Els últims pecats del Florentino més quixotesc

BarcelonaEn el futbol, quan les coses no funcionen el primer a saltar és l’entrenador. I si la situació continua sense millorar l’afició comença a mirar a la directiva. Al Reial Madrid Florentino Pérez sembla tenir-ho tot controlat. 23 anys al càrrec, un poder plenipotenciari i set Copes d’Europa li permeten tenir cert marge. Però en els últims anys el seu mandat ha tingut més ombres que llums.

15 entrenadors en 23 anys

Durant l’etapa de Florentino a la llotja del Bernabéu han passat quinze tècnics per la banqueta. No és un fet estrany en el món del futbol –el Barça també n’ha tingut quinze en aquesta mateixa etapa–, però alguns han tingut un pas molt curt. Els seus primers anys van estar força marcats per les crítiques després de la destitució de Vicente del Bosque i un període d’inestabilitat amb cinc entrenadors en tres temporades. Manuel Pellegrini –sense cap títol i eliminat de la Copa per l’Alcorcón– tampoc funcionaria, i José Mourinho taparia el seu pobre bagatge esportiu (una Lliga, una Copa i una Supercopa d’Espanya) amb polèmiques i enfrontaments fora del camp en temps de domini del Barça de Guardiola.

Rafa Benítez –eliminat de la Copa per alineació indeguda–, Julen Lopetegui –fitxat d’Espanya dies abans del Mundial de Rússia– i Santiago Solari tampoc arribarien a triomfar, mentre que Carlo Ancelotti i Zinedine Zidane són les dues grans medalles del president. Amb ells el Madrid ha guanyat les darreres sis Champions del seu palmarès (2014, 2016, 2017, 2018, 2022 i 2024). Després, Xabi Alonso ha durat mig any –la seva quitança ha costat tot un curs de contracte– i Álvaro Arbeloa ha començat amb una sonada eliminació a la Copa del Rei en mans de l’Albacete, de Segona Divisió.

Grans fracassos sobre la gespa

Si encertar-la amb els entrenadors no han estat el punt fort de Florentino, la planificació esportiva també ha tingut els seus fracassos. El Madrid no disposa d’una figura de director esportiu a l'organigrama. José Ángel Sánchez –director general– i Santiago Solari –director del futbol– serien els noms més pròxims a aquesta figura, però la realitat és que les decisions importants les acaba prenent el president.

Un fet que s’evidencia davant la sortida de Toni Kroos i Luka Modric, dos migcampistes llegendaris que no han tingut relleu. En canvi, en els darrers anys sí que s’han portat grans estrelles que han augmentat els egos al vestidor blanc. En aquest sentit, l'aposta milionària per Kylian Mbappé garanteix molts gols però no cobreix les mancances d'una plantilla plena de mitjapuntes, cromos repetits –Vinícius, Rodrygo i Mbappé es destorben– i fitxatges malbaratats, com Endrick. L'estiu passat també es va fer una gran despesa en tres defenses –Alexander-Arnold, Huijsen i Carreras–, dels quals només està funcionant l'últim. Però del migcentre organitzador que demana a crits l'esquema, ni rastre per segon exercici consecutiu.

Aquesta gestió erràtica se suma altres pedrades de Florentino que no van sortir bé. La més flagrant és Eden Hazard, per qui es va arribar a pagar més de 150 milions d’euros. A la llista de grans fracassos també hi ha Kaká, Gravesen, Illarramendi, Samuel i Woodgate. Els principals encerts encara són ara com ara els citats Modric i Kroos; Thibaut Courtois, indiscutible a la porteria, i els històrics Benzema –sis Champions– i Cristiano Ronaldo –màxim golejador de la història del club.

Un estadi silenciat

Institucionalment les coses tampoc han acabat de rutllar, últimament. La construcció del nou Santiago Bernabéu –que havia de convertir-se en el millor estadi del món– ha generat diversos problemes al club. El cost de l’obra s'ha incrementat més d’un 150%, i dels 500 milions previstos inicialment ja s’han superat els 1.300 milions invertits en un camp on el gran problema és el mal estat del terreny de joc. La innovació de situar una gespa retràctil –que es pogués retirar amb facilitat per fer altres esdeveniments sense fer-la malbé– ha comportat problemes a l’hora de jugar els partits de futbol.

Un altre dels conflictes amb l’estadi són els concerts. Les denúncies dels veïns perquè se superaven els decibels permesos han paralitzat les actuacions musicals al Bernabéu des de fa més d’un any i mig, i el Metropolitano s’ha quedat els grans artistes: Aitana, Ed Sheeran i Bad Bunny, entre d'altres. El Madrid, a més, també volia fer negoci amb la construcció i explotació de dos pàrquings a la rodalia de l’estadi. El club blanc va obtenir la licitació de l’Ajuntament però la justícia la va anul·lar.

Contra tot i contra tots

La Superlliga és una de les últimes grans decepcions de Florentino. El president blanc va promoure un intent de revolucionar el futbol i posar fi al monopoli de la UEFA. Un projecte que va presentar el 2021 a El Chiringuito en què participaven clubs com el Barça, el Manchester City i el Juventus, que a poc a poc van anar caient de la causa.

Florentino s’ha quedat sol en la seva lluita contra els estaments actuals i darrerament ha carregat contra la FIFA, la UEFA, la RFEF i la Lliga. El cas Negreira ha estat una de les últimes armes que ha fet servir per carregar contra l’estament arbitral, amb l’amenaça de no presentar-se a la final de la Copa del Rei el mes d’abril passat si no es canviaven els àrbitres. La Federació es va mantenir ferma i el Barça va acabar guanyant sobre el camp.