Era una de les crítiques que es van fer des del primer moment al projecte de pacificació del carrer Consell de Cent de Barcelona: la gentrificació. És a dir, que pujarien els preus dels pisos i dels locals i això expulsaria els veïns de tota la vida. Ara, l'estudi The price of green: the rental market effects of Barcelona’s green axes policy, elaborat pels professors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Maria Raya i Ghizlen Ouasbaa i el de la Universitat Erasme de Rotterdam Pere de Solà-Morales Casals, hi posa dades pel que fa als preus del lloguer. En les zones més pròximes a l'eix verd, els lloguers han pujat entre un 12 i un 14% més que a la resta de la ciutat. L'estudi constata que ara els lloguers són uns 200 euros més cars que abans, i ho han demostrat comparant els preus de la zona a diferents distàncies de l'eix verd amb el d'altres zones de la ciutat al llarg dels darrers set anys. Com podia ser previsible, aquest encariment s'ha produït sobretot a partir que les obres han estat acabades, és a dir, el 2023, i és previsible que, tenint en compte l'èxit ciutadà en la utilització de l'espai i la pacificació que ha suposat de soroll i trànsit, augmenti encara més en el futur.

La pacificació del carrer Consell de Cent no va ser precisament pacífica. El projecte més simbòlic del govern de l'alcaldessa Ada Colau a Barcelona va suscitar de seguida una munió de partidaris, però també de detractors. Entre aquests hi va haver grups de l'oposició i sectors econòmics de la ciutat, que van combatre l'anomenada superilla, primer políticament i després als tribunals.

Després de tres revessos, l'eix verd de Consell de Cent –més coneguda com a superilla– ha rebut aquest dimarts el seu primer aval judicial. El jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha desestimat el recurs interposat per Foment del Treball contra el tram de l'eix verd que uneix els carrers Consell de Cent i Girona. En aquest cas la jutge sosté que no era necessari modificar el Pla General Metropolità (MPGM) per tirar endavant la pacificació d'aquests carrers. Un criteri que topa amb el que fins ara havien mostrat els tres jutges que s'havien pronunciat sobre altres trams de la superilla de Consell de Cent.

Després de l'examen, els deures. El regidor del districte de l'Eixample, Jordi Valls, ha presentat aquest dijous als veïns les conclusions de la radiografia que, de la mà de 18 entitats i associacions de l'Eixample, l'Ajuntament de Barcelona ha fet en els últims mesos sobre el funcionament de l'eix verd de Consell de Cent –i els adjacents de Borrell, Rocafort, Enric Granados i Girona– i que l'ha portat a autoimposar-se un seguit de feines per corregir-los. Entre els aspectes a millorar hi ha el manteniment del passeig, la millora dels parterres, la senyalització, el control de la velocitat o la gestió de la càrrega i descàrrega.

La pacificació de carrers de Barcelona a través d'eixos verds i superilles ha estat, sense dubte, el principal focus de debat a la ciutat durant els dos governs d'Ada Colau. Ara un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) intenta aportar-hi dades amb la difusió d'una enquesta feta a peu de carrer a més de 1.200 veïns de l'Eixample sobre l'impacte de la pacificació dels carrers, ja sigui a través de superilles o d'eixos verds. La conclusió és que la majoria dels veïns les aproven –un 66%–, si bé aquest suport fluctua en funció de variables com ara l'edat i la proximitat de la residència amb un d'aquests carrers pacificats.

Cada divendres al vespre, al meu poble d’un sol carrer, sentim un clàxon que sona repetidament des de la carretera comarcal: ens avisa perquè anem baixant. És en Quim, que passa amb el seu camionet refrigerat, ple de gel, per vendre peix fresc. Obre una finestra grossa d’un dels laterals del camió i ja tenim la paradeta muntada. És un moment de trobada amb els veïns, que quan és estiu és molt distès i quan és hivern —i ja és de nit— té un cert aire de comicitat. Pel fred que surt del camió, que se suma al del carrer, perquè tothom duu una combinació de roba d’estar per casa i peces d’abric i per la fila que fa en Quim, que és el més damnificat per “la fred” i ha d’anar tot encaputxat. En altres pobles de Vilademuls, els que tenen més de cent habitants, la trobada veïnal es converteix en una petita congregació, que de vegades agafa un caire quasi festiu: és el moment de saludar a tothom i fer-la petar.

De totes les actuacions urbanístiques de l'anterior equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona encapçalat per Ada Colau potser la que tenia i té encara més consens és la de la pacificació del carrer Consell de Cent per convertir-lo en un gran eix verd. Passejar per aquest carrer avui mateix és una experiència molt agradable per als barcelonins, i en especial per als habitants de l'Eixample, una zona amb una històrica mancança d'espais verds ja des del mateix principi de la seva construcció, al segle XIX, quan ràpidament es va abandonar la idea de Cerdà que els interiors d'illa fossin jardins. Ara una jutgessa ha donat la raó a l'entitat Barcelona Oberta, que aplega els eixos comercials de les zones turístiques, i ha ordenat desfer l'obra perquè, a parer seu, abans d'iniciar-la s'hauria d'haver modificat el Pla General Urbanístic (PGU) de la ciutat. L'Ajuntament ja ha anunciat que recorrerà contra la decisió i, per tant, tot apunta que ens trobem tot just a l'inici d'una llarga batalla judicial que pot durar anys.

Fins i tot als veïns i comerciants menys colauers del carrer Consell de Cent de Barcelona, si ara els diuen que tornen a obrir el carrer per deixar-lo com estava, els agafa un cobriment. L’Eixample està exhaust de soroll, d’obres, de pols, de nous embussos, de carrers amb premi i carrers castigats, de radars, de les cues que provoquen les obres de la Via Laietana que comencen unes quantes travessies abans d’arribar-hi, i de l’ús intensiu i no sempre reglamentari de voreres, contenidors i altres elements de mobiliari urbà. Però tornar a obrir Consell de Cent per desfer-hi l’eix verd, no, gràcies. No passarà que veiem entrar-hi una altra vegada les excavadores, i no tan sols perquè encara queden un munt de recursos possibles davant la justícia, o pel malbaratament desproporcionat de diners públics que suposaria, sinó per pur sentit comú.