Fracàs del Madrid a la Copa en l'estrena d'Arbeloa

BarcelonaL’estrena d’Álvaro Arbeloa com a entrenador del Reial Madrid va acabar amb un fracàs sonat a la Copa. Els blancs van caure contra pronòstic a Albacete (3-2), en els vuitens de final, després de fer un partit molt fluix en atac i en defensa, sense idees, sense físic. Un duel que es va resoldre amb un gol a l’últim minut del temps afegit. Jefté, que havia sortit a la segona part, es va convertir en l’heroi local en una nit que no oblidaran fàcilment els aficionats que omplien el Carlos Belmonte. En només quatre dies, els blancs es van quedar sense dos títols: la Supercopa i la Copa.

El debut d’Arbeloa va ser de tot menys un revulsiu. El nou tècnic del Madrid, que s'estrenava en una banqueta d'elit, va donar descans a bona part dels pesos pesants del vestidor. A més de Mbappé, amb molèsties, Courtois, Bellingham, Rodrygo i Carreras no van viatjar a Albacete. Sí que ho va fer Vinicius, que va jugar els 90 minuts en un partit marcat per la boira densa que hi havia a l’estadi.

Va passar el que passa tantes vegades a la Copa, a partit únic, entre dos equips de diferents categories: que el petit va sortir a menjar-se la gespa. L’ambició de l’Albacete, esperonat per un públic que omplia l’estadi, contrastava amb l’apatia dels futbolistes del Reial Madrid, que van jugar sense idees. Arbeloa s’ho mirava des de la banda, amb les mans a les butxaques, sense reaccionar. Res a veure, almenys ahir, amb el bellugueig constant del seu predecessor, Xabi Alonso, que no parava de voltar i gesticular des de l’àrea tècnica.

A falta de fluïdesa en el joc, els gols van arribar a pilota aturada. El primer temps, travat, es va revolucionar al final de tot quan l’Albacete va foradar la porteria de Lunin amb una rematada de cap de Javier Villar. El central local s’anticipava al marcatge de Mastantuono i enviava la pilota a l’escaire.

Semblava que la primera part acabaria aquí, però en una acció aïllada Vinicius va forçar un córner. Ja s’havien complert els dos minuts d'afegit que havia assenyalat l’àrbitre, el català Garcia Verdura, però tot i així el col·legiat va permetre que els blancs tinguessin una darrera ocasió. I Mastantuono, rescabalant-se de l’acció anterior, empatava aprofitant un refús del porter i una defensa poc encertada en la segona jugada. El partit arribava al descans entre xiulets i la vermella al metge de l’Albacete, que va anar a buscar l’àrbitre per protestar.

És de suposar que Arbeloa va intentar posar una mica d’ordre al descans, perquè a la segona part el Reial Madrid va sortir amb més predisposició ofensiva. Ajudat en part per un Albacete que va replegar-se a l’àrea, els primers deu minuts de la represa van ser de domini blanc, tot i que sense cap ocasió de gol clara. Tot eren pilotes a la banda i centrades que refusaven els centrals, mentre Vinicius provava una vegada i una altra, sense fortuna, accions individuals per retallar i marxar amb algun xut creuat.

L’efervescència madridista es va acabar quan l’Albacete va fer canvis i va posar cames fresques al terreny de joc. Els locals recuperaven la pilota i la movien amb velocitat i criteri. Ara bé, la falta de qualitat individual va ser determinant. Sempre fallava la darrera passada, la decisiva. Arbeloa, però, va veure les orelles al llop i va començar a treure primeres espases com Alaba i Camavinga. Després seria Carvajal, que reapareixia des de la lesió. Tot i els canvis, el Madrid es veia cansat i ho fiava tot a l’encert de les estrelles que eren al terreny de joc.

Final d’infart al Carlos Belmonte

El partit arribava a la recta final i l’Albacete decidia fer un pas endavant. El Madrid seguia apàtic i l’estadi bullia amb una primera ocasió local, després d’un error greu de Cestero, que Lunin va refusar amb una estirada de bons reflexos. Però a la següent acció, seria el porter madridista qui no estaria encertat. Amb la defensa desordenada, la pilota quedava als peus de Jefté, que rematava de volea al primer pal. Lunin no s’ho esperava i quan va intentar reaccionar va veure com l’esfèrica ja era al fons de la xarxa.

Quedaven vuit minuts i la resposta del Madrid va ser la previsible, bolcant-se a l’atac. La defensa de l’Albacete es va acular i va intentar aguantar, però en un altre córner, just al minut 90, Gonzalo saltava més que ningú i enviava la pilota al fons de la xarxa. Semblava que el partit estava destinat a la pròrroga, però en una darrera acció, una pilotada llarga amb què ningú comptava, Jefté va servir el deliri en una acció individual. Va superar Carvajal per velocitat i, a peu plantat, va enviar un xut amb rosca al segon pal. Un gol magnífic que classificava l’Albacete i confirmava un cop més que Arbeloa té molta feina per fer.