Cristina Casol podria haver ocupat un escó aquesta legislatura. L'exdiputada de Junts va tenir una oferta sobre la taula a les últimes eleccions que l'hauria tornat al Parlament. Segons ha pogut saber l'ARA, Aliança Catalana li va proposar ser la candidata per Lleida. Casol va ser expulsada de Junts a finals de l'anterior mandat, el mes de gener del 2024, i va passar a ser diputada no adscrita després que denunciés el seu grup per masclisme al Parlament i la cambra ho arxivés per falta de proves. L'avançament electoral va posar el punt final a la seva primera legislatura a l'hemicicle, però la seva carrera política podria haver continuat. Ara bé, en un partit d'extrema dreta com Aliança.

Les eleccions del 21 de desembre del 2017 van suposar el rècord històric de vots independentistes en unes eleccions, però dels més de 2 milions de paperetes que van aconseguir Junts, ERC i la CUP en aquells comicis s'ha passat a poc menys d'1,4 milions als comicis del 12-M. La reculada de l'independentisme ha estat generalitzada. A tot arreu? No. En 63 dels 947 municipis del país, el percentatge de vot independentista (no els vots absoluts) del maig del 2024 va ser superior al del 2017. ¿Però quins són aquests pobles on la paràlisi del Procés no ha afectat les bases independentistes i no s'han abstingut o han votat altres partits com el PSC?

Una vegada constituït el Parlament, ara toca negociar la investidura del president de la Generalitat i el seu govern. Això suposa negociar les prioritats polítiques i l’origen i aplicació de fons. Es passa d’una negociació per llocs polítics i exercici directe del poder a una sobre la base de fets i conseqüències directes per a la ciutadania. És una negociació més complexa perquè, en lloc de ser lineal –qui té el càrrec i, per tant, el poder–, té una altra dimensió: què es fa amb el poder i com s’administra.

Ja ho saben. La frase ve de 1272: Anglaterra i, després, França. El rei ha mort. Visca el rei. La versió espanyola és propera a 1714, any decisiu de la història de Catalunya, quan Felip V va respondre “A rey muerto, rey puesto” als que li demanaven que no arrisqués la seva vida en batalla.

Des de l'any 2012 la mesa del Parlament -i la presidència- està pilotada per l'independentisme, però el resultat de les eleccions del 12 de maig obre un nou escenari i això pot canviar.

Les eleccions al Parlament d'aquest diumenge no han anat bé per a l'independentisme, però alguns municipis segueixen sent territori prohibit per a les forces unionistes. El poble amb més percentatge de suport a la independència ha sigut Vallfogona de Ripollès, amb un 92,1% dels vots. En aquest petit municipi de 200 habitants, 47 persones han votat Esquerra (33,5%), 44 Junts (31,4%), 26 la CUP (18,5%), 11 Aliança (7,8%) i fins i tot hi ha hagut un vot per Alhora (0,7%), fet que ha sumat una victòria incontestable per a les forces independentistes. El PSC, el partit guanyador de les eleccions, només ha aconseguit el suport de quatre veïns, amb un irrisori 2,8% del total de vots. Tres votants del PUM+J, dos dels comuns i un de Vox han sigut els altres habitants del municipi que han secundat formacions constitucionalistes.

A cada elecció els partits es miren al mirallet màgic. El PSC estrena vestit per primera vegada en 44 anys: ha guanyat en vots i en escons unes eleccions al Parlament. Illa és amic personal de Sánchez, que també es mira al mirall i pensa que l’èxit a Catalunya també és seu, gràcies a haver corregut els riscos dels indults i l’amnistia en un càlcul per mantenir-se a la Moncloa. Però el preu dels indults i de l’amnistia no serà res comparat amb el d’una millora real del sistema de finançament, que és el que Illa ha de buscar pel bé del país i si vol acabar amb l’independentisme per una bona temporada. Amb una “col·laboració ambiciosa”, Illa no en tindrà prou, com recorden els casos de Maragall i Montilla.

Les fugides endavant acostumen a complicar les coses, i Pere Aragonès ha optat per assumir la derrota i acceptar-la de manera honesta. El president de la Generalitat en funcions sap que l'avançament electoral es va cuinar a Palau i que la decisió va ser discutida des del primer moment pel sector junquerista del partit. L'aposta del tot o res, que va fer després del fiasco dels pressupostos, ha quedat en res, i el president de la Generalitat assumeix la derrota i abandonarà el Parlament. Esquerra comença així la reflexió interna que decidirà si mira al futur o recupera el lideratge d'Oriol Junqueras. Per recuperar decència en la política, el primer pas és acceptar els resultats electorals, admetre que el sobiranisme ha perdut la majoria del país, que en bona part s'ha quedat a casa. El primer pas per liderar alguna cosa requereix reflexionar i reordenar-se. Amb uns resultats molt millors, però insuficients per complir els objectius de la "restitució" i la tornada, el president Carles Puigdemont s'aferra a l'ombra d'una investidura molt incerta i potser algú del seu entorn pensa que es podria beneficiar encara d'una major polarització si es repetissin les eleccions. El sobiranisme ha optat massa vegades per les fugides endavant i la lectura parcial de la realitat. La unitat independentista va saltar pels aires la legislatura passada, i ara no tindrà més remei que renovar persones i estratègies.

Així llegeixen els principals mitjans internacionals el resultat del 12-M. Catalunya continua generant interès als principals a l'opinió pública global, que destaquen el fi de cicle del procés independentista i el triomf de la política d'apaivagament de Pedro Sánchez .

Avui a l’ARA analitzem els titulars que deixa la jornada electoral d’aquest 12-M. El PSC guanya les eleccions i l’independentisme no suma. En parlem amb la directora de l’ARA, Esther Vera, el cap de Política, Aleix Moldes i el subdirector David Miró. 

Diumenge a la tarda, TV3, TVE i la Sexta s’hi van posar d’hora, amb els seus especials electorals. TV3 va fer un compte enrere èpic per donar pas als sondejos amb un videoresum de l’última legislatura. La Sexta no va trigar ni un minut i mig a anar a remolc dels resultats de les enquestes de les televisions públiques. Com és habitual, la televisió pública catalana va superar la resta de cadenes amb la seva majestuositat informativa, i això reverteix també en la profunditat d’anàlisi. Toni Cruanyes i Ariadna Oltra van fer un doblet impecable i coordinat en la conducció de l’especial electoral i la moderació de les diferents taules d’analistes. Com sempre, el plató elegant i modern i la realitat augmentada van contribuir a la posada en escena magnífica. Hi ha ambició sense enfarfegar la pantalla ni saturar mai l’espectador. Xavi Coral al Saló dels Passos Perduts va anar condensant amb destresa el mapa de resultats. La gran innovació en els grafismes va ser la incorporació dels candidats en moviment a l’hora d’oferir el número escons, gairebé com si es tractés d’hologrames o com si fossin al costat del periodista. Raquel Sans ja hi té la mà trencada, a l’hora d’interpretar pactes des del mateix hemicicle del Parlament. El color rosa fúcsia de Comuns Sumar, per cert, s’assembla massa al to de la catifa a través de la televisió.

Aquestes són algunes de les claus de la jornada.

En aquest país encara no hem tingut l’oportunitat de votar un programa polític. A veure, que els programes existeixen. Però ningú vota a partir dels programes. Primer, perquè ningú els compleix. Segon, perquè amb els pactes posteriors cal fer concessions. I tercer, perquè aquí la política és un joc de poder i no d’acció ciutadana.

Aleix Moldes, cap de Política de l'ARA analitza els resultats d'aquesta nit electoral.

Fins a 5,8 milions de catalans estan cridats aquest diumenge a les urnes per decidir qui forma part del nou Parlament. Es triarà la nova correlació de forces a la Catalunya del 2024, després de l’atzucac del Procés, la presó, l’exili, la pandèmia del coronavirus i el nou context de guerres amb els conflictes d'Ucraïna i Rússia i d'Israel i Palestina. Segons les enquestes, però, els catalans acudiran a les urnes amb l’amenaça d’un bloqueig i una repetició electoral, ja que els vetos creuats entre l’independentisme i el PSC i la possibilitat que Junts, ERC i la CUP perdin la majoria absoluta que han tingut des de l’any 2012 ho propicien.

Les eleccions no arriben en el millor moment per a la CUP, que viu immersa en un procés de refundació per revertir el descens de suport a les darreres conteses electorals. A les municipals d’ara fa un any, els cupaires no van aconseguir recuperar la representació a Barcelona o a Lleida i van perdre la que tenien a Tarragona, amb una pèrdua generalitzada de vots que només es va veure compensada per l’obtenció de l’alcaldia a Girona. I a les eleccions espanyoles del juliol, la formació anticapitalista va patir una patacada encara més forta al quedar fora del Congrés.

“Hi ha partit”. Això és el que ha sobrevolat aquest divendres a les antigues escoles d’Elna, en el darrer míting que la candidatura de Carles Puigdemont ha celebrat a Catalunya Nord abans del 12-M. Un últim acte que ha tornat a ser una demostració de força del partit mobilitzant unes 3.000 persones -després d’omplir durant quinze dies el pavelló d’Argelers- i que pretenia ser l'última empenta per intentar atrapar el PSC i disputar-li la primera força a les eleccions. I és que Junts creu que pot ser la sorpresa de la nit del 12 de maig si es mobilitza el vot independentista, tot i que en els darrers sondejos no està garantit, i aquest elector es concentra en la seva candidatura en detriment d'Esquerra i la CUP. Per aquest motiu, s'ha centrat en un únic missatge aquest darrer tram de campanya: apel·lar al vot útil sobiranista al voltant de Carles Puigdemont i passar el rasclet per evitar una presidència del socialista Salvador Illa.

Superar el 50% dels vots es va convertir en l’obsessió de l’independentisme durant bona part del Procés. Una garantia més de legitimitat després d’haver aconseguit la majoria absoluta dels escons al Parlament tant el 2015 com el 2017 (fins i tot el 2012, quan CDC començava a abraçar el dret a decidir). Era un objectiu tan desitjat que va passar a ser una fita en si mateix, sense definir què hauria de venir a continuació. El 2021 ERC, Junts, la CUP i les forces independentistes que es van quedar fora del Parlament van superar el 51% dels vots, enarborant l’eslògan que va fer fortuna durant els primers mesos de la legislatura: “La majoria del 52%”, que aviat s’evidenciaria impracticable.