Ficció
Mèdia  /  Sèries 15/01/2023

El creador de ‘Chernobyl’ narra ara la fi de la civilització a ‘The last of us’

HBO Max estrena l’ambiciosa adaptació d'un dels videojocs més exitosos de l'última dècada

3 min
Els protagonistes de 'The last of us'

BarcelonaLes adaptacions de videojocs desperten recels freqüents: traslladar una experiència interactiva basada sovint en les amanides de trets a una narrativa convencional amb trames i personatges complexos és difícil, i molts intents s’han quedat tan sols en la importació d’una estètica i alguns elements visuals. Però The last of us arriba al catàleg de la HBO amb l’aval d’haver estat ja considerada, abans de la seva estrena, com l'intent més reeixit de traslladar a les plataformes l’univers gamer. Això a banda de ser la sèrie canadenca econòmicament més ambiciosa, amb un pressupost d’entre 10 i 15 milions de dòlars per capítol.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La història és bastant convencional, dins del gènere de terror, i segueix el primer volum del videojoc, aparegut l’any 2013. Uns fongs han aconseguit delmar la població humana pel mètode d’infectar-los i convertir-los en bèsties agressives que proven de mossegar tothom per desposseir-los de voluntat i convertir-los també en agents de contagi. Dues dècades després d’aquesta colonització, els pocs supervivents sobreviuen en ciutats cuirassades. La que mostra la sèrie es regeix per règims dictatorials: coses que passen quan la civilització es torna una selva i tothom lluita pel seu propi interès perquè el bé comú es considera un luxe inassumible. El fet que l’escalfament de la Terra provoqui la mutació dels fongs que desencadena la pandèmia, i una crítica evident al feixisme rampant, afegeixen una pàtina política a la ficció.

És en aquest entorn doblement agressiu –els fongs, les forces de seguretat– que malden els dos protagonistes de la sèrie: un contrabandista madur que arrossega un trauma i una noia que no ha desenvolupat la malaltia tot i haver rebut la mossegada d’un dels pseudozombis. Amb l’esperança de poder estudiar-la per trobar una vacuna, el traficant haurà de protegir la noia i portar-la a l’altra punta del país, on hi ha els laboratoris adequats. El camí, esclar, no serà fàcil i estarà trufat de trobades amb personatges –la majoria absents en el videojoc original– que viuen en el límit.

Tot i que la premissa és típica, l’execució no ho és tant, encara que només sigui pels mitjans que s’han posat a disposició dels creadors. The last of us recull bé el món postapocalíptic del videojoc. Al capdavall, Neil Druckmann, un dels seus creadors, s’ha implicat en la sèrie com a guionista i productor executiu. La música també resultarà familiar als que hi hagin jugat, perquè l’autor del tema principal, Gustavo Santaolalla, ha compost la música de l’adaptació. Però HBO Max li ha volgut donar una solidesa de primera línia i, per això, Druckmann ha fet tàndem amb Craig Mazin, responsable de l’exitosa i multipremiada Chernobyl, a la mateixa plataforma. Tot i narrar dos paradigmes tan diferents, les dues sèries comparteixen una atmosfera opressiva, d’amenaça constant i invisible.

L’altre puntal de The last of us és el duo protagonista. Pedro Pascal (Narcos, The Mandalorian) torna a demostrar la seva solidesa interpretativa amb un personatge que és alhora explosiu i introvertit. I l’anglesa Bella Ramsey, en el paper de l’adolescent, confirma que l’atenció que va captar fent de Lyanna Mormont a Joc de trons no era fruit de la casualitat i firma aquí un rol que alguns mitjans americans assenyalen ja com d’aquells que canvien una carrera. Gabriel Luna, Anna Torv o Merle Dandridge completen el repartiment principal, que compta amb participacions esporàdiques de Nick Offerman i Ashley Johnson, a banda d’alguns actors que prestaven veu al videojoc.

HBO Max no ha confirmat encara que planegi una segona temporada, però declaracions dels creadors suggereixen que aquest serà un títol estable durant uns anys al catàleg de la plataforma. En concret, han explicat que, si es roda una segona temporada, inclourà tot el segon joc de la saga, perquè volen evitar allargassar la sèrie amb contingut de farcit. I també han insinuat que no pretenen que la sèrie acabi atrapant una franquícia de videojocs, desenvolupada pel segell Naughty Dog, que ha venut més de 20 milions de còpies només amb la primera de les aventures.

L’atractiu d’exportar la marca a altres mitjans era evident, però el camí no ha estat fàcil. Primer es va intentar fer una pel·lícula, escrita per Druckmann i produïda pel director Sam Raimi. Però el projecte va embarrancar i no va arribar a veure la llum. Això va ser el 2016. Quatre anys després, també es va intentar dur aquest univers a la pantalla, de la mà d’un curtmetratge produït per Sony, que també va ser avortat. El fet que Druckmann estigués involucrat en l’adaptació fílmica d’Uncharted, un altre dels videojocs exitosos de la casa Naughty Dog, va provocar que The last of us quedés uns quants anys en espera, i això que el creador se sentia molt més a prop d’aquest últim títol. Finalment, HBO Max va sortir al rescat i l’ha convertit en una de les seves apostes principals per a aquest 2023.

stats