Cavall Fort és la revista infantil en català més longeva i acaba de publicar el número 1.500. Des de fa 63 anys, la publicació ha estat un referent en literatura infantil i ha ofert còmics, contes i informació als més petits. Mònica Estruch n’és la directora des del 2022.

Hi ha escriptors que deixen una obra sòlida i d'altres que fa l'efecte que hagin salvat la llengua en què escrivien. Albert Jané i Riera, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha aconseguit les dues fites: la seva solidesa com a autor es pot degustar extensament a Calidoscopi informal, novel·la de 1.400 pàgines que Ela Geminada va publicar el 2018, l'any en què Jané en feia 88; la titànica tasca de salvador del català abasta nombrosos fronts, entre els quals hi ha la gramàtica, els diccionaris, la rondallística i sobretot la literatura infantil i juvenil. Òmnium Cultural ha decidit reconèixer la llarga trajectòria del "poeta, gramàtic i traductor" -tal com li agrada definir-se- amb el Premi d'Honor, dotat amb 20.000 euros, pel seu "treball silent i incansable per la llengua catalana". "Dir Jané és posar també el focus en la llengua i en l'escola en un moment com el d'ara, d'emergència lingüística en aquests àmbits", ha recordat Xavier Antich, president d'Òmnium.

La música sinuosa, hipnòtica i euforitzant de Xavier Cugat (1900-1990) fa molts anys que acompanya Jordi Puntí (Manlleu, 1967). Com a escriptor hi ha dedicat l’última dècada, i l’esforç, d’una ambició remarcable –salpebrat, segurament, de nombrosos moments de dubte–, ha valgut la pena: aquest dimarts ha rebut el 64è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros, amb Confeti, una "antibiografia" protagonitzada per un dels músics catalans més internacionals i de més èxit del segle XX. El Sant Jordi ha culminat la Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural i celebrada al Teatre Nacional de Catalunya.

Es poden consultar les revistes Cavall Fort, Camacuc, Llengua Nacional, El Temps i Enderrock a la biblioteca de Borriana? La resposta és que sí, però hi tenen els dies comptats. Els nous exemplars ja són a les prestatgeries, cosa que el regidor de Compromís, Vicent Granel, considera una rectificació del govern municipal arran de la pressió popular de les últimes setmanes. L'alcalde de la localitat, el popular Jorge Monferrer, va confirmar al ple de dimecres que no hi havia cap ordre de retirar les publicacions, com també que la decisió de no renovar-ne la subscripció a partir del 2024 era ferma.

El PP i Vox van assolir bona part del poder institucional al País Valencià en les eleccions d'ara fa dos mesos. Des de la presidència de la Generalitat, amb Carlos Mazón al capdavant i amb un extorero que exalta el franquisme de vicepresident, fins als ajuntaments de València, Castelló i Alacant, i també dues de les tres diputacions provincials, els pactes entre els populars i l'extrema dreta han germinat, amb l'extrema dreta dins o fora dels governs. I fruit d'aquests acords també han arribat titulars llampants que qüestionen la violència masclista, la memòria històrica o que carreguen contra l'ús del català.

"Abans d'acabar l'acte vull dir que resistència no és sinònim de victimisme i que hem de continuar amb alegria". Qui parla és Màriam Serrà, directora de Llengua Nacional, que pren la paraula al final de la taula rodona organitzada per l'ARA a l'Ateneu Barcelonès en suport de les revistes censurades per Vox a la biblioteca municipal de Borriana (Plana Baixa) amb l'objectiu d'aixecar l'ànim dels presents després d'un debat en què s'ha posat de manifest la precarietat de tot el sector cultural català. El cert és que el cas de Borriana ha servit de revulsiu i ha posat en el focus unes publicacions que sobreviuen gràcies a la militància i el compromís d'una comunitat de lectors massa reduïda. La part positiva és l'onada de solidaritat que han rebut aquests dies, tal com reconeix la directora de Cavall Fort, Mònica Estruch, que ha explicat que els havien arribat moltes subscripcions des de l'estranger, per exemple de Kènia. Joan Escrivà, director de la revista valenciana Camacuc, també ha enviat un vídeo per ser-hi present.

Dimecres, a l’Informatiu migdia d’À Punt, la televisió pública del País Valencià, informaven de la censura de revistes en català a la biblioteca de Borriana. Aportaven les piulades a Twitter del regidor de Cultura de Vox de la localitat, Jesús Albiol, que justificava la decisió al·legant que aquelles publicacions promovien el separatisme català. Els presentadors, que van qualificar Albiol de “polític ultra”, anunciaven que les revistes afectades havien sigut Camacuc, Cavall Fort, El Temps, Enderrock i Llengua Nacional. La presentadora aclaria que Camacuc era “un tebeo infantil que fa 39 anys que es publica a Paiporta, a l’Horta Sud” i recollien les declaracions del director de la revista infantil, Joan Escrivà, que lamentava la decisió al·legant que “aquesta gent no sap el que es fa”. Escrivà parlava dels continguts de la publicació, considerava la censura una agressió a la societat valenciana que estima la llengua i la cultura i assegurava que trobarien la manera de fer arribar Camacuc als nens de Borriana.

Torna el "mori la intel·ligència" de l’octubre del 1936 a la Universitat de Salamanca, fos textual o no, de Millán-Astray contra Unamuno. Torna el "dret de conquesta" de Gonzalo Torrente Ballester del març del 1995, també a Salamanca, contra el retorn dels papers catalans espoliats amb fins repressors. És a dir: torna cruament el combat contra la cultura i la diversitat. Malgrat el "viva la muerte!" del mateix Astray, hi ha coses que no moren mai. A Borriana, el gran enemic a batre per Vox són ara unes quantes revistes en català tan subversives com les infantils Cavall Fort i Camacuc. La cultura, sobretot si és catalana, els genera por, urticària, obcecació. Senzillament, no accepten la diferència, ni lingüística ni ideològica, i no tenen cap mena de pudor a proclamar-ho. La nostra educació sentimental és per a ells adoctrinament, on nosaltres veiem llibertats ells proclamen "ley y orden", el dret a usar i promoure la nostra llengua el consideren llavor de separatisme.

Per entendre la magnitud de la tragèdia del que està passant a Borriana els explicaré que fins fa menys d’un mes l’alcaldessa era Maria Josep Safont (PSPV), professora de valencià a l’institut del poble, una persona amb una sensibilitat cultural que li venia de família. El seu pare, Enric Safont, va ser l’impulsor i director de la Biblioteca Municipal durant el franquisme. Els primers anys ho feia de forma gratuïta després d’haver fet uns cursets a Castelló. Hi anava de 5 a 8 de la vesprada i prestava llibres als xiquets i xiquetes del poble. Eren els anys 60, acabava de néixer la seva filla i es començaven a respirar els primers aires de llibertat, que el règim tolerava per pura supervivència.

Podria semblar una anècdota, però no ho és. La decisió del regidor de Borriana (Plana Baixa) Jesús Albiol d'ordenar la cancel·lació de les subscripcions a totes les revistes en català de la biblioteca municipal, amb l'excusa que promouen el separatisme, és perfectament indicatiu del que busca l'extrema dreta: l'anorreament de la cultura catalana. No els molesta tant el contingut de revistes com El Temps, Llengua Nacional o Enderrock, que també, sinó el fet que siguin en català, i, en el cas de Cavall Fort o Camacuc, que els xiquets valencians puguin descobrir no només que hi ha publicacions infantils en la seva llengua, sinó que a més la comparteixen amb catalans i balears. És un cas de llibre de censura que va més enllà de la ideologia i que afecta tota una cultura en el seu conjunt. Fa riure que l'any 2023 es pugui considerar que el contingut de Cavall Fort o la valenciana Camacuc és perillós per als infants, però cal entendre que per a la seva manera de pensar sí que ho és, perquè normalitza una llengua que ells voldrien absolutament subalterna i minoritzada. No és cap broma ni una sortida to, respon a un pla premeditat.

Ni una setmana després de signar el pacte de govern a Borriana (Plana Baixa), el Partit Popular i Vox han ordenat que es retirin de la biblioteca municipal les revistes en català Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps i Enderrock. “L’Ajuntament de Borriana no continuarà promovent el separatisme català amb els diners dels borrianencs. No som catalans de segona, som valencians i espanyols de primera”, va publicar dissabte a Twitter el regidor de Cultura Jesús Albiol, de Vox, després de presentar-se a la biblioteca per intentar confiscar les revistes.