Potser avui t’has despertat amb l’alarma del mòbil. Has esmorzat i has marxat cap a la feina conduint un cotxe d’última generació que t’ha corregit la trajectòria per mantenir-te dins el carril. Assegut a l'oficina, has editat un vídeo i has fet un parell de consultes a un servei d’intel·ligència artificial. Malgrat ser accions ben diferents, darrere és molt probable que hi hagués un xip de la mateixa marca: Nvidia. Des de fa dues dècades, és l'empresa líder de targetes gràfiques, però ara també és el principal proveïdor mundial de xips per a intel·ligència artificial. Nvidia s'ha convertit en la peça clau dels centres de dades que alimenten els grans models d’IA generativa.

OpenAI ha tornat a sacsejar el tauler de la intel·ligència artificial (IA) amb l'anunci d'una roda de finançament sense precedents. La companyia presidida per Sam Altman ha captat 110.000 milions de dòlars en una operació liderada per tres aliats estratègics: Amazon, SoftBank i Nvidia. Amb aquesta injecció de capital, la valoració prefinançament de l'empresa es dispara fins als 730.000 milions de dòlars, xifra que la situa a l'elit de les corporacions més valuoses del planeta.

Setmana negra als mercats (per a alguns). Or, plata, bitcoin, empreses tecnològiques... Semblava que no se’n salvava ningú. La plata caient un 30% en un sol dia, el bitcoin acumulant una davallada del 50% en tres mesos. Tot en vermell. Semblava la fi del món. I una frase que m’ha fet gràcia: “Perdia un 5% a l’any amb la inflació i ara perdo un 20% al mes invertint”.

"Saps què és el que de debò m’impressiona? Vaig veure un robot agafar un ou!", exclamava Roger Smith, president de General Motors, l’any 1985. El fabricant nord-americà d’automòbils, que dues dècades abans havia estat la primera empresa a instal·lar un braç robòtic, estava aleshores immers en la creació d’una “fàbrica del futur” a Saginaw (Michigan). Smith imaginava una operativa “a les fosques” –sense humans, només màquines– que permetria a la companyia mantenir el ritme dels seus rivals japonesos. El resultat va ser caòtic. Uns robots poc espavilats no distingien entre models de cotxe i eren incapaços de col·locar para-xocs o pintar correctament. Els costos es van disparar molt per sobre del pressupost. Finalment, van tancar la fàbrica.

És aquell moment dels calendaris dels directors generals en què comencen a demanar a ChatGPT que redacti els seus memoràndums de final d'any. Si dirigeixen una empresa americana, el redactor de discursos amb intel·ligència artificial té molt de material promocional amb què treballar. Aquests caps acaben de presentar el que generalment eren uns resultats trimestrals impressionants. És clar, ser Jensen Huang o Sundar Pichai ajuda. Però no cal dirigir Nvidia, Alphabet o un altre gegant tecnològic dels "set magnífics" per sentir-se satisfet. Entre les 1.500 empreses més grans d'Amèrica per valor de mercat, la típica empresa no financera va augmentar tant les seves vendes com el seu benefici operatiu en un 6% en els tres mesos de juliol a setembre, en comparació amb el mateix període del 2024.

Les grans empreses nord-americanes d'intel·ligència artificial (IA) van tancar dijous amb caigudes a la borsa fruit dels creixents temors d'una bombolla en aquesta indústria. Paradoxalment, els números vermells es van produir el mateix dia que el fabricant de microxips per a la IA Nvidia –l'empresa més gran del món– va publicar uns extraordinaris resultats per al tercer trimestre d'enguany que van superar les expectatives dels analistes i van suposar un nou rècord tant de vendes com de beneficis.

El panorama tecnològic del segle XXI s’ha construït amb una mentalitat d'“el guanyador s’ho endú tot”. Aquesta va començar amb el quasi monopoli del Windows de Microsoft a finals dels anys 90. Des de llavors, Google –propietat d’Alphabet– ha acaparat les cerques a internet i Amazon s’ha convertit en el rei del comerç electrònic. Meta també ha estès les seves xarxes socials arreu del planeta, tot i que el 18 de novembre un jutge de Washington la va salvar de la humiliació de ser declarada formalment un monopoli.

El gegant nord-americà de microxips Nvidia, considerada l'empresa més gran del món en capitalització, va superar les expectatives dels analistes el tercer trimestre i ha anunciat aquest dimecres al vespre un augment dels beneficis i de la facturació. La presentació de resultats era una de les més esperades dels últims mesos, ja que havia de donar pistes sobre la salut de l'empresa, que recentment ha patit una caiguda del valor als mercats, i sobre la indústria de la intel·ligència artificial (IA) en un moment de creixent especulació sobre una possible bombolla especulativa.

Augmenten els temors a un esclat de la bombolla de la intel·ligència artificial (IA). Softbank, inversor tecnològic japonès, s'ha desprès de la seva participació a Nvidia, el principal productor de xips per a IA generativa, per 5.800 milions de dòlars (uns 5.000 milions d'euros al canvi actual).

Molts analistes veuen similituds entre el boom de les inversions en intel·ligència artificial (IA) i el que va passar el 2000 amb les .com. Després d’una etapa d’eufòria i preus a l’alça, es va produir aleshores la punxada de la bombolla de les .com. Eren anys en què internet s'anava popularitzant. Les empreses rebien inversions milionàries a la borsa sense que quedés clar si acabarien tenint els beneficis esperats. Moltes van desaparèixer quan va esclatar la bombolla, quan les expectatives es van desbocar i va arribar una recessió que va posar les coses a lloc. D'altres, com ara Amazon o eBay, per exemple, després d’una època de pèrdues, van acabar sent gegants tecnològics. Ara molts analistes hi veuen paral·lelismes. I amb el temor que, en cas de crisi, la dimensió econòmica serà molt més gran que l’anterior. De fet, una sola de les companyies implicades, Nvidia, val a la borsa avui l’equivalent a tot el que es va perdre en aquella crisi.

Michael Burry tuiteja poc, parla menys i no es deixa veure gairebé mai, però quan ho fa és per alguna cosa. I aquesta setmana ha decidit fer pública la seva aposta contra la intel·ligència artificial.

El planeta Finances comença a empetitir el planeta Terra. Això ho deia l'historiador de Harvard Niall Ferguson al seu llibre El triunfo del dinero (Debate, 2011, amb actualització el 2024). Amb el pas dels anys, aquesta tendència s'ha consolidat i l'economia financera supera la del món real. Un exemple són els grans grups tecnològics dels Estats Units, especialment els més relacionats amb la intel·ligència artificial (IA). Es tracta d'empreses que han superat nivells històrics de preu i que comencen a disparar les alertes no només sobre l'existència d'una bombolla, que ningú en dubta, sinó també sobre el seu possible esclat.

El gegant tecnològic nord-americà Nvidia s'ha convertit en la primera empresa del món en assolir els 5 bilions de dòlars (4,28 bilions d'euros) de capitalització borsària. D'aquesta manera es consolida com la cotitzada més valuosa de tots els temps, enmig de les expectatives sobre l'impacte en el seu negoci de producció de xips d'intel·ligència artificial que pot tenir la reunió que mantindran el president dels EUA, Donald Trump, i el de la Xina, Xi Jinping. Tothom està pendent també dels resultats del grup, que es donaran a conèixer a mitjans de novembre.

El productor de xips AMD⁠ i OpenAI, la creadora de ChatGPT, han anunciat un acord de sis gigawatts per impulsar la infraestructura d'intel·ligència artificial de nova generació d'OpenAI a través de múltiples generacions d'unitats de processament gràfic (GPU) AMD Instinct. El primer desplegament, d'1 gigawatt de GPU AMD Instinct MI450, està previst que comenci a la segona meitat del 2026. En virtut de l'acord Open AI podria arribar a posseir fins al 10% d'AMD, que és el principal competidor de Nvidia, amb el qual també va tancar recentment un acord, i que s'ha disparat a la borsa.

Nvidia i OpenAI han anunciat la inversió més gran de la història de la tecnologia: 100.000 milions de dòlars (95.000 milions d'euros) per construir la infraestructura més gran d'intel·ligència artificial (IA) concebuda fins ara. L'acord, que supera els 70.000 milions que Microsoft va pagar per Activision Blizzard, pot determinar qui controlarà el futur de la IA.

Nvidia, el gegant nord-americà dels xips, ha anunciat aquest dilluns una inversió de 100.000 milions de dòlars (uns 85.000 milions d'euros al canvi actual) en la tecnològica OpenAI –propietària de ChatGPT– com a part d'una aliança estratègica per construir un centre de dades i sistemes amb més potència i capacitat.

Temps enrere els enginyers caminaven amb orgull per la seu d'Intel a Silicon Valley. L'empresa de semiconductors per a la qual treballaven havia ajudat a fer néixer la indústria tecnològica de la regió, havia impulsat la revolució dels ordinadors personals i havia convertit un petit transistor en el cervell de tot, des de torradores fins a avions de combat.

Fa aproximadament un any, el juny del 2024, Nvidia saltava a les notícies per haver aconseguit el títol de ser l'empresa més valuosa del món, per davant de Microsoft i Apple. Ara, la gran fabricant de xips nord-americana ha assolit una nova fita: la seva capitalització ja supera els 4 bilions de dòlars –prop de tres vegades el PIB d'Espanya– i marca un nou rècord mundial. Amb la situació actual de guerra comercial internacional arran de la política aranzelària del president dels EUA, Donald Trump, aquest ascens meteòric del preu de l'acció de la primera empresa estatunidenca crida encara més l'atenció.

L'època de la covid va ser, també, l'època en què es va forjar en l'imaginari popular un nou diccionari farcit de paraules com pandèmia, coronavirus, mascaretes i, fins i tot, xips i semiconductors. L'escassetat de components de microelectrònica, com aquests xips, va passar a ser de cop i volta un problema mundial i local. La societat va aprendre aleshores que aquests components eren imprescindibles per tirar endavant l'economia i van començar a sonar les alarmes. És aquí on comença la història d'Openchip, vulgarment batejada com la Nvidia catalana (i europea), malgrat que als seus responsables no els acaba d'agradar aquesta definició.

Nvidia, el gegant dels xips per a la intel·ligència artificial (IA), preveu partir unes pèrdues de 5.500 milions de dòlars (més de 4.800 milions d'euros) el primer trimestre d'aquest any per la decisió del govern de Donald Trump d'exigir una llicència per exportar a la Xina els xips integrats H20. L'ordre, en el marc de la guerra aranzelària iniciada pels EUA contra la Xina, afecta també Hong Kong i Macau.