El dia de Nadal ens hem despertat cap a les cinc del matí amb quatre explosions. Una en particular ha fet tremolar com panderetes les finestres de la casa de Metges Sense Fronteres o, millor dit, com simbombes, pròpies d'aquests dies de festes o de bombardejos, segons el lloc on t'hagi tocat néixer. Era la resposta “proporcional” que havien anunciat les autoritats d'Israel a un atac la nit de Nadal al sud de la Franja de Gaza que va ferir un soldat israelià. Aquí, a Gaza, el tió caga explosius.

Als carrers oberts per les bombes i els carrerons on la pols mai no s'assenta, milers de famílies palestines viuen un dol suspès. La guerra no només ha multiplicat la mort; ha trencat la possibilitat d'acomiadar-la. Els cossos s'acumulen en dipòsits de cadàvers improvisats, en bosses numerades, en fosses cavades amb pressa. Altres segueixen desapareguts sota edificis col·lapsats, convertits en fragments impossibles de reconèixer. A Gaza, la mort ha deixat de tenir nom.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat que l'exèrcit israelià ha rebut els taüts amb els cossos de dos ostatges retornats per Hamàs. Un comunicat de l'oficina de Netanyahu explica que la Creu Roja ha lliurat les restes de dues persones que van ser segrestades pel grup islamista i que fins ara encara eren a la Franja de Gaza. Un cop a Israel, seran traslladades a l'Institut Nacional de Ciències Forenses d'Israel per a la seva identificació. El braç armat de Hamàs havia anunciat abans que havia recuperat els cossos dels ostatges israelians Amiram Cooper i Sahar Baruch.

Benjamin Netanyahu passa un moment polític especialment delicat. Després de gairebé dues setmanes d'alto el foc amb Hamàs, la coalició de govern a Israel enfronta l'aprovació en primera lectura d'un projecte de llei que preveu l'annexió de part de Cisjordània. La iniciativa ha generat inquietud a Washington. El president Donald Trump va expressar el seu descontentament i el secretari d'Estat, Marco Rubio, va viatjar a Tel-Aviv per supervisar la situació i advertir sobre possibles repercussions diplomàtiques.

Israel ha dut a terme aquest diumenge una onada de bombardejos a la Franja de Gaza, després que al matí les seves forces i milicians palestins s'enfrontessin a Rafah, al sud de l'enclavament. El govern de Tel-Aviv també ha tornat a prohibir-hi l'entrada d'ajuda humanitària. Després de diversos bombardejos durant tot diumenge, al vespre tant Israel com Hamàs asseguraven que tornaven a recuperar l'alto el foc i el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, treia ferro al trencament temporal de la treva. "L'alto el foc continua vigent", ha dit Trump, i ha apuntat que no creu que el lideratge de Hamàs estigui implicat en els fets que Israel havia denunciat com argument per reprendre els bombardejos.

Catalunya ha viscut aquest dimecres un dia d’aturades, talls de carreteres i vies de tren que han complicat la mobilitat durant hores i manifestacions en diferents ciutats per denunciar la situació a Gaza. La vaga convocada per sindicats minoritaris i les aturades de dues hores per torn emparades per les centrals majoritàries (CCOO i UGT) gairebé no han tingut ressò als centres de treball. En canvi, la jornada sí que ha tingut una resposta reivindicativa als carrers, amb manifestacions al matí i a la tarda que a Barcelona han superat en conjunt les 22.000 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana.

L'agost passat, quan el món clamava contra les imatges cada cop més freqüents d'infants desnodrits a Gaza pel bloqueig gairebé total a l'entrada d'aliments i medicines per part d'Israel, Hamàs va difondre un vídeo en què es veia un ostatge, Evyatar David, també visiblement desnodrit. En les imatges es veia el jove de 24 anys en algun lloc sota terra, i assegurava que estava cavant la seva pròpia tomba. El grup islamista va publicar en només tres dies tres vídeos per mostrar ostatges israelians molt prims per denunciar la fam que assolava –i continua assolant– tota la Franja, cosa que va fer sortir als carrers de Tel-Aviv desenes de milers de persones. Aquest dilluns David va ser un dels vint segrestats alliberats amb vida.

Trump ha proclamat la fi de la guerra i ha anunciat una nova era al Pròxim Orient, "una era d'harmonia". Com sempre, en el president estatunidenc tot sona superlatiu i triomfal. Sens dubte, és molt rellevant que s'hagin acabat els dos anys d'infern a Gaza i hagin tornat els últims ostatges israelians, intercanviats per presos palestins. L'alto el foc, esclar, és un alleujament per a tothom. Però és molt d'hora, i sona naïf i ridícul, l'anunci d'un nou món feliç. L'egolatria trumpista no és creïble ni pot amagar la dura i inestable realitat. L'intent israelià de neteja ètnica palestina ha estat tant esfereïdor com inacabat: enmig de les runes, els gazatins han tornat a les seves cases destruïdes.

“Welcome to the land of peace”. El cartell a l'entrada del centre de convencions de Sharm al-Sheikh donava la benvinguda aquest dilluns als caps d'estat i delegacions que han acudit a l'anomenada Cimera de la Pau de Gaza. En un entorn de seguretat reforçada i sota un sol abrasador, els líders han desfilat per la catifa vermella en un espectacle acuradament orquestrat que contrastava amb la devastació amb prou feines uns centenars de quilòmetres al nord, on la guerra entre Israel i Hamàs ha deixat més de 67.000 morts i bona part de la Franja reduïda a runa.

L’alto el foc a Gaza explica millor que cap manual com funciona el sistema internacional: els forts actuen amb impunitat, els ciutadans organitzats poden alterar equilibris, els aliats desconfien –i a vegades es confien massa–, tot és negociable i –sovint disfressades de raó d’estat– les decisions dels protagonistes responen a interessos personals i egos desmesurats.

L'exèrcit israelià ha anunciat aquest divendres al migdia que les tropes s'han retirat a l'àrea pactada i que l'acord d'alto el foc a Gaza ha entrat en vigor a les 12 h del migdia, hora local, és a dir, a les 11 h a Catalunya. Això significa que s'ha engegat la primera fase i que ha començat el compte enrere per a l'intercanvi d'ostatges israelians per presos palestins. Les 72 hores següents a l'entrada en vigor de l'acord seran crucials, però això només és un primer pas, i encara hi ha molts punts que els negociadors hauran de resoldre per garantir una pau duradora. Repassem què estipula aquest primer acord i què hem d'esperar que passi fins dilluns al matí.

Donald Trump té una fixació aquests últims dies: vol aconseguir el Nobel de la pau. Aquest estiu, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va donar suport a l’aspirant, i el mateix president dels Estats Units, sense una gran modèstia, s’ha proposat per al guardó.

A la platja de Tel-Aviv, encara plena de gom a gom, les banderes grogues que simbolitzen la demanda del retorn dels ostatges israelians segrestats a Gaza estan esfilagarsades. Als cartells amb les seves fotografies i noms algú ha corregit amb retolador l'edat dels captius dues vegades: han passat dos aniversaris a Gaza.

Un acord no garanteix que la guerra de Gaza s’acabi. Esclar que un acord es pot firmar en qualsevol moment, però això no significarà necessàriament la solució immediata del conflicte, ni tan sols dels problemes més bàsics de la guerra en marxa, si és que es pot dir guerra a la matança sistemàtica de milers de civils a la Franja de Gaza.

El president Donald Trump ha donat per bona la resposta de Hamàs i ha ordenat a Israel que “ha de parar de bombardejar Gaza immediatament, per tal de treure els ostatges de manera segura i ràpida”. El mandatari ho ha anunciat en una publicació a Truth Social aquest divendres a la tarda. “Seguim discutint els detalls perquè això funcioni. Això no és només sobre Gaza, és sobre una pau duradora al Pròxim Orient”. Trump per al moment accepta la contestació de Hamàs sobre alliberar els ostatges, i que planteja també discutir altres aspectes del pla amb els que no està del tot d'acord.

Hamàs encara no s'ha pronunciat sobre l'ultimàtum que li van plantejar dilluns Donald Trump i Benjamin Netanyahu. El grup islamista no va rebre els detalls del pla proposat pel president dels Estats Units fins que la Casa Blanca el va fer públic poc abans de la compareixença dels dos líders a Washington. Després que Egipte i Qatar, com a mediadors, fessin arribar el document als negociadors, Hamàs es va limitar a dir que l'estudiaria "amb bona voluntat".

El clamor internacional cada cop més fort en contra de la guerra d'Israel a Gaza no ha fet que l'exèrcit hebreu aixequés el peu de l'accelerador. Aquest diumenge, almenys 40 persones més han mort pels bombardejos a l'enclavament palestí, i el balanç total de víctimes mortals registrat supera ja les 66.000.

És molt probable que Benjamin Netanyahu prengui decisions transcendents els pròxims dies, després de l’espectacle d’aquesta setmana a l’Assemblea General de l’ONU. És a dir, després que una llarga llista de països d’arreu del món, fins i tot entre els més poderosos, hagin reconegut oficialment l’estat palestí, una decisió que arriba massa tard per als palestins.

Que lluny que queden aquells temps en què Alberto Núñez Feijóo va aterrar a Madrid i va prometre que no contribuiria a la crispació ni faria servir els insults en política. I també aquell Feijóo que davant l'empresariat català exhibia sensibilitat autonomista i respecte per la llengua catalana. Si alguna cosa ha quedat clara en aquest inici de curs polític és que el líder gallec és un complet ostatge de la línia dura del partit, que és el mateix que dir del PP madrileny que capitanegen José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso.

La policia de Londres va detenir dissabte un total de 890 persones que es manifestaven a la plaça del Parlament britànic a favor del col·lectiu Palestine Action, segons han informat aquest diumenge fonts de Scotland Yard. En concret, 857 persones van ser arrestades per, simplement, expressar el seu suport al col·lectiu i les 33 restants per agredir agents i protagonitzar altres delictes d’ordre públic. Entre els detinguts, hi ha moltes persones d'edat avançada i fins i tot una religiosa, la reverenda Sue Parfitt, de 83 anys, que portava un cartell que deia “M’oposo al genocidi. Dono suport a Palestine Action”.