Que tot el focus estigui posat en la guerra de l'Iran no ens fa oblidar la negociació en curs entre el Govern i Esquerra per l’aprovació dels pressupostos d’aquest any. De seguida els expliquem quin és l’estat de la qüestió. Però, abans, quatre apunts sobre la guerra.

Divendres, la vicepresidenta del govern espanyol va presentar públicament la proposta del nou model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú. Fora de Catalunya, la proposta ha suscitat una furibunda oposició per part del PP i del president socialista de Castella-la Manxa, en tots dos casos perquè consideren que no sols afavoreix excessivament Catalunya, sinó que suposa un trencament del sistema de solidaritat que ha de garantir l’Estat, i que ho fa perquè el president Sánchez ha cedit al xantatge d’ERC. Dins de Catalunya, són bastantes les veus –Junts i la patronal Foment, entre elles– que el denuncien pel contrari, afegint que consideren que queda curt respecte als compromisos adquirits pel PSOE i pel PSC en els pactes d’investidura. Qui té raó?

Amb els 4.700 milions d’euros que li corresponen a Catalunya segons l’acord entre Sánchez i Junqueras, Jordi Pujol hauria fet un “agafa els diners i corre” de manual. L’haurien fet Pujol i la majoria de presidents que l’han succeït. I com que també s’ha acordat el respecte al principi d’ordinalitat i la fi de les bestretes, no seria qüestió de posar-se llepafils.

La notícia del dia és la reunió entre el president espanyol, Sánchez, i el líder d’Esquerra, Junqueras.

Després de més d'un any de negociacions entre ERC i el PSOE (amb el PSC al mig), s'acosta l'hora de la veritat en la qüestió del finançament singular per a Catalunya. Aquest mes de gener, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, té previst fer pública la seva proposta de repartiment de fons, un exercici que a Espanya no es fa des que es va aprovar el darrer sistema de finançament, l'any 2009. La qüestió de la recaptació de l'IRPF quedarà per a més endavant, després que s'hagi comprovat que la hisenda catalana actual no està preparada actualment per substituir l'AEAT i necessitarà un mínim de tres anys per estar-ho. Ara bé, Montero ha de posar xifres sobre la taula, i la que més interessa a Catalunya és quants diners de més tindrà la Generalitat per finançar les seves competències. Però també caldrà veure com queden la resta de territoris, especialment la Comunitat de Madrid, que es beneficia de l'efecte capital i practica un dúmping fiscal altament insolidari respecte a la resta de territoris, i també Andalusia, que és l'autonomia més poblada.

La Comissió Bilateral Generalitat-Estat que s'ha celebrat aquest dilluns a Barcelona havia de servir per solemnitzar que el govern espanyol feia seu l'acord d'investidura de Salvador Illa signat ara fa un any entre ERC i el PSC. Aquell acord tenia dues grans potes: d'una banda, el compromís que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha de recaptar a la llarga tots els impostos, començant per l'IRPF en l'exercici de 2026, i de l'altra, un nou sistema de finançament per a totes les comunitats autònomes que respecti el criteri d'ordinalitat. Doncs bé, al final ni una cosa ni l'altra es donen per segures en l'acord signat entre els dos governs.

Aquest dilluns s’ha escenificat la posada en marxa del projecte de finançament singular defensat per ERC i acceptat pel PSOE en el marc de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. El text acordat i signat per les dues bandes és ple de bons propòsits, matisats sempre per l’apel·lació a l’extensibilitat d’allò acordat a les altres administracions tributàries autonòmiques. L’objectiu és que l’administració tributària de la Generalitat assumeixi progressivament les competències en la gestió de l’IRPF i que les declaracions de l’IRPF corresponents a l’exercici 2025 ja es puguin presentar a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), amb la possibilitat d’utilitzar la clau d’identificació digital establerta per la Generalitat (idCAT), i que es pugui avançar en l’assumpció de competències gestores “concurrents amb les de l’AEAT, en particular amb la comprovació de la correcta aplicació de la normativa autonòmica i, en especial, de les deduccions aprovades pel Parlament”.

Fa exactament 16 anys, el 12 de juliol del 2009, el llavors secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va comparèixer davant la premsa per anunciar el seu suport a l'acord de finançament al qual havien arribat el conseller Antoni Castells i la vicepresienta Elena Salgado. Puigcercós va fer posar un cartellet al faristol amb una xifra, 3.855 milions, que era el que es calculava que el nou sistema aportaria de més a les arques de la Generalitat. La crisi econòmica posterior, i la caiguda d'ingressos fiscals que va comportar, es va encarregar de tirar per terra aquestes previsions.

La batalla pel finançament oberta arran de l'acord entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa es juga en dos fronts paral·lels: el primer és el de la recaptació, i està centrat en aconseguir que l'Agència Tributària de Catalunya sigui la que gestioni tots els impostos, però començant pel més important, que és l'IRPF. I el segon front és el del repartiment dels recursos, sobre el qual s'ha establert que hi ha d'haver una quota de solidaritat, però amb el límit del criteri d'ordinalitat. A la Comissió Bilateral d'aquest dilluns el govern espanyol assumirà les bases de l'acord ERC-PSC, que fins ara comptava amb l'aval del PSOE, però no amb la seva firma ni constava en cap document oficial.

Acostumat a lidiar amb toros de tota mena i condició, a Pedro Sánchez la convocatòria d'eleccions a Catalunya l'agafa a contrapeu i l'obliga a reprogramar el GPS de la legislatura. Amb tots els flancs que tenia oberts (amnistia, Puigdemont, cas Koldo, Ábalos, Podem...) el d'unes eleccions anticipades a Catalunya no era al radar de la Moncloa fins fa molt poques hores, quan s'han anat convencent que els comuns no estaven en una mera estratègia negociadora sinó que tenien la voluntat política de castigar el PSC i ERC pel menysteniment que estan patint a l'Ajuntament de Barcelona, singularment la figura d'Ada Colau. Fins dimarts al vespre al govern espanyol no van començar a ser conscients de la bomba que estava a punt d'esclatar.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha allunyat aquest dimarts la possibilitat que Catalunya pugui disposar d'un sistema de finançament singular, tal com reclama la Generalitat. En una resposta a la senadora d'ERC Sara Bailac, que li havia insistit que aquesta era la millor fórmula per acabar amb el dèficit fiscal, ha assegurat que no entra en els plans de la Moncloa. "El nostre compromís és presentar un nou sistema de finançament, perquè així ho marca la llei, però la resposta ha de ser multilateral, perquè les diferents comunitats autònomes tenen les seves realitats", ha afirmat Sánchez. Fonts de l'executiu confirmen que la possibilitat d'un finançament propi per a Catalunya no és sobre la taula.

Finalment, cinc mesos després dels acords d'investidura entre ERC i Junts amb el PSOE, els tres partits s'han posat d'acord en el projecte que ha de servir per desencallar la legislatura espanyola i situar el conflicte polític català en una nova fase: l'amnistia per a tots els encausats del Procés. El redactat concret de com queda la llei es coneixerà aquest dijous al matí, però d'entrada l'anunci de l'acord és una fita històrica que no només representa un alleujament als centenars de persones sobre les quals pesa l'amenaça de la justícia espanyola, sinó que permet girar full a una de les etapes més fosques de la democràcia espanyola i mirar endavant amb una mica més d'optimisme.

Una de les novetats d'aquesta legislatura és que les dues taules de negociació entre el PSOE, per una banda, i ERC i Junts, per l'altra, comptaran amb verificació internacional, és a dir, amb una tercera part neutral que ajudarà a crear el clima de confiança necessari perquè s'arribi a acords. L'entitat que farà de paraigua d'aquesta mediació és la suïssa Henry Dunant, amb seu a Ginebra, i que ja va fer aquesta funció entre el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero i ETA per verificar el desarmament de l'organització terrorista. I aquest dissabte està previst que hi hagi la primera reunió entre Junts i el PSOE a Suïssa.

L'acord entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez prefigura un pas endavant en el camí cap a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. A l'espera que Junts també tanqui la negociació amb el partit de Sánchez, s'obre una nova etapa que no serà fàcil, però que d'entrada comporta assoliments concrets com l'amnistia i una aposta compartida per la via del diàleg i la negociació, ni que sigui amb diferents taules: entre governs i entre partits. Fa només uns mesos poca gent hauria cregut en la possibilitat d'un gir com aquest.