Què n’hem de fer, de la mort? La vivim a flor de pell. A les notícies és una constant. Ucraïna, Gaza... i més a prop. Té la cara tràgica –guerres i desastres climàtics– i la cara quotidiana –vellesa, malalties–. Ens arribarà a tots. És un fet natural, agermanat amb el misteri de la vida. Això rumio mentre, superat el brogit del mil·lenari, pujo a Montserrat, on se’m fa més present aquesta connexió a tres bandes: natura, vida i mort. Mil anys d’història, d’històries humanes enllaçades, com si ens anéssim passant la torxa, amb el roquissam capriciós i imponent com a testimoni.

La criatura que escriu això ha de confessar que és esquerrana i arrítmica. Una variant atípica dels que fem anar la mà esquerra com a ratolí existencial. No tenim sentit del ritme. I això fa que ens costi ballar, seguir peus, dits i fins i tot neurones. No passa res: no és contagiós. Puc sentir música, tot i que no em faci aixecar de la cadira. Ara sento el darrer disc de Rosalía i li he enviat un whatsapp a Déu.

La invitació de l'abadia de Montserrat al rei Felip VI perquè participés en un acte del mil·lenari va causar protestes i malestar en l'independentisme i el catalanisme catòlic. La visita, que es va produir després que la Casa del Rei expressés que volia prendre-hi part, segons algunes veus consultades per aquest diari, suposa un pas més d'un gir polític de Montserrat alineat amb l'statu quo, mentre que d'altres com l'abadia ho neguen de ple. Hi ha hagut un gir?

El rei ens visita. Es vol fer perdonar? No. El discurs del 3 d’octubre del 2017 el tornaria a fer. Estava en perill la unitat d’Espanya. El referèndum havia vulnerat la Constitució. La resta –que atonyinessin la mitja Catalunya que va anar a votar il·lusionada– era una qüestió secundària. No s’hi va referir aleshores ni s’hi referirà. Però sí que vol "normalitzar" la seva imatge a Catalunya. Vol ser el rei de tots els espanyols, també dels catalans que un dia van ser irredempts.

“La Moreneta és una mica de tothom –diu–, sigui religiós o no”. El vagó del cremallera on som, que ara es posa en marxa per arribar a Montserrat abans de les deu, és ple de periodistes. Ella, de fet, és Montserrat Esteve, la directora del programa religiós de 3Cat, Signes dels temps. Aquesta Montserrat (una de les poques Montserrats que hi ha avui en dia) ens explica –a nosaltres, perquè tots els del vagó, inclòs el polític Jordi Turull, que seu al fons, ja ho saben– què passarà avui a dalt de la muntanya. “Avui treuen la marededeu en processó, i serà una de les tres vegades que haurà sortit en processó, la primera del segle”. La trauran en un baiard, i farà la volta a la plaça, ben a prop dels devots que ja fa dies que han reservat cadira. Arribem amb la muntanya coberta de boira, només es veuen les agulles.

M. Regina (Montserrat) Goberna i Julià va morir ahir, als 90 anys, a causa d'un infart de miocardi. Havia estat activa i autònoma pràcticament fins als darrers dies. Amb 70 anys de vida monàstica –va entrar molt jove al monestir de Sant Benet de Montserrat–, ha estat una figura clau d'aquest cenobi benedictí femení, on va impulsar i liderar la creació d'un taller de ceràmica artística.

Des del segle XIV, i així està documentat, els peregrins sempre havien vist la Mare de Déu de Montserrat amb vestit. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, però, va fer un canvi d'imatge dràstic. Els monjos van amagar i tapiar la Mare de Déu de Montserrat original al claustre romànic del monestir i la roba va desaparèixer. Els conflictes polítics, però, no van ser decisius: "Després de la Guerra Civil es va decidir revalorar el romànic i exposar totes les imatges tal com són, de manera que es van eliminar tots els elements decoratius que es consideraven superflus", explica el director del Museu de Montserrat, Xavier Caballé. 

El Palau Robert acull des d'aquest dilluns l'exposició barcelonina sobre el mil·lenari del monestir de Montserrat. "De tantes coses que és Montserrat, a molts catalans els resulta difícil explicar-ho. I, per la mateixa raó, a molts estrangers se'ls fa difícil entendre Montserrat", diu un dels dos comissaris de l'exposició Montserrat, 1.000 anys, Marc Sureda. És a aquests dos públics –és a dir, a tots els públics– que va adreçada la mostra, que té dos inicis possibles: Portes enfora i Portes endins. D'una banda, es fa una aproximació a la muntanya i la part visible del monestir; de l'altra, un capbussament en la vida monàstica, sempre atractiva i misteriosa pel que té de poc visible.

Tots els textos del mil·lenari de Montserrat s’asseguren de referir-s’hi com “el primer”, deixant ben clar que l’objectiu és arribar al 3025 i que hi ha un pla meticulós per aconseguir-ho. Si fem cas de la cerimònia que va donar dissabte el tret de sortida a l’any de celebracions, la recepta és incorporar les tècniques modernes per optimitzar la difusió de la paraula. Quan els escolanets obren la boca, el primer que senten les personalitats reunides és una peça de Bernat Vivancos tan atmosfèrica i fluïda que recorda més una banda sonora de Hans Zimmer que una missa. Els retaules i les pintures d'àngels i dimonis han servit bé durant deu segles, però per aguantar-ne deu més caldran hologrames, videomapatges i drons.

Tret de sortida al Mil·lenari de l'abadia de Montserrat. Des d'aquest dissabte i fins al 8 de desembre del 2025 se celebraran un miler d'activitats religioses, culturals i socials per commemorar els mil anys d'història del monestir. Més de 600 persones han participat en el primer acte a la basílica de Santa Maria, amb l'abat Manel Gasch i el president de la Generalitat, Salvador Illa, encapçalant una comitiva que ha contemplat com s'estrenava un videomapatge a la basílica i es feia un espectacle de drons a l'exterior mentre sonava el cant del Virolai. "El món necessita més que mai els valors que representa Montserrat", ha reivindicat Illa, que durant el seu parlament ha fet una crida a la convivència: "Davant el drama de les persones migrants que es veuen obligades a fugir de casa seva, la nostra resposta ha de ser acollir, protegir, promoure i integrar, perquè tothom qui ve a millorar Catalunya és català, amb drets i deures, com nosaltres. No ens podem deixar arrossegar pels que pretenen aprofitar-se de la immigració per estendre la por i la intolerància". En aquest sentit, el president socialista ha demanat a la comunitat benedictina que "ajudi el país" a combatre els qui promouen l'exclusió.

"Fa mil anys que som en aquest tros de roca". Amb aquesta naturalitat, l'abat de Montserrat, el pare Manel Gasch, ha volgut destacar l'estabilitat que ha caracteritzat el monestir de Montserrat en els seus primers mil anys d'història. "No celebrem mil anys de muntanya, fa 65 milions d’anys que hi és. Tampoc celebrem mil anys de la presència humana a la muntanya, hi ha restes del paleolític de fa més de 12.000 anys... Celebrem que fa mil anys que l'abat Oliba va portar alguns monjos de Ripoll per començar una nova vida fundant el monestir benedictí de Montserrat", ha afirmat l'abat.