Fa mig any arribava als cinemes 28 años después, tercera part de la saga amb què Danny Boyle va regenerar el terror apocalíptic convertint la parsimònia dels morts vivents en el galop dels infectats. En aquesta tercera entrega, Boyle i el guionista Alex Garland ressituaven el focus d’estudi, deixant de banda la resposta davant la catàstrofe i proposant una estimulant reflexió sobre l’assassinat com a ritual de cohesió davant d’un enemic exterior. Aquest interès per la relació entre els éssers humans i la violència, al bell mig d’un combat entre la raó i la barbàrie, ressorgeix amb força a 28 años después: el templo de los huesos, que es va rodar de forma consecutiva a l’anterior film i que serà la segona part d’una trilogia.

Els espectadors assedegats d'èpica estan de sort. The last of us, aspirant a ocupar el tron de fenomen global que va deixar vacant Joc de trons, estrena aquest dilluns la segona temporada, basada en el segon videojoc de la saga. La sèrie de Max fa un salt de cinc anys respecte a la temporada anterior, quan el Joel i l'Ellie van emprendre el seu periple per uns Estats Units postapocalíptics afectats per un estrany fong que converteix en zombis els infectats. La nova entrega és més curta que l'anterior i només tindrà set episodis, l'últim dels quals s'emetrà el 25 de maig, just a temps per entrar a les nominacions dels Emmy.

Apocalipsis Z: El principio del fin adapta la primera novel·la de la reeixida trilogia literària escrita per Manel Loureiro, que es va començar a publicar el 2007. Alhora, aquesta saga literària se situava en línia genealògica amb The walking dead, el còmic creat per Robert Kirkman el 2003 que va donar peu a la sèrie homònima, tota una fita de la ficció televisiva recent vinculada al gènere fantàstic o de terror: es podria afirmar, sense por d'exagerar, que les tres primeres temporades són pràcticament impecables.

Els protagonistes de La pitjor persona del món (Joachim Trier, 2021), Renate Reinsve i Anders Danielsen Lie, encapçalen el repartiment d'aquest drama noruec en què Thea Hvistendahl repensa el cinema de zombis a partir d'una novel·la de l'escriptor suec John Ajvide Lindqvist, autor de Deixa'm entrar. A Descansa en paz tres famílies s'enfronten al retorn d'éssers estimats morts recentment després que un estrany fenomen sacsegi Oslo. La Tora retroba de nou a casa la seva parella de tota una vida després d'haver assistit al seu funeral; la família de l'Eva no entén com la seva esposa i mare ha reprès la consciència quan ja l'havien declarat morta a l'hospital, i l'Ana i el seu pare faran el possible per recuperar el fill petit del cementiri.

Al Festival de Sitges es prenen la mort seriosament, potser per estar el seu públic tan habituat a veure-la en pantalla i, quan fa goig, aplaudir-la. Però no a l'estil refinat de Thomas de Quincey i el seu L'assassinat entès com una de les belles arts, sinó amb l'esperit popular i folklòric d'una ciutat de tradició carnavalesca. I enlloc es veu més clar que a la Zombie Walk que el festival organitza cada any, una marxa en què centenars de zombis recorren els carrers de Sitges sembrant el terror i la disbauxa. Per descomptat, és oberta a tothom: només cal vestir-se amb els pitjors parracs de l'armari i exhibir una carn tumefacta i pútrida. I per a qui no tingui maquillatge zombi a mà, el festival instal·la una carpa de maquillatge gratuït (limitat a 400 persones) al passeig de la platja de Sant Sebastià.