El Madrid guanya amb un penal, retalla momentàniament punts al Barça, però no convenç gens ni mica (2-0). El Bernabéu ha dictat sentència després de l'eliminació de la Copa del Rei a mans de l'Albacete (3-2). La destitució de Xabi Alonso, combinada amb el primer partit d'Álvaro Arbeloa –que no va acabar de convèncer– ha provocat la reacció de l'afició blanca, que ha assenyalat Vinícius, Bellingham i el nou tècnic amb xiulets constants cap a ells cada cop que tocaven una pilota o les pantalles els enfocaven. Un Bernabéu que, en els primers minuts del duel contra el Llevant, ha demanat la dimissió del seu president amb càntics adreçats cap a la llotja i amb una mocadorada. No és l'únic acte de protesta que s'ha vist recentment a Madrid, ja que en les últimes hores havien aparegut diverses pancartes contra Florentino Pérez a la ciutat. "Superlliga, pàrquing, estadi... De fracàs en fracàs, un president acabat", es podia llegir en un d'aquests cartells.

En les últimes 72 hores, de no tenir gaire idea d’anglès hem passat a donar lliçons de franc sobre el significat exacte d’un parell d’exabruptes en la llengua de Shakespeare com si dominéssim el diccionari Oxford. En alguns mitjans han anat a buscar angloparlants nadius perquè filin prim i precisin com a experts si és motiu d’expulsió d’un camp de futbol dir el que va dir Bellingham o el que l’àrbitre va entendre i va posar a l’acta. (Espòiler: totes dues expressions són insultants i, per tant, mereixien la targeta vermella.)

L’expulsió de Jude Bellingham a El Sadar pot marcar un abans i un després en la relació dels jugadors del Reial Madrid amb els àrbitres. S’han hagut de disputar 24 partits de Lliga, tres de Copa del Rei i dos de la Supercopa d’Espanya per presenciar la primera expulsió a un madridista per una falta de respecte a l’autoritat. L’equip blanc tenia el partit encarrilat aquest dissabte amb el 0-1 davant l'Osasuna fins que Bellingham li va etzibar a José Luis Munuera Montero un "Fuck you", tal com descriu l’acta del partit. L’àrbitre andalús no va dubtar i li va plantar la targeta vermella als nassos. L’anglès va reaccionar amb incredulitat davant de l’inesperat càstig i va enfilar el camí cap als vestidors.

El Barça, que fa poques setmanes semblava perdut a la Lliga, es pot posar líder si dilluns derrota el Rayo Vallecano. De nou els resultats van jugar a favor de l’equip blaugrana, que va veure com el Reial Madrid i l’Atlètic punxaven en dos partits marcats per les targetes vermelles. Primer, els blancs no van passar de l’empat al camp de l’Osasuna (1-1), el seu tercer partit consecutiu a la Lliga sense guanyar. I després, l’Atlètic es va quedar amb un home menys ja als cinc minuts de joc i va acabar empatant amb el Celta de Vigo al Metropolitano (1-1).

Jude Bellingham és la cara visible de la selecció d'Anglaterra d'aquesta Eurocopa. El mitjapunta, de tan sols vint anys, ha arribat a la concentració amb l'equip nacional després d'una gran temporada al Reial Madrid, on ha marcat 23 gols, ha repartit 13 assistències i ha sortit campió de la Lliga i la Champions. A la primera jornada de l'Eurocopa davant de Sèrbia (0-1), diumenge passat, només va tardar 13 minuts a aparèixer de segona línia i rematar un centre de Bukayo Saka, com ha fet durant tota la temporada al club merengue.

Quan les grades del Santiago Bernabéu encara estaven buides es van viure dues premonicions. Fermín López, amb uns auriculars sense cable posats, va passejar-se per la gespa mirant el gol nord del feu blanc com qui observa una posta de sol a es Vedrà. Una estona després, en aquella porteria, marcaria l'1-2 momentani i ho celebraria davant de l'afició madridista. Jude Bellingham va fer el mateix durant la prèvia. En el seu cas, observant el gol sud. Allà l'anglès va acabar al minut 91 del clàssic amb les opcions de títol del Barça en aquesta Lliga.

Ens hem acostumat tant al soroll que ja no el percebem. L'hem normalitzat. Tot és un escàndol, una vergonya, la competició està adulterada, els àrbitres estan sota sospita, els senyors criden a les tertúlies i es premia la filiació al club de torn de periodistes que els defensen amb passió i formes de fanàtics. S'analitzen fins a l'avorriment, en bucle, jugades controvertides, i consumim una polèmica rere l'altra sense temps per digerir-les mentre es caven rases i trinxeres cada vegada més fondes i les llistes de greuges són cada dia més llargues. L'atracament del segle és la pèrdua de credibilitat i dignitat dels professionals, el dany irreparable a la reputació i la imatge de la competició, la creença cada vegada més generalitzada que res és net, que hi ha conspiracions i mans brutes per tot arreu.

Barcelona tindrà, a partir del curs vinent, un nou club de futbol. I no es tracta d’un club qualsevol. L’Internacional Barcelona, que començarà des de l’esglaó més baix, la quarta catalana, neix amb una idea molt clara: arribar a l’elit del futbol espanyol. És el somni d’un empresari xinès, Xuandong Ren, que fins al 2021 era CEO del Birmingham City i vicepresident de l’empresa, amb seu a Hong Kong, que dirigeix el club anglès, Birmingham Sports Holding.