Felip VI desembarca a Montserrat i demana renunciar "a les identitats excloents" i als "extremismes"

MontserratEl rei Felip VI ha desembarcat aquest dilluns a Catalunya per visitar l'abadia de Montserrat, símbol del catalanisme i on es venera la patrona del país, en una visita que ha provocat malestar al catalanisme catòlic i a l'independentisme. De fet, el seu aterratge –amb helicòpter–, amb pregària inclosa a la Moreneta, ha suscitat una protesta davant del monestir d'uns pocs centenars de persones convocats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que no s'han pogut ni acostar a la basílica per un blindatge absolut dels Mossos. El rei hi ha vingut a participar en un acte del mil·lenari de la institució i per guanyar la simpatia dels catalans amb un discurs majoritàriament en la llengua pròpia, en què també ha carregat contra les "identitats excloents" i els "extremismes". Conscient que "el seu valor simbòlic transcendeix la seva enorme dimensió religiosa", ha reivindicat l'abadia com "un gran punt de trobada de la nostra cultura: la cultura catalana, l'espanyola i l'europea".

La recepció institucional s'ha produït a un quart tocat d'una, en uns jardins privats del monestir. No era el lloc on estava prevista la rebuda, sinó que havia de ser a la plaça de davant la basílica, on hi ha unes residències de viatgers on l'independentisme ha posat diverses estelades als balcons. El pare abat de Montserrat, Manel Gasch, ha rebut càlidament el monarca, que ha anat acompanyat del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, entre altres.

Amb l'objectiu de refer el vincle amb Catalunya després de l'esquerda en una part de la societat arran del seu discurs el 3 d'octubre del 2017, el rei ha reivindicat el lligam de la monarquia amb l'abadia per la sintonia i nombroses visites "des de Jaume I el Conqueridor fins als Reis Catòlics i l'emperador Carles V", o els seus besavis i pares. "Avui nosaltres la fem, per primera vegada també com a reis", ha puntualitzat. En el seu discurs, també ha estat contundent assenyalant uns enemics que no ha identificat: "Siguem constants en la renúncia als discursos totalitaris, les identitats excloents, els prejudicis, els extremismes i les pretensions de superioritat moral", ha dit.

Per la seva banda, l'abat Gasch ha reivindicat "la família comtal catalana", com també pilars de l'autogovern català en l'època d'esplendor medieval. Lloant l'abat Oliba, fundador del monestir fa mil anys, ha remarcat la importància de les assemblees de Pau i Treva, "un element pioner de certa democràcia de les Corts medievals" al qual "es va referir Pau Casals en el seu discurs a l'ONU". També ha parlat un moment de la identitat catalana: "Hem estat estables en la cultura catalana, hem acompanyat la llengua", ha dit en una intervenció quasi íntegra en català.

Protestes

El blindatge del monestir per part dels Mossos no ha impedit els xiulets des de fora de la basílica, davant del cremallera, d'uns centenars de persones. De fet, hi ha hagut un estira-i-arronsa amb la policia que ha comportat una quinzena d'identificats i un denunciat, acusat d'atemptat contra l'autoritat. El relat del manifestant és que estava ajudant un home gran que ha caigut a terra per les empentes dels agents. En tot cas, l'entitat ha defensat la seva protesta per haver "convertit la muntanya de Montserrat, símbol del catalanisme, en una mostra de resistència contra la Corona borbònica". L'ANC també ha lamentat que mitja dotzena de secretaris nacionals hagin estat retinguts a Montserrat, a més d'una suposada confiscació d'estelades per part dels Mossos, que en l'arribada de l'ARA passades les 9 no s'ha produït.

L'actuació policial ha motivat que Junts exigeixi la compareixença de la consellera d'Interior, Núria Parlon, per "l'actuació desproporcionada dels Mossos", en paraules del president del grup juntaire al Parlament, Albert Batet.

Una mostra del blindatge és que, a primera hora, els Mossos barraven el pas a tots els que no haguessin fet una reserva per entrar-hi o als que no hi haguessin fet nit –el president del Consell de la República, Jordi Domingo, hi ha accedit perquè hi havia dormit–. N'han vetat els visitants, a més, a mesura que s'acostava l'hora d'arribada de les autoritats. Els Mossos han contingut els manifestants que volien passar la barrera policial, entre els quals hi havia el diputat de Junts Francesc de Dalmases, empenyent-los entre crits d'"Abat botifler".

L'expresident Carles Puigdemont també ha carregat contra la visita dels monarques: "L'autoinvitació dels reis espanyols a Montserrat és una provocació, i ho saben. És part del pla per espanyolitzar el país, i en són conscients tant a Madrid com als dos costats de la plaça de Sant Jaume, que hi col·laboren amb entusiasme", ha afirmat a X.

També ha estat contundent el president d'ERC, Oriol Junqueras: "La visita del rei a Montserrat és una falta de respecte a Catalunya [...]. Rebutgem aquest gest", ha assegurat.

Refer llaços: l'objectiu de la monarquia

L'abat Gasch va convidar el rei després de la petició de la Casa del Rei d'assistir a algun acte del mil·lenari, tal com ja va explicar l'ARA. Una invitació que ha molestat la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, però també el president de l'ANC, Lluís Llach, que ha criticat l'abat: "No entenem la seva actitud", ha etzibat. Ha justificat la concentració perquè Felip VI "no es passegi amb normalitat" després que el 2017 optés per "animar a la repressió contra el nostre poble".