Es poden consultar les revistes Cavall Fort, Camacuc, Llengua Nacional, El Temps i Enderrock a la biblioteca de Borriana? La resposta és que sí, però hi tenen els dies comptats. Els nous exemplars ja són a les prestatgeries, cosa que el regidor de Compromís, Vicent Granel, considera una rectificació del govern municipal arran de la pressió popular de les últimes setmanes. L'alcalde de la localitat, el popular Jorge Monferrer, va confirmar al ple de dimecres que no hi havia cap ordre de retirar les publicacions, com també que la decisió de no renovar-ne la subscripció a partir del 2024 era ferma.

El PP i Vox van assolir bona part del poder institucional al País Valencià en les eleccions d'ara fa dos mesos. Des de la presidència de la Generalitat, amb Carlos Mazón al capdavant i amb un extorero que exalta el franquisme de vicepresident, fins als ajuntaments de València, Castelló i Alacant, i també dues de les tres diputacions provincials, els pactes entre els populars i l'extrema dreta han germinat, amb l'extrema dreta dins o fora dels governs. I fruit d'aquests acords també han arribat titulars llampants que qüestionen la violència masclista, la memòria històrica o que carreguen contra l'ús del català.

Dimecres, a l’Informatiu migdia d’À Punt, la televisió pública del País Valencià, informaven de la censura de revistes en català a la biblioteca de Borriana. Aportaven les piulades a Twitter del regidor de Cultura de Vox de la localitat, Jesús Albiol, que justificava la decisió al·legant que aquelles publicacions promovien el separatisme català. Els presentadors, que van qualificar Albiol de “polític ultra”, anunciaven que les revistes afectades havien sigut Camacuc, Cavall Fort, El Temps, Enderrock i Llengua Nacional. La presentadora aclaria que Camacuc era “un tebeo infantil que fa 39 anys que es publica a Paiporta, a l’Horta Sud” i recollien les declaracions del director de la revista infantil, Joan Escrivà, que lamentava la decisió al·legant que “aquesta gent no sap el que es fa”. Escrivà parlava dels continguts de la publicació, considerava la censura una agressió a la societat valenciana que estima la llengua i la cultura i assegurava que trobarien la manera de fer arribar Camacuc als nens de Borriana.

Per si n'hi havia cap dubte, aquest dijous el PP ha avalat la censura de revistes en català a la localitat valenciana de Borriana. El nou president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha aprofitat el seu discurs d'investidura per deixar clar que el seu govern "eliminarà totes les ajudes a aquells que ens vulguin imposar els Països Catalans". És a dir, el govern valencià aplicarà una discriminació ideològica a l'hora d'atorgar subvencions i decidirà, segons el seu particular criteri, qui considera que és apte i qui no. Després caldrà veure si aquesta discriminació és constitucional o no, o si es fa de forma més sibil·lina. Però cal tenir clar que la defensa o no dels Països Catalans no és més que una excusa, ja que el que hi ha al darrere és simplement acabar amb el procés de normalització del valencià. Per això, a més de la qüestió de les subvencions, Mazón ha promès també acabar amb el requisit lingüístic (que en realitat al País Valencià només existeix en l'àmbit educatiu) i suprimir la figura dels dinamitzadors que intenten augmentar l'ús del valencià a les escoles. El PP és un partit al·lèrgic a la diversitat nacional i lingüística d'una Espanya que ells voldrien uniforme i monolingüe en castellà.

Una biblioteca de Borriana (Plana Baixa) s'ha convertit en l'exemple paradigmàtic del que la ultradreta pretén fer des de les institucions amb la cultura. La decisió del nou ajuntament format per PP i Vox d'anul·lar les subscripcions a les revistes en català Cavall Fort, Enderrock, Camacuc, El Temps i Llengua Nacional ha sacsejat la campanya de les generals, sobretot a Catalunya. Especialment per la bel·ligerància del regidor de Cultura de Vox, Jesús Albiol, que va arribar a presentar-se en persona a la biblioteca exigint que es retiressin els exemplars disponibles, encara que els responsables s'hi van negar fins que no portés una ordre per escrit. Tant el PSC com Sumar, ERC, Junts i la CUP han sortit en tromba a criticar l'episodi de Borriana i, de pas, a erigir-se en els baluards que això no es pugui repetir després de les eleccions generals.

Per entendre la magnitud de la tragèdia del que està passant a Borriana els explicaré que fins fa menys d’un mes l’alcaldessa era Maria Josep Safont (PSPV), professora de valencià a l’institut del poble, una persona amb una sensibilitat cultural que li venia de família. El seu pare, Enric Safont, va ser l’impulsor i director de la Biblioteca Municipal durant el franquisme. Els primers anys ho feia de forma gratuïta després d’haver fet uns cursets a Castelló. Hi anava de 5 a 8 de la vesprada i prestava llibres als xiquets i xiquetes del poble. Eren els anys 60, acabava de néixer la seva filla i es començaven a respirar els primers aires de llibertat, que el règim tolerava per pura supervivència.

Podria semblar una anècdota, però no ho és. La decisió del regidor de Borriana (Plana Baixa) Jesús Albiol d'ordenar la cancel·lació de les subscripcions a totes les revistes en català de la biblioteca municipal, amb l'excusa que promouen el separatisme, és perfectament indicatiu del que busca l'extrema dreta: l'anorreament de la cultura catalana. No els molesta tant el contingut de revistes com El Temps, Llengua Nacional o Enderrock, que també, sinó el fet que siguin en català, i, en el cas de Cavall Fort o Camacuc, que els xiquets valencians puguin descobrir no només que hi ha publicacions infantils en la seva llengua, sinó que a més la comparteixen amb catalans i balears. És un cas de llibre de censura que va més enllà de la ideologia i que afecta tota una cultura en el seu conjunt. Fa riure que l'any 2023 es pugui considerar que el contingut de Cavall Fort o la valenciana Camacuc és perillós per als infants, però cal entendre que per a la seva manera de pensar sí que ho és, perquè normalitza una llengua que ells voldrien absolutament subalterna i minoritzada. No és cap broma ni una sortida to, respon a un pla premeditat.

Estic molt contenta. Llegeixo a l’ARA les meravelloses conseqüències immediates del pacte del PP i Vox al poble de la meva àvia paterna: Borriana. Han ordenat que es “retirin de la biblioteca municipal les revistes en català Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps, Sàpiens i Enderrock”. No sé si me’n deixo alguna. El regidor de Cultura, Jesús Albiol, de Vox, va anar a la biblioteca a intentar confiscar les pernicioses revistes i després va publicar aquest tuit: “El @ajuntburriana no seguirá promoviendo al (sic) separatismo catalán con el dinero de los burrianenses. No somos catalanes de segunda, somos valencianos y españoles de primera”. El tuit acabava amb un “Al carrer”, escrit en majúscules, que entenc que és en valencià i no en català, perquè llavors se l’hauria de suspendre de sou. El tradueixo, doncs: “Al carrer” vol dir aproximadament “al carrer”.

Ni una setmana després de signar el pacte de govern a Borriana (Plana Baixa), el Partit Popular i Vox han ordenat que es retirin de la biblioteca municipal les revistes en català Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps i Enderrock. “L’Ajuntament de Borriana no continuarà promovent el separatisme català amb els diners dels borrianencs. No som catalans de segona, som valencians i espanyols de primera”, va publicar dissabte a Twitter el regidor de Cultura Jesús Albiol, de Vox, després de presentar-se a la biblioteca per intentar confiscar les revistes.