"Des del dissabte, tinc la sensació que estem en un déjà vu". La reflexió la feia la directora general d'Energia de la Comissió Europea, Mechthild Wörsdörfer, durant una intervenció al congrés Biomethane Connect Europe que aquesta setmana s'ha celebrat a Madrid. La funcionària es referia així al record de la gran crisi energètica que va viure el Vell Continent ara fa quatre anys, quan Rússia va atacar Ucraïna. Ara, l’atac dels Estats Units i Israel a l’Iran i les seves ramificacions al golf Pèrsic –provocant també el bloqueig de l'estret d'Ormuz– han tornat a encendre les alarmes pel que fa al subministrament del gas i el petroli, però sobretot el seu cost, cosa que afecta directament famílies i empreses. "Tornem a veure com la geopolítica condiciona el preu", lamentava la funcionària europea.

L’atac dels Estats Units sobre Veneçuela ha tornat a posar tots els focus sobre l’anomenat or negre. El petroli cru no només és la matèria primera més comercialitzada als mercats internacionals, sinó que controlar-lo atorga, a priori, una clara posició de domini mundial. “Excepte l’armament, cap altre producte té més pes geopolític ni s’ha utilitzat tant com a instrument de coerció, tant per sancions com per realitzar embargaments”, reflexiona l’investigador del Reial Institut Elcano, Gonzalo Escribano, sobre aquesta matèria primera en un article publicat el 2024. Les pretensions de Donald Trump pel que fa al petroli veneçolà són el resum de tot plegat.

El consum energètic global va batre rècords del 2024 en totes les seves formes: el carbó, el petroli, el gas natural o les renovables, tots quatre van arribar al seu punt més alt fins ara. Però l'únic de tots ells que amb tota certesa es pot dir que es reduirà en un futur és el carbó, per al que es preveu que arribi al pic de demanda abans del 2030 i després comenci a baixar. En canvi, petroli i el gas natural només deixaran de créixer si els governs del món compleixen els seus compromisos climàtics, és a dir, els plans que han presentat davant de l'ONU per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així es conclou de l'informe anual de l'Agència Internacional de l'Energia, el World Energy Outlook, que es va fer públic aquest dimecres en el marc de la cimera climàtica de l'ONU del Brasil, la COP30.

Xi Jinping i Vladímir Putin han confirmat la solidesa de la seva aliança durant la trobada bilateral mantinguda dimarts a Pequín. Tots dos mandataris han arribat a acords energètics i s'han proposat augmentar la cooperació econòmica, però sobretot hi ha hagut paraules de confiança. Putin ha assegurat que les relacions estan en un “nivell sense precedents” i Xi ha declarat que està disposat a “enfortir els intercanvis”. La signatura del memoràndum de construcció del gasoducte Power of Siberia 2 ha consagrat un nou gir estratègic en les relacions entre els dos països en el que, a la pràctica, és un aprofundiment d'uns vincles que ja s'havien enfortit arran de les sancions occidentals a Moscou a causa de la guerra d'Ucraïna.

Fins a 8.000 milions de tones de deixalles plàstiques contaminen el planeta, segons l'estimació que recull un nou estudi científic publicat aquest dilluns a The Lancet. Aquesta xifra estratosfèrica equival a 200 milions de camions grans (unes 40 tones cadascun), que són els que caldrien per poder recollir totes les deixalles plàstiques que s'acumulen a tots els racons del planeta, des de les muntanyes fins al fons de l'oceà. Tanmateix, seria una fita impossible perquè bona part d'aquests residus estan en forma de microplàstics i nanoplàstics, partícules molt petites que contaminen el medi ambient i que han arribat fins al nostre organisme a través de la cadena alimentària. L'estudi de The Lancet, de fet, denuncia que "els plàstics són causa de malaltia i de morts des de la infantesa fins a l'edat més avançada". L'estudi es publica coincidint amb l'inici de la cimera que reunirà tots els governs de l'ONU a Ginebra des de demà per tractar d'aprovar finalment el Tractat Global dels Plàstics. Aquest acord vinculant ha estat bloquejat en cimeres anteriors pels països productors de plàstic (derivat del petroli), que es neguen a incloure-hi mesures que afectin la producció i reclamen que el tractat es limiti a parlar de la gestió dels residus.

Mentre els líders polítics i consellers delegats de tot el mon acabaven els preparatius per assistir al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, els incendis de Los Angeles deixaven en xoc el món financer. Les imatges de la segona ciutat dels Estats Units en flames eren un recordatori visceral de les amenaces creixents que comporta el canvi climàtic. Les empreses d'assegurances es preparaven per perdre-hi milers de milions de dòlars. Hollywood avisava que s'havien d'interrompre els calendaris de producció de pel·lícules. I ciutats de tot el planeta reevaluaven les seves vulnerabilitats.

Ara fa uns anys el Parlament Europeu va posar una data a la prohibició definitiva de la venda de vehicles de combustió: l'any 2035. Aquesta decisió tan contundent, celebrada per uns i criticada per uns altres (sobretot per Alemanya, que va intentar d'endarrerir-la) va començar a relaxar-se amb l'aparició del debat sobre els combustibles sintètics o e-fuels, un tipus d'hidrocarbur que es produeix obtenint hidrogen a través d'un procés d'electròlisi amb electricitat renovable i afegint-hi carboni que prèviament s'ha capturat del medi ambient. I com que, teòricament, en aquest procés les emissions de CO2 són neutres (el carboni que s'emet durant la combustió és el mateix que el que prèviament s'ha capturat), els vehicles no registren emissions positives de carboni.

Les emissions de l'energia de gasos d'efecte hivernacle van assolir un màxim històric l'any passat, ja que la demanda de combustibles fòssils va augmentar malgrat el gran augment experimentat per l'energia renovable, segons explica el Financial Times a partir d'un informe que destaca la necessitat d'accelerar la transició verda.

Des que va començar la guerra a Ucraïna fa més de dos anys, l’arribada de gas natural d’origen rus a Europa ha anat disminuint de mica en mica. Això, però, que ara es pot llegir com una victòria (es depèn menys de Rússia), al principi va fer saltar totes les alarmes. El Vell Continent, en particular països com Alemanya, havia confiat gran part del seu mix energètic a Rússia i, per tant, la idea d'un cessament de les importacions de gas natural d'origen rus despertava fantasmes com el de talls elèctrics. Avui, passat el moment més greu d’aquella crisi energètica, apareix la pregunta de si el combustible fòssil que fa dos anys suposava més del 40% de les importacions al conjunt d'Europa (en el cas espanyol, un 9%) s’encamina cap a un paper marginal. De fet, la Comissió Europea ha adquirit el "compromís" de posar fi a la relació comercial gasista amb Rússia l'any 2027. "La solució seria incloure'l [el gas rus] a les sancions", ha arribat a dir la comissaria europea d'Energia, Kadri Simson, tot i que ràpidament assumia la falta d'unanimitat entre els líders europeus.