Tothom recorda com les proves PISA van evidenciar el baix nivell dels nostres alumnes en matemàtiques o comprensió lectora. Aquestes proves també van palesar un baix nivell en ciències, però d’això ben pocs en parlen, malgrat que el coneixement dels alumnes catalans en biologia, tecnologia o ciències de la terra està vuit punts per sota de la mitjana espanyola i dels països de l’OCDE. 

Les persones que treballem amb els infants de la primera etapa educativa vam celebrar i aplaudir que el darrer canvi curricular de l’any 2023 afirmés d’entrada que “el currículum de l’educació infantil integra el primer i el segon cicle en una sola etapa educativa amb identitat pròpia”. Aquesta és una reivindicació que des dels moviments de renovació pedagògica, amb la revista IN-FÀN-CI-A com a principal altaveu es reivindica i es defensa des de fa dècades. El que passa és que aquestes bones intencions, quan toques de peus a terra, acaben essent un brindis al sol, perquè la realitat és que tenim una etapa del tot fragmentada.

Amb una filla a 1r d’ESO, una altra a 3r de primària i una en camí, la Sònia encara té temps per dedicar a l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola de la segona. Forma part de la junta al costat de dues mares més amb qui es comparteixen les tasques que cal fer. En el seu cas, s’encarreguen d’organitzar i gestionar les acollides, monitoratge inclòs, el menjador escolar –amb els menús també per decidir–, i extraescolars, a més de col·laborar amb l’escola quan ho necessita. 

Durant quatre cursos, des d’I4 fins a segon de primària, el Martí va tenir la mateixa tutora a l’escola pública on estudia. El nen va fer un vincle fort amb la mestra però la seva mare –i de fet la majoria de les famílies– creien que ja calia un canvi, més que res perquè els infants coneguessin altres formes d’ensenyar i de relacionar-se. El cert, però, és que va ser una sort que pogués fer la transició d’infantil a primària amb la mateixa mestra, ja que el canvi de cicle al Martí li va costar força i mantenir aquesta figura coneguda ho va fer menys feixuc. La filla del Marc, l'Aurora, estudia en una escola Montessori. Allà els alumnes tenen el mateix tutor durant tres cursos seguits, però diverses situacions van portar a una pèrdua de confiança de la família cap a la mestra que va acabar amb la demanda d'un canvi de tutor.

Entre les paraules que s’amaguen a la sopa de lletres hi ha dejuni, caritat, Pasqua... Conceptes propis del calendari de Setmana Santa, que al mestre de religió Pau Estanyol li serveixen per introduir-los a la classe que imparteix a l’Escola La Vall del Terri (Pla de l’Estany). Dels més de 250 alumnes que hi ha al centre, només fan aquesta assignatura dos de primer de primària i un altre de segon. És la realitat que viuen molts centres públics catalans: el percentatge d’alumnes que van cursar religió a l'escola pública durant el curs 2023-2024 va ser del 10,50% (69.571 alumnes dels 662.315 alumnes totals), segons dades del departament d'Educació. En els centres de titularitat privada, inclosos els concertats, la xifra ascendeix als 62,73% (198.696 alumnes dels 320.821 alumnes totals).

"Penjaràs els apunts al classroom?" "Això ho trobarem al campus virtual?". Són les dues preguntes que més repeteixen els estudiants a docents d'institut o d'universitat just abans de començar una classe. "Si veig que el que explica el professor és el mateix que penja a l'aula virtual em relaxo i, de vegades, fins i tot hi ha moments que desconnecto o xerro esporàdicament amb la companya del costat", reconeix la Martina, estudiant universitària. El 80% del seu professorat penja el contingut a l'aula virtual, i d'aquest, aproximadament la meitat és el mateix que s'explica a l'aula. La Ioana, de 22 anys, també és estudiant universitària i, en el seu cas, el 70% del contingut que es penja a l'aula virtual és el que dona el professor. "Pots aprovar sense anar a classe perquè repeteix el mateix rotllo", admet. A Batxillerat, recorda, prenia més apunts perquè ho feia servir com una tècnica d'estudi. "Ho he canviat perquè no és el mateix estudiar capitals d'Europa que fer una classe reflexiva".

Quan el departament d’Educació i Formació Professional va llançar el Programa Sensei –programa temporal de residència inicial docent en centres educatius, més conegut com el MIR per a mestres i professors–, a l’equip directiu i les coordinadores de l’Escola Migdia de Girona els va semblar una oportunitat per a tota la comunitat educativa. Van proposar-ho al claustre i tothom va estar-hi d’acord. “Ara estem al segon any d’aquest pla pilot i estem encantades”, afirma l’actual directora, Marta Massó, que llavors era cap d’estudis. El programa és una prova pilot de dos cursos, que va iniciar-se el 2023-24 i acabarà aquest curs, i que combina mitja jornada de docència i mitja de formació amb l'objectiu d'implantar en el futur una mena de MIR (similar al dels metges) però orientat a mestres i professors.

Res del que pugui aparèixer en un informe sobre el nivell educatiu dels alumnes catalans ens pot sorprendre perquè ja fa anys que anem de baixada i sense frens i la reacció al problema és insuficient, si és que se’n pot dir reacció.

En Saüc, d’infantil 5, s’afanya a afegir-se al grup. És el responsable de classe d’observar els ocells aquesta setmana. En una sala amb un gran finestral es troba amb companys d’altres cursos, entre els quals l’Aleix, de segon; l’Aïnara, de tercer; o en David, de sisè. Junts aprenen a esperar rere el vidre i a permetre que passin coses per conèixer les aus que viuen a prop seu o estan de pas a la zona. Fa dotze anys que l’escola de Sant Esteve de Guialbes, a Vilademuls, va engegar aquest projecte, a petició de tres pares naturalistes i ocellaires. Només hi estan deu minuts, de dilluns a divendres, just després de deixar les motxilles a les aules, però aquesta activitat, que s’entrellaça amb altres en què les aus també en són protagonistes, els dona eines per anar i volar per la vida.

"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

El pas de l’escola a l’institut és un moment crucial però delicat en tots els preadolescents i adolescents. Sovint canvien físicament de centre i passen d’estar envoltats d’altres infants a trobar-se amb adolescents, la majoria més grans que ells. També canvien les normes, la manera d’afrontar els aprenentatges, les responsabilitats que han d’assumir i els horaris. Deixen de tenir un professor de referència, que complementa la seva docència amb alguns especialistes, a tenir pràcticament un professor diferent per a cada matèria, la qual cosa afavoreix que disminueixi el vincle.

A partir d'aquest dimecres es comencen a enviar als domicilis per correu convencional els coneguts com a vals escolars, l'ajut econòmic que el Govern impulsa per segon any consecutiu per a la compra de material escolar. En aquesta segona edició l'executiu català ha introduït algunes novetats que tot seguit detallem.

Reunió d'inici de tercer curs de primària. La mestra comunica als pares que aquest curs, i per primer cop, no es posaran deures. Alguns pares es queixen perquè diuen que els ha costat molt que els seus fills agafin l'hàbit. Davant la pressió, la direcció opta per mantenir-los; això sí, opcionals. En el grup de WhatsApp d'una altra escola, les famílies s'organitzen per demanar al centre que els seus fills facin un concert de Nadal malgrat que la direcció ha decidit que sigui una activitat interna del centre.

El pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora que el president del govern espanyol va anunciar diumenge per als alumnes de primària fins a quart d'ESO per revertir la desfeta de l'informe PISA s'estendrà també a l'educació postobligatòria. La ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha anunciat aquest dijous l'ampliació del pla a l'alumnat de batxillerat i formació professional bàsica, que permetrà arribar a més de cinc milions d'alumnes arreu de l'Estat. En declaracions a la premsa després d'acompanyar el president del Govern, Pedro Sánchez, a la reunió de la Comissió Permanent del Consell Escolar de l'Estat, Alegría ha explicat que el reforç englobarà tant els centres públics com els concertats.

El departament d'Educació farà més proves per avaluar el nivell acadèmic dels alumnes. Si fins ara les proves de competències bàsiques es feien al final de cada etapa educativa (a 6è de primària i a 4t d'ESO), aquest curs també s'avaluarà el nivell als estudiants de 4t de primària i de 2n d'ESO. La novetat, que ha avançat El Periódico i han confirmat fonts del departament d'Educació a l'ARA, arriba poc després que s'hagi sabut que el nivell de català i castellà dels alumnes que acaben l'ESO és el més baix de l'última dècada.

Els problemes de recursos del departament d'Educació continuen. Si la setmana passada es comunicava als centres escolars que no s'havia previst una dotació econòmica per als nous coordinadors antibullying, ara escoles i instituts denuncien que falten ordinadors per als alumnes i que no s'estan reparant els que s'espatllen per falta d'estoc. La situació l'han confirmat a l'ARA una vintena de centres de diferents punts de Catalunya (sobretot instituts). "Ens han insistit per seguir un pla d'Educació digital i incorporar les tecnologies a les aules i ara ens trobem que no tenim el material per fer classe", critica Sandra Vallès, professora i coordinadora digital de l'Institut Investigador Blanxart. Segons explica Vallès, al seu centre cap dels alumnes de 1r i 2n d'ESO tenen ordinador i ja acumulen fins a 40 dispositius pendents de reparar, alguns des del mes de maig.

"No són uns resultats òptims, però comencem a millorar". Així ha valorat les notes de les competències bàsiques del curs passat el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Carles Vega. L'avaluació constata que el nivell dels alumnes catalans comença a millorar, però amb matisos importants: no aconsegueix remuntar en català i castellà. De fet, en aquestes dues matèries la situació és preocupant tant a 6è de primària com, especialment, a 4t d'ESO, on els alumnes han obtingut els pitjors resultats dels últims 10 anys.

Iniciar l’institut és un canvi vital en la vida d’un infant. Amb només 12 anys, alguns encara amb 11, deixen la zona de confort que és l'escola, on han estudiat durant anys amb els mateixos amics i mestres, per un altre espai que potser és més lluny, potser han d’agafar transport o potser no hi coneixeran pràcticament ningú. "És un moment d’incertesa: hi aniran els meus millors amics? Estaré sol? Hi haurà molts deures? Com seran els professors? La metodologia serà la mateixa?", reflexiona Victòria Gómez, presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya (COPEC). A això s'hi han d'afegir els canvis físics de l'edat, en què es passa de la infància a la pubertat. "Es va configurant la seva pròpia personalitat i les idees pròpies", afegeix Gómez. El resum, apunta Jordi Perales, professor de psicologia i ciències de l'educació de la UOC i de secundària, és que aquests joves no viuen només un canvi de centre sinó molts canvis en una mateixa edat: "Com ens sentiríem si canviéssim de cotxe, de casa, de feina o de municipi alhora?"

8.50 h am. “Mama, elz nenz zurten del cul?” Primer dia d’escola i ja arribàvem tard mentre una terrorista assajava una coreografia davant del mirall del rebedor més semblant a un atac d’epilèpsia i l’altra, posant-se les sabates al revés, decidia fer petar la xerrada traient un tema troncal de maternitat per al qual no estava gens preparada.

A tocar del Palau de la Música, m’he creuat pel carrer amb una classe d’infantil. Tothom circulava en una fila raonablement endreçada, pastorejada per tres mestres, la primera de les quals avançava vigilant amb ulls al clatell, mentre portava agafades per la mà dues criatures xerraires que competien per la seva atenció amb històries inacabables. Ens hem mirat, ens hem somrigut, li he donat les gràcies per la feinada que fan cada dia i amb el millor dels seus somriures m’ha contestat: “Un curs menys! Hem arribat al final! Prova superada!”