La missa convocada a París en homenatge a Francisco Franco i al fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, coincidint amb els 50 anys de la mort del dictador, finalment no se celebrarà. L'entitat convocant, el Cercle Franco-Hispanique (CFH), una associació d'extrema dreta filofeixista i admiradora de Falange, ha decidit suspendre-la per les "pressions mediàtiques exercides en els llocs de culte", segons assegura en un comunicat.

A França, país on es van exiliar milers de republicans després de la Guerra Civil Espanyola, també hi ha nostàlgics del franquisme. Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Francisco Franco aquest dijous, la capella de Notre-Dame de la Consolation, situada al districte 8è de París, molt a prop de l'ambaixada espanyola, acollirà el 26 de novembre una missa en homenatge a Franco i al fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera. Després de l'acte religiós, se celebrarà un dinar de germanor de tots els participants.

Van ser 467 quilòmetres a peu. És a dir, la distància entre Alacant i El Escorial, un recorregut fet durant 11 fredes nits del novembre de 1939. La Guerra Civil havia acabat quan va tenir lloc aquell fosc pelegrinatge que semblava una mena de ritual pagà. Un fantasmagòric caminar entre torxes i braços alçats, travessant camps secs i pobles on a totes les cases es plorava un mort. Una processó per portar les restes mortals d'un home de 33 anys del cementiri on l'havien enterrat en una fossa comuna, fins a una sepultura digna de reis: era José Antonio Primo de Rivera, fundador i ideòleg de Falange Espanyola.

Dilluns, des de les sis del matí, la majoria de cadenes es van llevar connectant amb la vall de Cuelgamuros. Informaven en directe sobre l’exhumació de José Antonio Primo de Rivera. Encara era fosc quan la redactora de La 1 oferia la primera crònica des de la porta del monument funerari. Tot i tractar-se d’una exhumació com la del dictador Franco del 2019, aquesta vegada l’espectacle televisiu era molt diferent. Quatre anys després d’aquella retransmissió esperpèntica en què ens van fer partícips a tots els espectadors dels honors pòstums al dictador, aquesta vegada les càmeres no tenien accés al recinte. Tampoc vam ser testimonis de cap acte sagrat ni protocol·lari. Ni vam veure un helicòpter enlairant-se amb èpica al costat de la gegantina creu que presideix la serra de Guadarrama. La diferència era tan abismal que era inevitable que els periodistes fessin la comparativa.

Novament, com ja va succeir amb Franco i amb Queipo de Llano, un feixista important del segle XX espanyol ha estat exhumat sense que el fet hagi tingut una major transcendència. En el trasllat de les despulles de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española, des de la cripta de Cuelgamuros fins al cementiri de San Isidro, s'ha seguit la mateixa rutina que en els casos anteriors. Un tracte asèptic, profilàctic es pot dir, per part del govern, d'un material històric que remet directament a les foscúries del segle XX espanyol: una Guerra Civil i una dictadura militar, impulsades per determinades elits per blindar els seus interessos, encara que fos a sang i foc i al preu de sumir un país sencer en la misèria material, moral i intel·lectual.

L’exhumació de Primo de Rivera s’ha fet de matinada, a porta tancada i coincidint amb el 120è aniversari del seu naixement. Les seves restes han estat exhumades de Cuelgamuros i traslladades al cementiri de San Isidro, on uns 300 falangistes l’han rebut amb crits i avalots. Repassem en aquest capítol la història del fundador de la Falange, la seva relació amb Franco i per què va ser convertit, durant dècades, en un símbol.

Finalment, les despulles de José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia han estat exhumades del presbiteri de la basílica del Valle de los Caídos i enterrades, per decisió de la família, a la Sacramental de San Isidro, el cementiri de l'elit madrilenya. Aquest trasllat posa fi –esperem que definitiva– a un periple pòstum i un xic macabre que ha portat les restes del líder feixista espanyol des del cementiri d’Alacant fins al monestir d’El Escorial (1939), des d’allà a Cuelgamuros (1959) i finalment al recinte funerari de Madrid.

De matinada, sense càmeres, i només amb la presència dels familiars, els monjos benedictins i els treballadors de Cuelgamuros. Així ha començat l'últim viatge de José Antonio Primo de Rivera (1903-1936). Segons els desitjos de la família, el prior de l'abadia benedictina, Santiago Cantera, havia de fer una missa abans que les restes sortissin de l'abadia on, fins ara, el fundador de la Falange estava enterrat en un lloc prominent. A mig matí les seves restes han abandonat Cuelgamuros i han estat traslladades al cementiri de San Isidro, on José Antonio Primo de Rivera ha estat novament inhumat amb el seu germà, Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, ministre de Franco, i la seva germana Pilar Primo de Rivera, fundadora de la Secció Femenina de Falange. Era el cinquè enterrament del fundador de la Falange. Fonts del ministeri de Presidència han posat en valor l'exhumació: "Ja no s'homenaja en un lloc públic ni al dictador [en referència a Franco] ni al líder de Falange".

Les restes del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, seran exhumades dilluns, 24 d'abril, a la vall de Cuelgamuros i traslladades al cementiri de San Isidro, a Madrid. La família va iniciar els tràmits l'octubre passat, abans que entrés en vigor la nova llei de memòria democràtica, que estipula que l'abans anomenat Valle de los Caídos sigui ara un cementiri civil i laic que no enalteixi figures vinculades al franquisme. Tant Francisco Franco com Primo de Rivera estaven enterrats en un lloc preferent de la basílica. "És un pas més en la resignificació del Valle perquè cap persona hi tindrà un lloc preeminent, un pas més perquè no s'homenatgi i enalteixi a ningú ni cap ideologia que evoqui la dictadura", ha defensat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, des de Barcelona.