L'Eurocambra ha discutit aquest dimecres sobre el futur d'Europa, en el marc de la proposta per redefinir la Unió que va impulsar el president francès, Emmanuel Macron. Els eurodiputats discuteixen sobre quins han de ser els pilars del club comunitari i quina ha de ser la participació, en això, dels ciutadans europeus. I és aquí on hi ha hagut un dels principals punts de fricció durant el plenari: entre els eurodiputats partidaris d'ampliar la democràcia directa a Europa i els que han apostat per reforçar l'Eurocambra i els càrrecs electes com a representants d'aquests ciutadans.

“Aquest és un Parlament lliure i autònom”. Així ha obert la sessió de l’Eurocambra qui des d’aquest dimecres ja n’és l'expresident, Antonio Tajani. Una reivindicació i justificació al mateix temps, perquè el Parlament Europeu ha acatat el preacord que li va arribar de les negociacions dels vint-i-vuit caps d’estat i de govern i ha escollit, sense sorpreses, el socialista David-Maria Sassoli com a trentè president de l’Eurocambra. D’acord amb el que van pactar els líders, ni conservadors ni liberals van presentar candidatura, de manera que se li deixava via lliure i es complien amb els equilibris de poders que suposen les eleccions dels altres principals càrrecs de la Unió Europea.

El Tribunal de General de la Unió Europea ha declinat prendre mesures cautelars per reconèixer ara, abans de resoldre la demanda, Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats. El president del Tribunal General ha resolt aquesta qüestió poques hores abans de la sessió constitutiva de l'Eurocambra, aquest 2 de juliol a Estrasburg, on està prevista una concentració per protestar contra l'exclusió dels diputats electes de JxCat i també d'Oriol Junqueras, sobre el qual el Tribunal Suprem ha decidit elevar una qüestió prejudicial també a Luxemburg.

Quim Torra no ha deixat escapar l'oportunitat per retreure a Antonio Tajani, president del Parlament Europeu, el seu veto a Carles Puigdemont i Toni Comín per prendre l'acta d'eurodiputats. Tampoc quan Tajani ha fet una piulada per mostrar la seva "preocupació" per l'incendi que crema a les Terres de l'Ebre. El president de la Generalitat ha "agraït" el suport i la "solidaritat" que ha traslladat el polític conservador als "tarragonins, catalans i tots els espanyols", però li ha fet saber que no permet accedir al càrrec a alguns eurodiputats que els ciutadans de Catalunya van votar el 26 de maig passat. "Compleixi amb la voluntat del poble de Catalunya, vetlli pels nostres drets de ciutadans europeus i respecti la democràcia", li ha exigit Torra.

L’advocat internacional de Carles Puigdemont i Toni Comín, Gonzalo Boye, s’ha presentat aquest dilluns al Congrés amb uns poders per recollir l’acta dels dos eurodiputats electes, segons ha explicat ell mateix. Els membres de la Junta Electoral Central (JEC) no li han permès fer el tràmit, i Boye ha dit que arran de la negativa la qüestió es converteix en un “tema de legalitat europea”.

La polèmica sobre el veto de l'Eurocambra a Carles Puigdemont i Toni Comín per acreditar-se la setmana passada encara porta cua. Ja són tres els vicepresidents del Parlament Europeu que han reclamat explicacions al president de la cambra, Antonio Tajani, per una decisió que es va prendre sense consultar-los. Aquest dimecres la vicepresidenta socialista de l'Eurocambra, Sylvie Guillaume, i la vicepresidenta pels Verds, Herdi Hautala, s'han sumat a la queixa que va fer ahir el vicepresident txec Pavel Telicka. Hautala, a més, ha assegurat que escoltaran les explicacions del president de l'Eurocambra en la reunió del dia 17 de juny, ja que, en declaracions a l'ACN, ha explicat que la mesa no es reuneix des del 15 d'abril passat.

“Com un dels vicepresidents [de l’Eurocambra] no he estat part del procés de decisió i no se m’ha demanat que prengués cap posicionament respecte d’això. Espero que el president Tajani ho clarifiqui no només a vostès”. És el correu de resposta, al qual ha tingut accés l’ARA, que un dels vicepresidents de l’Eurocambra, el txec Pavel Telicka, va respondre a la queixa d’un conjunt d’eurodiputats pel veto de l’Eurocambra a Carles Puigdemont i Toni Comín. El Parlament Europeu els va impedir recollir l’acreditació temporal que sí que es va permetre a d’altres nous eurodiputats.

JxCat, ERC, els comuns i la CUP reclamen a l'Eurocambra que es respectin els drets polítics de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín. En una carta enviada aquest dilluns al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i als vicepresidents de la cambra, els diputats de les quatre forces sobiranistes del Parlament exigeixen que es respecti la seva condició d'eurodiputats i sigui considerada "en tota la seva extensió".

Una desena d'eurodiputats han denunciat en una carta a la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, la prohibició del Parlament Europeu a l'entrada dels eurodiputats electes de JxCat, Carles Puigdemont i Toni Comín, a la cambra, fet que no es va repetir amb altres eurodiputats espanyols. Aquest grup que ara ha escrit la carta forma part de la plataforma Diàleg UE-Catalunya, una associació de 31 eurodiputats que defensa que el conflicte català només se solucionarà amb diàleg.

Les declaracions del president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, en què defensava que el dictador italià Benito Mussolini "va fer coses positives" han generat polèmica. "Abans de declarar la guerra seguint Hitler i aplicar lleis racistes" va fer "coses positives", com "construir infraestructures" o "reclamar" territoris per a Itàlia, va dir aquest dimecres en una entrevista al mitjà italià Radio 24. Tot seguit va assegurar que "no ha sigut mai un feixista", però que "sent honest, Mussolini va construir carreteres, ponts, edificis i centres esportius i va reclamar moltes parts" d'Itàlia. "Des del punt de vista dels fets concrets, no es pot dir que no aconseguís res", va afegir.

L'expresident de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ja va avisar que no es quedaria de braços plegats quan el Parlament Europeu va prohibir-li pronunciar una conferència juntament amb el president de la Generalitat, Quim Torra, aquesta setmana. Per això ha enviat una queixa formal a la Defensora del Poble Europea, Emily O'Reilly, en què li demana que investigui la prohibició del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, de la conferència que havia d'oferir Carles Puigdemont amb el president Quim Torra a l'Eurocambra.

El president del Parlament Europeu confirma que Espanya tindrà l'última paraula en qualsevol negociació sobre Gibraltar durant i després del Brexit, però també ha deixat clar que "Gibraltar és un problema espanyol i no europeu", motiu pel qual ha assegurat que "serà Espanya qui arribi a acords amb el Regne Unit". Això sí, ha deixat clar que les institucions europees donen suport a l'estat espanyol i que sense el vistiplau espanyol "no es pot fer res" en referència a Gibraltar. Ho ha dit en una entrevista a El País Vídeo.

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha subratllat la importància de defensar "la unitat de la pàtria" tant l'europea com la d'Espanya i la d'Itàlia. En aquest sentit, ha subratllat: "No hi ha moltes petites pàtries, n'hi ha una que es diu el meu país, Itàlia, i per a vosaltres la que es diu Espanya". Així s'ha pronunciat Tajani durant la seva intervenció en les jornades que el grup popular europeu celebra avui i demà a València.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest migdia que el futur i el benestar d'Europa passen per superar els "fantasmes del passat" que representen "el nacionalisme excloent" i que per al cap de l'executiu són una "nova versió del populisme". Rajoy ha fet aquestes declaracions en la trobada que el grup popular Europeu celebra avui i demà a València.

L'actual president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha anunciat aquest divendres que ha acceptat presentar-se com a candidat a les eleccions generals d'Itàlia de diumenge per Força Itàlia, el partit que lidera l'ex primer ministre Silvio Berlusconi. Si el partit guanyés, Tajani s'integraria a la coalició que formen els partits més ultres de l'arc parlamentari.

Silvio Berlusconi ha renascut en la campanya per a les eleccions legislatives italianes que se celebren aquest diumenge. Però el Cavaliere està inhabilitat fins al 2019 per frau fiscal i necessita algú per governar en nom seu si és que les urnes li permeten formar un govern de la dreta o una gran coalició a Itàlia. Dimarts va revelar el que era un secret de domini públic: que el seu candidat a primer ministre és Antonio Tajani, l'actual president del Parlament Europeu.

L'italià Antonio Tajani, president del Parlament Europeu, ha assegurat aquest dijous en una entrevista a la Cope: "Catalunya és un problema espanyol, no és un problema europeu; Europa està a favor del diàleg, però és un problema espanyol. És important buscar una solució dins el marc jurídic espanyol i de la Constitució espanyola, i seria bo que el govern de Catalunya no proclamés la independència perquè ningú hi estarà a favor, ningú a Europa podria acceptar la independència de Catalunya".