Gir de guió inesperat en la suposada agressió que va patir Álex Baena, jugador del Vila-real, per part del madridista Fede Valverde. La jutge que porta el cas ha decidit arxivar la denúncia considerant que el futbolista groguet va mentir en la seva declaració, ja que la seva versió dels fets no acaba de concordar amb el que van enregistrar les càmeres de seguretat de l'aparcament del Santiago Bernabéu.

Als jugadors del Barça de bàsquet els van dir de tot a l’entrada del pavelló madrileny on dimarts van guanyar la Lliga, inclosos insults racistes. I tot i l’alegria pel campionat, l’entrenador Jasikevicius no es va estar de denunciar-ho: “He sentit a parlar molt sobre Vinicius i ara hem de parlar nosaltres sobre el que passa aquí. Això no va amb el que dieu dels valors del Madrid i els seus seguidors. Volem parar això i volem que se’n parli. M’és igual que sigui un jugador del Madrid o del Barça”.

No és que el futbol d'ara sigui violent i racista. Sempre ho ha sigut. Sobretot perquè és un reflex de la societat en què vivim. Amb mesures a les grades i sancions exemplars contra els energúmens que ens avergonyeixen no canviarà res. És una societat malalta, plena de racistes –alguns són imbècils incultes més que racistes–, xenòfobs, agressors, masclistes... Ho tenim tot i no són quatre arreplegats. Estimats, que Vox és la tercera força política a Espanya.

La Comissió Nacional Antiviolència ha traslladat al Comitè de Competició el càstig esportiu que haurà de rebre Fede Valverde per la seva agressió a Álex Baena després del Reial Madrid-Vila-real de Lliga disputat el 8 d'abril. El futbolista uruguaià va esperar el seu rival a la zona d'autocars del Santiago Bernabéu i li va donar un cop de puny a la cara. Amb l'expedient en mans de Competició, la denúncia policial del jugador groguet, i el comunicat de lesions –el pòmul inflat de Baena no deixava cap dubte de l'agressió–, s'ha obert la via per sancionar Valverde.

El món va molt de pressa. L’opinió pública, encara més. Les informacions es consumeixen abans d’arribar a l’últim paràgraf. A vegades, de fet, el lector s’aferra només al titular per abocar-hi totes les seves fòbies. El periodisme esportiu s’ha convertit en espectacle. The show must go on. Poca informació, menys anàlisi, i polèmica constant per mantenir enceses les pulsions d’uns i altres. Els meus. Els teus. La veritat és el que menys importa. Una nova polèmica taparà l’última misèria periodística. Es busquen polemitzadors professionals. Hooligans de la ploma. Personatges. Caricatures. Clics i vídeos virals de consum instantani. Que el seguidor no pensi. Que brami, que s’enfadi. Que necessiti una nova dosi.