A l'Atlàntic hi ha 27 milions de tones de nanoplàstics, més que qualsevol altra forma de plàstic

BarcelonaA l'Atlàntic es calcula que hi ha uns 27 milions de tones de nanoplàstics, i això vol dir que aquestes partícules minúscules de plàstic (molt més petites que els microplàsics) són les que més abunden en aquest oceà, molt més que els trossos de plàstic grossos o que els ja coneguts microplàstics. Aquesta és la conclusió d'un nou estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature i elaborat per a la Universitat d'Utrecht.

"Aquesta estimació demostra que hi ha més plàstic en forma de nanopartícules que suren en aquesta part de l'oceà que en microplàstics o macroplàstics que suren a l'Atlàntic o fins i tot a tots els oceans del món!", resumeix Helge Niemann, investigador del NIOZ i professor de geoquímica a la Universitat d'Utrecht. La troballa és molt preocupant perquè els nanoplàstics, per la seva mida tan petita –inferiors a un micròmetre– resulten les més tòxiques de totes les deixalles de plàstic, ja que poden infestar qualsevol organisme, inclosos els bacteris i el plàncton.

Segons els investigadors, l'anàlisi d'aquest tipus de partícules "és la peça que faltava en el trencaclosques" de l'estudi dels plàstics a l'oceà, en paraules de Niemann, investigador de NIOZ. I aquesta nova peça confirma el que ja deia la ciència: que la neteja del plàstic que hi ha ara als oceans és insuficient, perquè aquests nanoplàstics no es poden eliminar, i per tant el que cal és prevenir i actuar per reduir la producció de plàstic. Justament és aquest el punt que manté encallades les negociacions internacionals per acordar un tractat contra els plàstics, que s’intentarà pactar finalment aquest agost a Ginebra.

Una expedició oceànica

Per fer aquesta investigació, una expedició oceànica –a bord del vaixell RV Pelagia–, els investigadors van prendre mostres de 12 punts diferents de l'Atlàntic, des de les Açores fins a la plataforma continental d'Europa, i van filtrar qualsevol cosa més gran a un micròmetre. "Assecant i escalfant el material restant, vam poder mesurar les molècules característiques de diferents tipus de plàstics al laboratori d'Utrecht, mitjançant espectrometria de masses", diu l'estudiant de màster d'aquesta universitat Sophie ten Hietbrink.

Extrapolant els resultats de les mostres a tot l'oceà Atlàntic Nord, els investigadors van arribar a la xifra de 27 milions de tones, "una quantitat impactant", va dir Ten Hietbrink. Es tracta de la primera estimació científica de la quantitat de nanoplàstics que hi ha als oceans, on s'havia analitzat fins ara la quantitat de microplàstics i de plàstic en general. Els estudis elaborats fins ara xifren la quantitat de microplàstics, per exemple, en un rang que va entre els 11 i els 21 milions de tones a l'Atlàntic, principalment de polietilè, polipropilè i poliestirè.

Els nanoplàstics, molt més petits, procedeixen de la descomposició de productes de plàstic que es desintegren sota la influència de la llum solar, i aquestes partícules infinitament petites poden arribar a l'aigua dels oceans per diverses vies, que inclouen els rius però també l'aire.

"Ja se sap que els nanoplàstics poden penetrar als nostres cossos. Fins i tot es troben al teixit cerebral. Ara que sabem que són tan omnipresents als oceans, també és obvi que penetren en tot l'ecosistema, des de bacteris i altres microorganismes fins a peixos i depredadors superiors com els humans", adverteix Niemann. I insisteix: "Cal investigar més a fons com afecta l'ecosistema aquesta contaminació". Niemann ha rebut una beca per continuar amb la investigació sobre els nanoplàstics.

De fet, un dels elements que no entenen els investigadors que han fet la primera recerca és que en cap de les mostres recol·lectades no han trobat polietilè ni polipropilè entre els nanoplàstics, quan aquests dos tipus de plàstic són els més abundants. "És ben possible que estiguessin emmascarats per altres molècules. També volem saber si els nanoplàstics són tan abundants en altres oceans. Es tem que sí, però això encara està per demostrar", conclou Niemann.