Un inici de temporada dubtós, especialment en defensa, va instal·lar en el sentiment culer la sensació que l'equip pagaria ben cara la marxa d'Iñigo Martínez de Barcelona per aterrar a l’Al-Nassr, de Cristiano Ronaldo. El central basc era feliç a la capital catalana –de fet, va posar un nom català, Pol, al seu tercer fill, nascut a Barcelona–, però l'oferta econòmica del club de l'Aràbia Saudita significava signar el seu últim gran contracte com a professional als 34 anys. Fitxat per Xavi Hernández i Mateu Alemany, el central basc va convertir-se en la nineta dels ulls de Hansi Flick, que va comprendre la seva marxa al golf Pèrsic per motius econòmics.

Titular en els tres primers partits de Lliga, Eric Garcia sembla haver-se guanyat un lloc a l’onze de Hansi Flick. El defensa de Martorell, que pot actuar tant de central com de lateral, li ha guanyat la partida a Jules Kounde en les dues primeres jornades, mentre que al camp del Rayo Vallecano va formar parella de centrals amb Andreas Christensen. La seva polivalència també va fer que el tècnic alemany el provés de pivot en els seus primers partits al Barça. “És un noi molt intel·ligent amb criteri per distribuir el joc des del darrere”, diu a l’ARA Marcel Sans, que el va tenir a l’infantil B, on va coincidir amb Arnau Tenas, Take Kubo, Ansu Fati i Nico González.

La història del futbol professional està plena de jugadors que han deixat els estudis per centrar-se en l'esport. I no només els que estan als clubs grans com el Barça, l'Espanyol, el Girona o el Reial Madrid. Els primers contractes, encara que siguin amb quantitats modestes, fan que molts adolescents –i, lamentablement, algunes famílies– perdin el món de vista i considerin que anar a classe és una pèrdua de temps; que és millor entrenar-se per escalar categories i guanyar cada vegada més diners. Els que pensen així amb prou feines acaben tenint el graduat escolar. Amb els anys, la minoria de futbolistes que tenen èxit i fan carrera a Primera o Segona guanyen prou diners per compensar-ho. Però la immensa majoria es queden pel camí o s'acaben retirant passats els trenta sense formació acadèmica ni sense la possibilitat d'haver estalviat. És llavors quan comencen els problemes de debò.

"Xavi, he arribat tard perquè la gent m'aturava al metro, perdona'm", li va dir Ansu Fati a Xavi Martín amb cara de desconcert pel que li acabava de passar. Tornava a La Masia procedent de casa els pares –aquell dia havia de debutar amb el primer equip del Barça, amb només 16 anys–. "Vaig anar al meu despatx, vaig agafar les portades de la premsa i li vaig dir: «T'han aturat per això. I, a partir d'ara, has de canviar els teus hàbits perquè ets una persona coneguda»", recorda per a l'ARA Xavi Martín, director de La Masia entre el 2019 i el 2021.

“És que en Pau és molt culer, molt. De tota la vida. En Robert, el seu pare, l'hi va inculcar des de petit. El duia al camp, s’escapaven sempre que podien. I ja no hi ha res a fer. Només vol Barça, Barça i Barça. És indiferent qui li truqui, la resposta és no. L’únic que desitja és tenir una llarga trajectòria amb el club que estima”, explica Dídac Romagós, coordinador de Ràdio Vilablareix i una persona molt propera a Cubarsí i la seva família. Som poques hores abans del derbi entre el Barça i el Girona. Un partit que Cubarsí disputarà amb la samarreta blaugrana però que també podria haver jugat amb la blanc-i-vermella.

Cinc minuts abans d'arribar el descans del duel que han disputat els Països Baixos i Espanya, Pau Cubarsí s'ha assegut a terra i ha demanat el canvi. El central blaugrana de 18 anys ha patit molèsties al turmell dret. Al seu lloc ha entrat el també joveníssim (19 anys) Dean Huijsen, central del Bournemotuh anglès que, tot i haver nascut a Amsterdam, ha escollit jugar amb Espanya perquè s'ha criat a Andalusia i aquest dijous ha debutat amb el combinat absolut estatal.

Endinsar-se a Estanyol –que no l'Estanyol, com segurament s'encarregaran de recordar-vos els poc més de 170 veïns que té– és fer-ho en un petit municipi envoltat de naturalesa, on encara és possible escoltar el silenci i on només hi ha un parell de restaurants, un forn de pa tan amagat que costa de trobar i la fusteria Cubarsí, al costat de l'església i del petit cementiri del poble. Estanyol és tan petitó que pertany a Bescanó, si bé no és estrany que els més menuts vagin a col·legi a Aiguaviva o Vilablareix, tot i que fins als anys setanta hi havia una escola al municipi. A Aiguaviva, per exemple, és on els pares de Pau Cubarsí, el Robert i la Glòria, hi van a comprar la carn al supermercat familiar que regenta l'alcalde, Josep Pinsach, i a Vilablareix és on viuen els avis materns i paterns del central blaugrana i, també, on va començar a estudiar i va fer els seus primers passos com a futbolista.

Iñigo Martínez i Pau Cubarsí comparteixen una virtut: tenen bon peu. Un és esquerrà i l'altre és dretà, factor que també ajuda el Barça a tenir més diversitat en la sortida de pilota, però sobretot són jugadors importants en aquesta faceta del joc perquè tenen la calma, la visió i la qualitat de passada per trobar els companys que ja se situen a l'esquena d'alguna línia del rival. La dinàmica ofensiva de l'equip en surt afavorida, però també la defensiva. Ara ho veurem. 

El Barça ha caigut eliminat de la Champions League després de perdre per 1-4 davant el París Saint-Germain a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Raphinha ha avançat els blaugranes, però l'expulsió d'Araujo amb una hora de partit al davant ha condicionat decisivament l'enfrontament. Els gols de Dembélé, Vitinha i Mbappé per partida doble, un d'ells de penal, han remuntat l'eliminatòria pels francesos. A continuació, els apunts en calent del Barça-París:

No és cap secret dir que el Reial Madrid no va pair gaire bé els èxits de la selecció espanyola d'ara fa una dècada. L'Eurocopa del 2008 i, sobretot, el Mundial del 2010 i l'europeu del 2012 van tenir una presència molt marcada de jugadors del Barça o formats a La Masia. No només la columna vertebral, també l'estil de joc. I això que l'entrenador era un madridista reconegut com Vicente del Bosque. La polèmica es va apaivagar després, però va revifar el 2018 amb l'arribada de Luis Enrique a la banqueta, a qui van acusar de promocionar els jugadors blaugranes a les convocatòries.

"Estem convençuts que és un futbolista per fer carrera al primer equip". Aquesta sentència, procedent del vestidor del Barça, correspon a finals de gener. Llavors, Pau Cubarsí tot just acumulava un parell d'actuacions amb el primer equip. Encara no havia complert els 17 anys i havia irromput per la porta gran debutant a la Copa contra l'Unionistas de Salamanca i sent titular en la sempre complicada visita al Benito Villamarín. Un mes i mig després, el central català no només s'ha estrenat a la Lliga de Campions, sinó que va ser escollit com el millor futbolista del partit contra el Nàpols.

Empat del Barça (1-1) davant el Nàpols en l'anada dels vuitens de final de la Champions League després d'un gol de Robert Lewandowski en el segon temps que ha estat igualat per Victor Osimhen. De totes maneres, el conjunt blaugrana ha fet un dels millors inicis de partit del curs. A continuació, els apunts en calent.