'La peor persona del mundo': ¿la pel·lícula definitiva sobre el sentir mil·lennial?
Nominada a dos Oscars, va aconseguir el premi a la millor interpretació femenina de Canes per Renate Reinsve
'La peor persona del mundo'
(3,5 estrelles)
Direcció: Joachim Trier. Guió: Joachim Trier i Eskil Vogt. 128 min. Noruega, França, Suècia i Dinamarca (2021). Amb Renate Reinsve, Anders Danielsen i Lie Herbert Nordrum. Estrena als cinemes
Després de drames de gravetat escandinava com Oslo, 31 d'agost (2011) o Thelma (2017), el noruec Joachim Trier du a terme la seva primera incursió en la comèdia dramàtica amb aquest retrat de la Julie (Renate Reinsve) i les seves tribulacions com a dona que ronda la trentena. En un pròleg de narració accelerada, coneixem la protagonista mentre canvia més d'un cop de vocació professional i de parella. Trier ens introdueix la Julie com una jove de naturalesa fluctuant per a qui la falta d'estabilitat no suposa cap inconvenient. La seva vida comença a assentar-se tan bon punt coneix l'Aksel (Anders Danielsen Lie), un dibuixant de còmics més gran que ella. Però no triga a enamorar-se d'un altre home.
Amb la complicitat del seu guionista habitual, Eskil Vogt, Trier du a terme un dels seus minuciosos estudis de personatge, aquí una noia que encarna el sentir de la seva generació en la manera en què afronta qüestions com la maternitat, la feina o el vincle amb la gent més gran. En el procés de trànsit cap a la maduresa de la Julie, el film també es mou des de la comèdia més lleugera, dinàmica i romàntica dels inicis cap al drama a priori més profund. Dels diferents episodis en què s'estructura La peor persona del mundo, destaquen aquells que, com la protagonista al principi, es desvien dels camins marcats. Com el segon, en què la Julie es cola en una festa i explora amb un estrany les possibilitats d'intimar en un lloc públic sense traspassar la frontera de la infidelitat, o la seqüència en què el món s'atura al seu voltant, literalment, mentre ella corre a trobar l'amant. La segona part de la pel·lícula traeix aquesta certa celebració de la lleugeresa i de l'imprevist per fer madurar la protagonista a partir de situacions dramàtiques més extremes i previsibles. Per a bé o per a mal, cal reconèixer com de bé retrata La peor persona del mundo el tarannà d'una dona mil·lennial.
