Catalunya tindrà el seu gran concert en solidaritat amb el poble palestí en el marc de la campanya internacional Act x Palestine, com Londres, París i Los Angeles. El 29 de gener, al Palau Sant Jordi actuaran alguns dels noms més populars de l'escena catalana, de l'Estat i de Palestina, com Oques Grasses, Morad, Guillem Gisbert, Bad Gyal, Mushkaa, Amaia, Fermin Muguruza, Xavi Sarrià, La Zowi, Yerai Cortés, Lluís Llach, Alguer Miquel i Gemma Humet. Els organitzadors avisen que encara queden alguns noms per revelar. Les entrades es posaran a la venda aquest divendres 19 de desembre a les 10 h, amb preus d’entre 25 i 45 euros. El concert es podrà veure per internet i el 3Cat. L'aforament previst és d'entre 12.000 i 15.000 persones.

Personal de TMB controlant l'accés a les estacions de la línia 4 de metro per evitar aglomeracions a les andanes i passadissos. Colles de gent molt jove consultant el mapa del mòbil a la sortida del metro de Llacuna per saber quin era el camí més curt per arribar a la platja del Bogatell i dubtant si rodejar el cementiri del Poblenou per la dreta o per l'esquerra. Venedors de cervesa no fiscalitzada que semblen assistents d'un equip ciclista. Controls de la policia que busquen armes blanques. Corredisses per no quedar lluny de l'escenari. Pares entenent que no hi pinten res, en els rituals de pas cap a l'adolescència. Agents de seguretat que no poden evitar seguir el ritme de la música. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i tot de gent amb acreditació més o menys famosa o poderosa movent-se al voltant de safates amb menjar a la zona reservada d'Estrella Damm al costat de l'escenari. Joves molt joves revisant l'hora per saber quan hauran de marxar per arribar a temps als concerts de l'avinguda Reina Cristina. Periodistes afamats i que podrien ser els avis d'aquests mateixos joves maldant per explicar per què una artista de 21 anys és capaç d'aplegar una multitud a la platja en una nit humida.

Festa grossa de la música catalana a l’Auditori Girona, aquest dijous 6 de març, en la 27a edició dels Premis Enderrock, que, com cada any, han premiat el més destacat de la indústria musical del país. Oques Grasses, amb quatre guardons, Figa Flawas, amb tres, i Mushkaa, amb dos, han estat els grans guanyadors de la nit, en una gala presentada per Alba Riera i Andreu Juanola que ha reunit professionals del sector, autoritats, influencers i periodistes.

Només hi ha sis imatges al perfil de Greta Farelo i l'última s'ha publicat aquesta setmana per fer un gran anunci: el llançament d'una cançó. Amb aquest nou moviment, tot fa pensar que Greta vol aterrar al món de la música igual que han fet les seves germanes Alba i Irma Farelo, més conegudes com a Bad Gyal i Mushkaa, respectivament. Aquesta no ha estat la primera vegada que Greta s'ha posat davant d'un micròfon, ja que en els darrers anys ja s'ha deixat veure damunt de l'escenari de la seva germana bessona fent alguns cors o també col·laborant amb cançons com Rafa Nadal i sent la veu principal de Si algún día no estoy.

El panorama polític català actual s’allunya molt de les protestes i els contenidors cremats a la plaça Urquinaona del 2019. El canvi de paradigma sociopolític es veu reflectit en les noves tendències de creació artística: la música ha deixat enrere l'hegemonia de les trompetes, l'anomenada música mestissa i la reivindicació política per donar pas al reggaeton, el trap, el pop i el desig sexual. Ho confirma l'últim informe de l'Anuari de la Música, que assenyala el domini aclaparador de la nova música urbana, que copa les primeres posicions de les llistes de cançons i discos en català més escoltats del 2023. I ho certifica de manera simbòlica la retirada de Valtonyc, que després de tornar d'un exili de sis anys va anunciar la setmana passada que es retirava de la música: "La gent està una mica saturada i la cançó protesta ja no és tan ben rebuda perquè, avui dia, tu vas a un concert i no tens ganes d'escoltar el que has estat consumint les 24 hores a les xarxes socials", afirma el raper.

“Estem en un dels moments més esplendorosos de la història”, “Veure com està la indústria ara mateix a Catalunya és molt divertit”, “Hi ha molt, amb molta qualitat i amb molts seguidors”. Són tres afirmacions que es fan al Sense ficció d’aquest dimarts sobre la producció musical en català que és tendència. La joia dels protagonistes és inaudita en un país on més aviat es recorre al lament i la resignació a l’hora de descriure els diferents àmbits de la indústria cultural. Aquesta alegria que es respira a La banda del pati confirma el fenomen i la necessitat d’explorar-lo.

En un moment en què els festivals i les festes majors han arraconat les sales de concerts com a centre neuràlgic de la música en viu, l'estiu s'ha convertit, si no ho era prou, en l'estació per excel·lència per anar a veure concerts. No només és una qüestió de bon temps i de la comoditat que ofereixen els espais oberts, sinó també de la necessitat de recuperar una vida cultural que ha perdut espai davant de l’actual ritme de vida, tan marcat pel temps que dediquem a la feina. En aquest sentit, els reis de la festa segueixen sent els festivals, gairebé tots estiuencs, que el 2022, l'últim any amb xifres contrastades, van concentrar fins a 2,1 milions d'espectadors.

L'Embassa't 2024 comença aquest dijous amb un cartell que evidencia el bon estat de salut del festival de Sabadell. Hi ha grups i artistes com Mushkaa, Guillem Gisbert, Ralphie Choo, Cala Vento, Marala, Maria Hein, Maria José Llergo, Clara Aguilar i Samantha Hudson, a més d'Antònia Font, protagonistes del concert inaugural d'aquest dijous a l'amfiteatre del Parc Catalunya, a les 19 h. "Vam néixer el 2009, en plena crisi financera. Hem tingut set ubicacions diferents –des de les primeres edicions a la Bassa de Sant Oleguer que va donar nom al festival–, i en els últims anys hem fet un salt qualitatiu molt gros", explica el director de l'Embassa't, Arnau Solsona, que espera que aquesta edició aplegui més de 6.000 espectadors fins diumenge (l'any passat van ser 5.500).

La mare de totes les llibertats és la llibertat d’expressió. Sense la paraula lliure no hi hauria vies per canalitzar la llibertat de pensament, de consciència o de càtedra. Sense poder-los anomenar, no es poden reivindicar cap dels altres drets. Les injustícies i les discriminacions, els greuges i els abusos de poder queden relegats a la part silenciada de la vida si el que impera és la llei del silenci. Per això és tan preocupant que en l’única part del món on s’havia consolidat la llibertat d’expressió comencem a veure creixents mostres d’intolerància als discrepants. El virus de la censura es va infiltrant a poc a poc en les nostres actituds cap als altres i ja no necessita lleis ni professionals com abans per ser imposada.

Fins i tot el ministre de Cultura ha intervingut en la polèmica que fa dies que arrossega Mushkaa. La jove cantant va lamentar que a l'hora de defensar el català “hi ha gent, no tothom, que ho fa d’una manera tan agressiva que fa que els que parlen castellà se sentin rebutjats”, paraules per les quals va rebre un xàfec de crítiques, i crítiques per les quals el ministre ha sortit en defensa de l’artista dient que fa més ella “per la cultura catalana que alguns talibans de la llengua”. 

La madrilenya sala Shoko va acollir aquest divendres la primera actuació en viu de les germanes Farelo, Mushkaa (Irma) i Bad Gyal (Alba), interpretant el seu tema conjunt SexeSexy. Va ser en el concert de presentació a Madrid de SexeSensible, el nou àlbum de Mushkaa. "O de romàntica / o de satànica / una maniàtica / segueix la tàctica", van cantar les germanes sobre l'escenari de la Shoko, cosa que va fer embogir el públic.

La cantant Mushkaa (Irma Farelo) ha estat, els darrers dies, l'epicentre d'una polèmica lingüística a les xarxes socials que fins i tot ha portat el seu pare, l'actor Eduard Farelo, a reobrir el seu compte de X (Twitter) per defensar-la de les crítiques: "Aquesta vegada l’objectiu a batre és una noia de 19 anys que encara està formant la seva identitat", ha lamentat Farelo les últimes hores. La mateixa Mushkaa ha compartit el fil de Twitter del seu pare a Instagram.

Nit de gala a l’Auditori de Girona, ple a vessar de professionals del món de la música, periodistes, influencers i autoritats reunits per celebrar la 26a edició dels Premis Enderrock, que reconeixen la millor música catalana de la temporada. La gala, presentada per Alba Riera i Andreu Juanola, ha coronat l’any absolutament brillant i de rècord dels The Tyets, que s'han endut quatre guardons: el de millor artista —tant segons la crítica com per votació popular—, el de millor disc de música urbana per Èpic solete i el de millor cançó per l’himne inesgotable Coti x Coti, que no ha parat de sonar aquest estiu. “Ens sentim molt orgullosos de ser catalans i formar part d’aquesta indústria, molaria que ens deixéssim de tirar pedres a la teulada perquè si remem en la mateixa direcció ens n'anem a la Lluna”, ha dit Oriol de Ramon quan ha recollit el premi.

És la col·laboració més esperada del nou pop urbà català: el primer tema conjunt de les germanes Irma i Alba Farelo, és a dir, Mushkaa i Bad Gyal. SexeSexy ha arribat a les xarxes en forma d'avançament de vint segons, un vídeo de les dues germanes repartint-se els versos d'un fragment de la cançó. "O de romàntica / o de satànica / una maniàtica / segueix la tàctica", canta Mushkaa sobre unes bases dub. "Em poso romàntica, em poso satànica, puta i maniàtica, passa’m la tàctica", li respon Bad Gyal.

Fins fa poc només li deien Mushkaa els més íntims (com a diminutiu carinyós d’Irmushka) i ara ja li passa a l’inrevés. L’àlies artístic d’Irma Farelo (Vilassar de Mar, 2004) és un dels noms amb més projecció de l’esclatant escena musical catalana: per fi una noia liderant un projecte musical, de música urbana, en català i obertament lesbiana. La seva música té milions de reproduccions a Spotify i YouTube, i això que tot just ha tret un EP, Tas loko mixtape. Aquest és el seu "primer estiu sense estiu" perquè farà més de 20 concerts fins a La Mercè. La febre Mushkaa és tal que ha anunciat un concert a la Sala Apolo el febrer que ve i ha fet sold out en qüestió d’una hora i mitja.

The Tyets van fer ballar una sardana al públic del Camp Nou el dia de Sant Jordi i divendres passat 400 nens i nenes van ballar la versió per a cobla de Coti x coti, una cançó que porta dies i dies en el top 5 de temes més virals de Spotify a Espanya. Són tres dades que demostren que aquest duo de Mataró ha arribat a una nova dimensió de públic fent música urbana en català.