei, ja que els ve a dir que si volien que no hi hagués rebaixes de penes haurien d'haver inclòs un precepte similar a la norma. Així doncs, les 1.079 rebaixes de penes aprovades fins ara, que en un centenar de casos han significat l'excarceració dels agressors, tiren endavant.

El Tribunal Suprem avala les rebaixes de pena a agressors sexuals, en aplicació de la llei del només sí és sí. El ple de la sala segona, formada per quinze magistrats, deliberava des d'aquest dimarts 29 recursos de la Fiscalia i de condemnats per delictes sexuals dictats per diferents audiències provincials. Els magistrats han decidit rebutjar-los tots, amb una única excepció, perquè hi havia un error. A més, en 27 de les 29 revisions els jutges han conservat la unanimitat i només en un s'han anunciat vots particulars.

Sis mesos després de l'aprovació de la llei del només sí és sí continua el degoteig de rebaixes de condemnes a agressors sexuals. La nova llei posa el consentiment al centre de les violències sexuals i elimina la distinció entre agressió sexual i abús, però, en fer-ho, estableix una nova forquilla de condemnes que oscil·la entre els 4 i els 12 anys de presó per a les agressions sexuals amb accés carnal, en lloc del marge d'entre 6 i 12 anys de l'anterior Codi Penal. I això ha fet que molts condemnats demanin una reducció de la pena. En l'últim mig any, els tribunals catalans han analitzat 196 sentències, segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i en quatre de cada deu casos els magistrats s'han inclinat per reduir la condemna.

El fracàs de la llei mordassa és d'aquests que causen desmobilització entre l'electorat d'esquerres. La incapacitat del govern d'Espanya i dels grups que li han donat suport des de la investidura de Pedro Sánchez per derogar o reformar aquest text (i encara més després que ells mateixos, començant per Sánchez, n'haguessin fet bandera) és una decepció important, que ve a afegir-se a la causada pels errors i les reculades que s'han comès entorn de la llei del només sí és sí. Dues de les iniciatives legislatives més emblemàtiques del govern de coalició, i de la legislatura, han acabat en poc i brut, com el vi de ca n'Alet. El motiu en els dos casos és el mateix: el càlcul dels interessos de partit i electorals per sobre de l'interès general. Naturalment que el PSOE s'acovardeix sempre davant de la pressió de la dreta nacionalista de PP i Vox (i, en el cas de la llei mordassa, dels sindicats de policia, un altre agent polític de la ultradreta amb un poder important). Però que ni Unides Podem, ni ERC, ni Bildu aconsegueixin negociar amb els socialistes i treure'ls acords presentables en matèries en què se'ls suposa compromesos, i que s'estimin més fiar-ho tot al gest d'aixecar-se de la taula fent cara d'indignació, tampoc no serveix per a res. El joc posterior de declaracions i contradeclaracions, culpant-se els uns als altres del fracàs, només és una manera de subratllar-lo.