La justícia tomba la superilla de l'Eixample

BarcelonaPrimer revés judicial al projecte urbanístic estrella d'Ada Colau, la superilla de l'Eixample. Un jutjat contenciós de Barcelona ha ordenat revertir els eixos verds del carrer Consell de Cent, una obra inaugurada fa tot just uns mesos i que no ha estat exempta de polèmica des del seu primer plantejament. En la sentència, la titular del contenciós administratiu número 5 de Barcelona dona per bones les al·legacions presentades per l'entitat Barcelona Oberta (que agrupa la Unió d'Eixos Comercials Turístics), que s'han oposat a la gran transformació de l'Eixample. La jutgessa conclou que la pacificació dels eixos verds de l'Eixample ha suposat una "modificació encoberta del Pla General Metropolità (PGM)" perquè s'ha tramitat com si fos un projecte d'obres ordinari, sense modificar el planejament general de la ciutat. Malgrat la contundència, la resolució no és ferma i la primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que el consistori la recorrerà.

"Aquest govern defensarà la legalitat i la bona feina de l'equip jurídic", ha afirmat Bonet, i ha afegit que hi ha "arguments suficients" per rebatre la decisió. L'Ajuntament ha rebut la sentència aquest migdia i un equip d'experts l'està estudiant. En la resolució, la magistrada insisteix que els carrers afectats pel projecte de la superilla de l'Eixample estan catalogats al PGM com a vies locals, que serveixen per donar accés a edificis i ajudar a enllaçar el trànsit rodat amb altres carrers bàsics per a la mobilitat de la ciutat. El problema és que amb la implementació dels grans encreuaments els xamfrans són places, i, a més, s'ha restringit el pas de vehicles. S'ha convertit un carrer que era una artèria per a la ciutat en una "via cívica" sense cap canvi en la bíblia del plantejament urbanístic, sinó que s'ha fet "com un projecte d'obres ordinari".

La sentència arriba quan les obres de la superilla estan acabades, a falta d'algun retoc final. Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) consultades per l'ARA expliquen que l'ordre de la jutgessa s'encamina a refer el plantejament urbanístic i no els treballs executats. Malgrat tot, caldrà veure si es demana l'execució immediata de la sentència per part de l'entitat impulsora del procediment, que ha reclamat la paralització de totes les superilles. Barcelona Oberta adverteix que les motivacions que ha fet servir la jutgessa per rebutjar la manera de fer la superilla han de servir de toc d'atenció en altres plans de reurbanització, com el de la reforma de la Via Laietana, que també suposa una gran afectació per a la mobilitat de la ciutat.

D'altra banda, la jutgessa també retreu al consistori que desobeís la llei d'obra pública de la Generalitat, que obliga a la presentació d'una memòria mediambiental i socioeconòmica, tot i que assenyala que queda clara la voluntat de cedir l'ús preferent al vianant en un carrer que fins llavors havia estat una via sense limitacions a tota mena de vehicles. Colau i els comuns sempre han defensat que l'objectiu de la superilla és "pacificar" aquests carrers del centre, per tal d'augmentar les zones verdes i alhora reduir les emissions i el soroll ambiental, dos dels grans mals que la Unió Europea ha reclamat atacar. Precisament, aquest dijous Colau ha assegurat que no permetran que es desfaci la superilla i han exigit a l'actual govern municipal que defensi jurídicament el projecte.

Concretament, Barcelona en Comú defensa que la superilla és "legal" i la seva portaveu adjunta, Janet Sanz, ha assegurat que hi ha un informe tècnic de la Generalitat que no només avala la reforma, sinó també que es tirés endavant sense modificar el Pla General Metropolità, a diferència del criteri de la magistrada. Aquest informe es va fer a petició de la Fiscalia de medi ambient de Barcelona el juny del 2022, arran d'una primera denúncia contra la superilla de l'Eixample que es va acabar arxivant. Segons Sanz, la Generalitat va concloure que la modificació del planejament urbanístic general "no resultaria necessària" sempre que "es garanteixi el manteniment" de "la funció" de les vies que es reformessin.  

Models de pacificació

Que els comuns i el PSC coincideixin en la necessitat de recórrer no vol dir que estiguin d'acord en el model de superilles actual. De fet, Bonet ha afirmat que el nou govern municipal, de moment dels socialistes en solitari, "vol practicar urbanisme transformador des del diàleg i el consens". El contrari, ha afirmat en un dard dirigit als comuns, porta a la judicialització com en el cas de Consell de Cent. A més, ha dit que el seu model no és el de concentrar en un sol districte els eixos verds, com a l'Eixample, sinó el de fer-ho de forma més repartida i "reintroduint el verd en els interiors de les illes".

En un comunicat, el president del grup municipal Trias per Barcelona, Xavier Trias, ha advertit que hi poden haver més sentències com la coneguda avui, i ha preguntat a l'alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, si continuarà l'urbanisme de Colau, "marcat per la prepotència", o actuarà "de manera diferent". Al seu torn, el líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha acusat "el govern Colau-Collboni" de no saber prendre decisions "comptant amb la ciutadania". La reacció del líder del Partit Popular català, Daniel Sirera, ha sigut recordar que ell ja va demanar aturar les obres: "No em van fer cas. I ara qui ho paga?", s'ha preguntat. La reacció de l'exalcaldessa i ara regidora Ada Colau ha estat totalment diferent: "Un lobi econòmic ens va denunciar perquè estava en contra de pacificar Consell de Cent i convertir-lo en un eix verd. Volen prioritzar cotxes per sobre de la salut del veïnat", ha criticat, i ha afegit que la resolució judicial va en contra del "sentit comú" i "la defensa de la gent".

El revés judicial arriba 13 mesos després que un altre jutjat es pronunciés en contra d'aturar provisionalment les obres arran d'un recurs de la Cambra de la Propietat. La resolució subratllava "l'interès públic" del projecte per sobre dels arguments dels demandants. Amb tot, el mateix magistrat admetia que les obres no eren "irreversibles" però advertia del gran cost econòmic que tindria refer l'ordre dels carrers.