Any 2013. Mariano Rajoy governa Espanya amb majoria absoluta i surten a la llum els papers de Luis Bácenas, que revelen l’existència d’una caixa B al PP. Arran d’això, el ministeri de l’Interior, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant, dissenya i –segons el relat de la Fiscalia– posa en marxa una “il·lícita operació policial d’intel·ligència” amb la voluntat de robar a Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, informació i proves que incriminin dirigents populars en el marc del cas Gürtel. L’objectiu final és “impedir” que arribin a mans dels investigadors. Cinc anys més tard, aquell judici per corrupció acaba amb la sentència que propicia la moció de censura que porta Pedro Sánchez a la Moncloa. I ara, tretze anys després, la cúpula de la policia patriòtica s'asseu al banc dels acusats, amb peticions de quinze anys de presó per part de la Fiscalia, en un judici que arrenca dilluns a l’Audiència Nacional i que haurà de posar llum a les maniobres de les clavegueres de l’Estat per protegir el PP. Els principals delictes de què estan acusats són encobriment, malversació, suborn, revelació de secrets i tràfic d’influències.

Aquesta setmana comencen a Madrid dos judicis que ben segur tindran un fort impacte en la política espanyola. Aquest dilluns arrenca a l'Audiència Nacional el judici pel cas Kitchen, i dimarts al Tribunal Suprem es jutjarà l'exministre i exsecretari d'organització del PSOE José Luis Ábalos pel primer cas que l'afecta, el d'una suposada trama per cobrar comissions per vendre mascaretes a diferents institucions de l'Estat.

L'operació Catalunya és l'origen "il·lícit" de la causa contra els Pujol. Aquesta és la tesi que les defenses de la família de l'expresident branden aquests dies en el judici a l'Audiència Nacional. El tribunal, de fet, ha acceptat que la cúpula de la policia patriòtica hagi de declarar com a testimoni en el procés. I aquest dijous s'ha publicat una nova evidència del seu paper en la causa contra els Pujol. Es tracta d'un àudio del 2017, difós per Eldiario.es, en el qual l'excomissari José Manuel Villarejo certifica que Victòria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola i persona clau en l'origen de la causa contra la família, cobrava de la Policia Nacional. Ho diu, a més, en una conversa amb l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal.

Primers moviments judicials arran de les noves revelacions sobre l'operació Catalunya. El PSOE, que exerceix l'acusació popular en la macrocausa Tàndem sobre tot el que envolta les pràctiques il·legals de l'excomissari José Manuel Villarejo, va presentar l'11 d'abril un escrit a l'Audiència Nacional –avançat per El País i al qual ha tingut accés l'ARA– en què reclama imputar l'exnúmero 2 del PP María Dolores de Cospedal. Entre altres qüestions, pels àudios publicats a RAC1 en què el policia jubilat i l'exministra de Defensa conversen el 15 de setembre del 2014 sobre com van "canviar la història" amb les seves maniobres. "De 62 a 50. Jo crec que va ser positiu", deia Villarejo en referència als diputats que va obtenir Convergència i Unió en les eleccions del 2012.

Tot i els esforços del PP per negar-ne l'existència, les maniobres de les clavegueres de l'Estat durant els governs de Mariano Rajoy acumulen cada cop més evidències. Un nou àudio publicat aquest dimecres per RAC1, de fet, implica directament l'expresident espanyol en la Kitchen, l'operació pagada amb fons reservats per robar a l'extresorer popular Luis Bárcenas informació sobre les corrupteles del partit. Es tracta d'una conversa del setembre del 2014 entre María Dolores de Cospedal i José Manuel Villarejo. "Jo sé que abans li havien trobat, i més o menys li havien netejat, a aquest tot el que tenia", diu en un moment l'ex secretària general del PP, suposadament sobre Bárcenas. I afegeix: "A mi m'ho ha dit el president, no m'ho ha dit ningú més".

No reconèixer la veracitat dels àudios i afirmar que estan manipulats i editats. Aquesta ha sigut l'estratègia conjunta de l'ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal i de l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho per escapolir-se de les noves evidències que les vinculen a l'operació Catalunya. Precisament aquest dilluns El món a RAC1 ha publicat una conversa que la també exministra de Defensa va mantenir amb l'excomissari José Manuel Villarejo el setembre del 2014 en la qual parlen obertament de la guerra bruta contra l'independentisme. "No recordo parlar de Catalunya amb Villarejo", ha assegurat Cospedal durant la seva compareixença a la comissió d'investigació del Congrés. Lluny d'esclarir les maniobres contra dirigents del Procés, Sánchez-Camacho ha intentat girar el relat: s'ha presentat com una "ciutadana de segona" i víctima d'una "persecució" que la va "obligar a marxar del territori que estimava". "Aquesta és la veritable operació Catalunya", ha criticat.

L'Estat va mirar d'espantar Catalunya amb els atemptats del 17 d'agost del 2017? Hi va haver mala fe en l'actuació del CNI? És el que va insinuar l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo fa gairebé tres anys, donant ales així a teories conspiratives que la sentència de l'Audiència Nacional sobre el 17-A no va esvair. En una compareixença aquest dimecres a la comissió d'investigació al Congrés, Villarejo ha ratificat tot el que va dir, però hi ha afegit matisos contradictoris. D'una banda, el policia retirat ha tornat a acusar l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, d'haver auspiciat un "comando virtual" amb l'objectiu de desarticular-lo "quan estava a punt d'actuar". D'aquesta manera, l'Estat "hauria quedat molt bé i els somnis de l'independentisme s'haurien desmuntat una mica veient que el necessiten".

L'Audiència Nacional anul·la la primera condemna a José Manuel Villarejo pel cas Tàndem, en la qual l'excomissari Policia Nacional va ser castigat a 19 anys de presó pels delictes de revelació de secrets entre empreses i entre particulars, i també per falsedat documental. La sala d'apel·lacions ha estimat els recursos de la Fiscalia Anticorrupció i d'algunes parts acusades i ordena dictar una nova sentència en què es valorin totes les proves practicades al judici i es motivin totes les consideracions que en la sentència de juliol de l'any passat el tribunal va descartar.

José Manuel Villarejo va assenyalar dues presumptes fonts del CNI en una conversa que va mantenir amb l'expresident Artur Mas a RAC1: el president blaugrana Joan Laporta –que segons l'excomissari va donar dades sobre Sandro Rosell– i l'exconseller Felip Puig –que segons el policia hauria passat informació sobre líders independentistes–. Tots dos ho han negat de forma taxativa –Puig afirma que no s'hi ha reunit mai– i aquest dilluns la família Pujol ha tancat files amb l'exdirigent de Convergència.

L'excomissari corrupte José Manuel Villarejo ha continuat disparant aquesta setmana acusacions sobre l'Operació Catalunya. Així, ha assenyalat en una entrevista a RAC1 diversos suposats confidents del CNI, i un que ha quedat esquitxat és l'exconseller del Govern Felip Puig, polític convergent que va estar en la primera línia política dues dècades, encadenant la darrera etapa de Jordi Pujol amb la d'Artur Mas, per acabar plegant el 2016. Villarejo l'acusa directament d'haver passat informació confidencial al CNI del seu arxienemic del partit Xavier Martorell, excàrrec de la Generalitat. Puig ho ha desmentit "rotundament" i ha negat haver-se reunit mai amb Villarejo.

Hi ha un tema de Sabina que romantitza tipus com Villarejo. Segurament el coneixen, es diu El caso de la rubia platino. La cançó té estrofes memorables: Yo era un huelebraguetas sin licencia / Quemado en la secreta por tenencia / Extorsión y líos de faldas / Estaba, como buen expolicía / A sueldo de un pez gordo, que sabía / Cubrirse las espaldas.

L'excomissari José Manuel Villarejo no només ha assenyalat qui va ordenar les càrregues de l'1-O -l'exministre Juan Ignacio Zoido- o ha confirmat l'existència de l'Operació Catalunya, sinó que també apuntat qui eren els informadors, segons ell, del CNI durant el Procés. I ha citat dues persones: el president del Barça, Joan Laporta, com a informador sobre Sandro Rosell i l'exconseller Felip Puig, com a font del CNI propera a la família Pujol. "Hi ha tres classes d'enemic en la política: el furibund, el sanguinari i el company de partit", ha dit Villarejo a Rac 1, on ha mantingut una conversa cara a cara també amb l'expresident Artur Mas.

José Manuel Villarejo ha assegurat en seu judicial que l'operació Catalunya va existir. Aquest divendres l'excomissari de la Policia Nacional ha comparegut com a investigat davant del jutge Hermenegildo Barrera a la plaça Castilla de Madrid, i ha confirmat que Sandro Rosell va ser un "objectiu" de la policia patriòtica i que se'l va investigar. En declaracions als mitjans, però, Villarejo ha puntualitzat que de seguida va descartar que l'expresident del Barça tingués cap vincle amb l'independentisme i que així ho va reflectir en les seves "notes d'intel·ligència", segons ell interceptades per la justícia espanyola i a les quals diu que no té accés. També han declarat l'excomissari Antonio Giménez Raso, un dels informadors de Villarejo a Barcelona, i l'inspector de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) Alberto Estévez, que només han respost a les preguntes dels seus lletrats.

Cares de disgust a la sortida de la comissió de l'operació Catalunya, encallada amb la llista de compareixents que ha de permetre iniciar els treballs. Després que fa unes setmanes no hi hagués acord per aprovar cap proposta, aquest dimarts els grups tampoc se n'han sortit i l'única proposta que ha prosperat ha sigut la del PNB, que inclou només dos noms: l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo i l'expropietari de la Banca Privada d'Andorra Higini Cierco, un dels querellants de la branca andorrana de l'entramat. De fet, van ser els avenços de la instrucció als tribunals del Principat amb la imputació de l'expresident espanyol Mariano Rajoy els que van motivar que les forces sobiranistes impulsessin una comissió d'investigació a la cambra baixa sobre la presumpta extorsió de l'Estat al banc per obtenir dades fiscals de la família Pujol.

En les darreres setmanes hem assistit a una allau d’informacions sobre l’operació que determinats poders van dissenyar i executar per tallar des de l’arrel el moviment sobiranista català. Corria l’any 2012, el president Rajoy havia fulminat qualsevol intent de parlar del pacte fiscal, bona part de la societat catalana bullia d’inquietuds i empenyia per obrir nous horitzons nacionals, les mobilitzacions al carrer eren intenses i exigents. Els que governàvem aleshores sabíem que la nostra responsabilitat era canalitzar a través de les institucions aquella barreja de malestar i d’il·lusió. Ja se sap, quan l’aigua baixa molt forta, no té aturador; millor mantenir-la dins la llera, per evitar desbordaments.

Una dècada després de la seva gestació, l’operació Catalunya s’obre pas als tribunals amb un recorregut incert. El núvol negre instal·lat sobre l’excomissari José Manuel Villarejo a l'Audiència Nacional amb una trentena de peces de la macrocausa Tándem ha propiciat que aflori el voluminós material que conservava. L’ARA ha pogut analitzar les seves agendes, una mena de diari de la seva activitat corrupta.

La querella de Sandro Rosell contra José Manuel Villarejo i altres comandaments policials que el jutjat número 13 de Madrid ha admès a tràmit no és l'única sobre l'operació Catalunya que la justícia ordinària de la capital espanyola té sobre la taula. Així ho ha explicat l'advocat de l'expresident blaugrana, Pau Molins, en una entrevista a RAC1, on ha precisat que el seu despatx ha presentat fins a cinc querelles als jutjats madrilenys en relació a l'entramat que durant el govern del PP s'hauria dedicat a fabricar proves contra l'independentisme. A banda de la de Rosell, es tracta de denúncies presentades en nom de Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA); de Narciso Ortega, excap de la Policia Nacional a Catalunya, i de la família Sumarroca, a més d'una cinquena de la qual el despatx de Molins no dona ara per ara cap detall. Altres assenyalats per l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho, com ara l'exconseller d'Economia Jaume Giró, també estan rumiant de fer el pas. L'objectiu del lletrat és que s'unifiqui tot en una única causa.

El jutjat número 13 de Madrid ha acceptat investigar l'excomissari José Manuel Villarejo i altres comandaments policials per l'anomenada operació Catalunya, l'entramat polític, policial, judicial i mediàtic que durant el govern del PP s'hauria dedicat a fabricar proves contra persones vinculades al Procés independentista. Tot parteix de la querella que va presentar l'expresident del Barça Sandro Rosell l'octubre passat, especialment arran d'uns àudios publicats a El Món en els quals es podia sentir com l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho suggeria al policia que seguís de prop l'empresari català. L'ara senadora li atribuïa una certa proximitat al sobiranisme perquè la seva família havia participat de la fundació de Convergència. Quin marge hi ha perquè aquesta causa judicial posi llum en l'operació Catalunya?

Corinna zu Sayn-Wittgenstein sembla disposada a no deixar-se res al tinter en el seu relat sobre la relació amb l'emèrit. Una setmana després que la justícia britànica hagi reconegut la immunitat parcial de Joan Carles I en el cas d'assetjament presentat per la seva examant –no se'l podrà jutjar pels fets denunciats abans de l'abdicació–, Corinna llança noves acusacions en el setè capítol del podcast Corinna i el rei. Una de les més cridaneres fa referència al grup de WhatsApp que, segons l'empresària, l'emèrit tenia amb els seus exmarits, Philip Adkins i Johan Casimir zu Sayn-Wittgenstein, i els seus dos fills, Alexander i Anastacia. Corinna assegura que el grup portava per nom The Pride –que en anglès vol dir L'Orgull però també es pot traduir com La Manada– i que la finalitat era desprestigiar-la als ulls del seu entorn més pròxim, acusant-la de lladre i de persona en qui no es podia confiar. "Havien menjat el cap a molts dels meus contactes, clients, exmarits, amics pròxims, i ara anaven darrere els meus fills", afirma l'empresària.