El Barça li recorda a Europa que el seu cor torna a bategar

BarcelonaEn la nit més assenyalada de la temporada, el cor del Barça va tornar a bategar per recordar-li a tot Europa que segueix ben viu. En el retorn dels vuitens de final de la Champions a Barcelona després de dues temporades caient a la fase de grups, el conjunt de Xavi Hernández va saber gaudir, patir i, sobretot, lluitar en els moments més delicats per no deixar-se sorprendre pel Nàpols (3-1). Vint minuts de molt nivell, amb gols de Fermín López i João Cancelo, i un exercici de resistència clausurat amb una diana de Robert Lewandowski a passada de Sergi Roberto, situen els blaugranes entre els vuit millors equips del continent.

Era el partit més important del curs i el Barça va estar a l'altura. La posada en escena dels blaugranes va ser tan engrescadora com ho requeria la magnitud del duel. Empesos per una afició que no va fallar a la cita, amb un Montjuïc ple a vessar amb 50.301 ànimes, els de Xavi van sortir a mossegar ben amunt, fent-se un tip de recuperar pilotes i, també, marejant els italians des del darrere amb uns desplaçaments delicadíssims de Pau Cubarsí. Un cop més, el partit del central de disset anys, nascut al petit municipi d'Estanyol, mereix una menció a part. El peu i la mirada privilegiats de Cubarsí servien per abastir un Lamine Yamal amb espurna a la dreta, i un intens Raphinha per l'esquerra. Pel mig, Fermin López, s'encarregava de queixalar els carrils interiors de la defensa del Nàpols mentre Gündogan era qui baixava a la base per acompanyar Christensen.

En els primers minuts, tot rutllava com un rellotge suís en un Barça amb ritme de Champions. La primera acció va arribar amb un xut desviat per damunt del travesser de Lamine Yamal, que va recollir una bona triangulació a la frontal entre Gündogan, Lewandowski i Fermin. El migcampista de vint anys, titular davant l'allau de baixes a la medul·lar de l'equip de Xavi, tindria una nova oportunitat poc després, però la seva rematada va sortir creuada. Futbolistes experimentats com Lewandowski i Gündogan li reclamaven calma, però Fermin és combustió i fe, molta fe, perquè també seria seva l'última ocasió abans d'obrir la llauna. Un nou desplaçament deliciós de Cubarsí va acabar amb l'andalús provant una vaselina que no va trobar porteria.

Fermin López obre la llauna

De tant insistir, de tant creure-hi, Fermín trobaria el seu gol i Montjuïc esclataria d'emoció. L'equip estava fent un partit que l'afició feia molt que esperava. Raphinha va aixecar el cap quan ho havia de fer, va connectar una passada rasa al cor de l'àrea que tots els seguidors del Barça van seguir mil·limètricament amb la mirada i Lewandowski, amb una finta que valia mig gol, va deixar passar la pilota per l'arribada de Fermín. Rematada i cap dins. L'abraçada de tota la banqueta va revelar una veritat que sempre acompanyarà el govern de Xavi com a entrenador del Barça fins que s'acomiadi a final de curs: sempre ha remat perquè el vestidor sigui una família.

El gol va ser una injecció de confiança tan alta que, només dos minuts després, João Cancelo va firmar el segon. Raphinha, protagonista de nou, va rematar al pal amb la cama dreta i el lateral portuguès, amb més ànima de davanter que de defensor, va entrar com un coet per no desaprofitar el rebot. El Barça s'ho creia. El Barça manava. El Barça degustava una sensació que feia temps que no experimentava: sentir-se gran de nou.

El Nàpols empata abans del descans

Però la Champions, tossuda, li recordaria al conjunt blaugrana que, en cap cas, tindria una nit plàcida. Malgrat que el Nàpols no és ni de bon tros l'equip que la temporada passada va guanyar el campionat italià, ha recuperat instint amb l'aterratge de Francesco Calzona. Amb Osimhen assecat per un Ronald Araujo que va acabar amb la cella ensangonada i un Pau Cubarsí que tot ho fa bé; i amb Kvaratskhelia ben tapat per Kounde, seria un central qui tornaria a posar els napolitans al partit. Quan els blaugranes van prendre's un moment de relaxació i van afluixar en la pressió alta, Politano va trobar Rrahmani en la seva excursió a l'àrea blaugrana.

Aquí va començar un nou partit, en què el Barça va haver de gestionar les emocions davant un Nàpols que s'ho va començar a creure. Xavi es quedava afònic demanant calma, perquè el gol rival va instal·lar una mica les pors i els fantasmes als seus jugadors, que començaven a caure en la precipitació. El Barça dels primers vint minuts ja no tornaria més, però sí que es va veure un equip amb instint de supervivència, cor i orgull.

A la represa, el Nàpols va fer el pas endavant que el seu partit demanava per no caure eliminat i Xavi va tallar les ales als italians donant entrada a Romeu i Sergi Roberto. Decisió encertada, perquè si bé el Barça no va saber olorar la sang als nombrosos contraatacs que va tenir, sí que va tancar el partit amb una paret preciosa entre Roberto i Gündogan que va acabar amb el gol final de Lewandowski. El capità blaugrana, que tornava després de lesió, té més vides que un gat. Xavi mai hi ha perdut la fe i el de Reus li va recompensar servint una assistència que va ser un caramel per al polonès. El gol va ser una alliberació, només interrompuda per una rematada al travesser de Kvaratskhelia a les acaballes del partit.

La nit va ser blaugrana. Quatre anys després, el Barça tornarà a jugar els quarts de final de la Champions. Respira el president Laporta, respiren Xavi i els seus jugadors i respira una afició que es mereix més nits com aquesta.