El comissionista de la trama de les mascaretes, Víctor de Aldama, arribava dilluns al Tribunal Suprem per declarar com a investigat. Ho feia acompanyat, davant de la sorpresa dels assistents, del líder de Desokupa, Daniel Esteve (Barcelona, 1970). Aquest activista d'extrema dreta, que aposta per l'acció directa per acabar amb les ocupacions, ha estat un dels actors, juntament amb el PP i Vox, que ha influït perquè el relat sobre el dret a l'habitatge deixés de girar sobre els desnonaments i se centrés en les ocupacions.

Víctor de Aldama, el comissionista del cas Koldo/cas Ábalos, es va presentar a declarar dilluns al Tribunal Suprem acompanyat ni més ni menys que de Daniel Esteve, líder de Desokupa, un dels pronazis, o protonazis, o nazis a seques, més reconeguts de les Espanyes. Aldama és un d'aquests personatges que obtenen una fama abrupta, i passen d'un obscur anonimat a convertir-se en l'atracció de tots els focus d'un moment a l'altre per algun motiu més o menys espaterrant. En el seu cas va consistir en una llarga cantada davant d'un jutge incriminant més de mig govern espanyol, amb Pedro Sánchez al capdavant, en un entramat corrupte del qual ell mateix, Aldama, formava part com a corruptor. Això no va impedir que el jutge el deixés sortir de la presó provisional en què es trobava per l'anomenat cas dels hidrocarburs, en què el loquaç examic de José Luis Ábalos va defraudar molt presumptament 182 milions d'euros a la hisenda pública. Tot i així, va quedar en llibertat.

L'ADN Sindical Seguretat i Serveis de Catalunya, que representa treballadors de seguretat privada, va anunciar el juliol passat un preacord amb Desokupa, la controvertida empresa de desocupacions que ara també fa formacions, per ensenyar als seus afiliats diverses tècniques d'autodefensa. Tot i que fonts del sindicat asseguren que no es va firmar res i que l'acord era verbal, llavors ADN va fer pública la col·laboració i el mateix Dani Esteve, líder de Desokupa, ho va celebrar a les xarxes socials. Ara, però, tot ha quedat en paper mullat: fonts d'ADN confirmen que no han signat ni signaran cap conveni amb Desokupa perquè formi vigilants de seguretat catalans. Però, què ha canviat? Segons les mateixes fonts, que s'han reunit amb el departament d'Interior i els han ofert ells diverses formacions.

Desokupa podrà formar els vigilants de seguretat privada que treballen al metro de Barcelona, a Rodalies o als jutjats després d'assolir un acord de col·laboració amb ADN Sindical Seguretat i Serveis de Catalunya, un sindicat amb 1.200 treballadors afiliats. Ara bé, aquests cursos no seran oficials, no es consideraran una formació homologada i no s'inclouran en la cartilla professional dels vigilants de seguretat, segons ha pogut saber l'ARA. El motiu? Ni l'empresa Desokupa, ni cap de les seves derivades, estan inscrites en el registre del departament d'Interior com a centre de formació de personal de seguretat privada. Si bé la competència per establir els programes de formació d'aquests treballadors penja de l'Estat, el registre depèn de la Generalitat i fonts d'Interior confirmen que aquesta empresa no hi figura.

Primer va ser el Sindicat Unificat de Policia (SUP), que representa agents de la policia nacional, i ara ADN Sindical Seguretat i Serveis de Catalunya, que representa treballadors de seguretat privada de Catalunya. Tots dos han arribat a un acord de col·laboració amb Club Desokupa, una filial de la controvertida empresa que practica desallotjaments al marge dels ritmes judicials, per oferir cursos de defensa personal als seus afiliats. Aquest cap de setmana el SUP va obrir la veda dient que 30.000 agents seran formats per Desokupa, un moviment envoltat de polèmica: el ministeri de l'Interior estudia impugnar el conveni, Sumar va demanar la il·legalització de l'empresa i ERC la compareixença del ministre Marlaska al Congrés. Ara ADN ha seguit els passos de SUP, i això directament vol dir que vigilants privats de Rodalies, el metro o els jutjats podran optar a ser formats per l'empresa liderada per Daniel Esteve.

L'empresa Desokupa és coneguda per practicar desallotjaments al marge de les ordres judicials mitjançant tècniques intimidatòries i també violentes. Sense anar més lluny, a la seva pàgina web es defineixen com la "millor opció contra okupes i inquilins problemàtics". Aquest dilluns l'empresa ha tornat al centre del debat mediàtic i polític a causa del polèmic acord firmat amb el Sindicat Unificat de Policia (SUP) per formar 30.000 agents de la Policia Nacional. "És un curs de formació policial complementari, no hi ha més misteri", explica a l'ARA el portaveu del SUP, Jacobo Rodríguez. "S'està perdent el respecte a l'autoritat, els carrers estan molt malament", afegeix. En la mateixa línia es va expressar aquest diumenge la secretària general del SUP, Mónica Gracia, després d'anunciar l'acord: "Els companys estan més en risc i amb això volem que se sentin més segurs", va valorar.

Al llarg de cinc dies consecutius, les protestes contra l'amnistia a Madrid han crescut en participació i virulència. La batalla campal de l'última nit, amb milers d'ultres provocant el caos a la capital espanyola, ha estat el punt àlgid d'unes mobilitzacions on s'hi ha vist representat tot el ventall de la dreta i l'extrema dreta espanyolista, cosa que ha propiciat l'assistència de nombroses figures polítiques i mediàtiques afins. Són diversos els vips de les dretes que s'han anat sumant a les protestes, han fomentat l'agitació i, un cop han començat els aldarulls, han desaparegut.

El 15 de desembre del 2020, Madrid es llevava amb una lona de 1.000 metres quadrats que donaria la volta al món. Un bust gegant de Joan Laporta, llavors en plena campanya per tornar a ser president del Barça, apareixia a tocar del Bernabéu amb un missatge provocador: "Ganas de volver a veros", deia a l'afició madridista. L'acció, que es va viralitzar ràpidament per xarxes, es calcula que va tenir 3.000 milions d'impactes i va impulsar Laporta cap a la victòria. Dos anys i mig després, també en una campanya electoral, les lones han tornat amb força a la capital espanyola. Amb la vista posada a les generals del 23 de juliol, partits i organitzacions de diferents àmbits lliuren des de fa dies una autèntica batalla en aquest terreny amb l'objectiu de mobilitzar l'electorat en una direcció o una altra. Però, ¿per què ha causat furor aquesta estratègia de campanya? I encara més important: ¿quin efecte real té sobre els votants?

Ja fa temps que els dubtosos mètodes de Desokupa a l'hora de desallotjar habitatges estan sota lupa, però per primera vegada l'empresa especialitzada en desallotjaments extrajudicials ha estat condemnada. Un jutjat civil de Barcelona obliga el cap de Desokupa, Daniel Esteve, a indemnitzar amb 5.899 euros un activista per haver publicat a les xarxes socials un vídeo amb la seva imatge per donar publicitat a una de les seves actuacions. Es tracta d'un desallotjament en una nau ocupada de Cornellà de Llobregat a finals de gener del 2022. En la gravació es veu l'activista que va demandar Esteve davant de la nau, juntament amb altres persones, mentre se sent Esteve anomenant-los "bitxos" o "ratetes".

Qui sap si Richard Wagner, autor de la marxa nupcial més cèlebre de la història i de la marxa fúnebre més dramàtica, acompanyaria la marxa militar dels mercenaris que duen el seu nom; o se’n tornaria, esparverat, al seu taüt. El nacionalisme exaltat i l’antisemitisme ambivalent, però sobretot els gustos musicals del Führer, van fer-ne una icona del Tercer Reich. Ha quedat associat al nazisme per sempre més. La relació d’Adolf Hitler amb la jove del compositor, Winifred Wagner —de qui es diu que va portar-li a la presó el paper per escriure el Mein Kampf—, o el fet que s’endugués al búnquer un manuscrit original del mestre, afegeixen una aura romàntica a la propaganda política. Em temo que no són les connexions emotives ni la força simfònica de la seva obra el que fa que un grup de mercenaris l’adopti com a marca. L’aura del feixisme és un embolcall idoni per als mercaders de la mort i els seus esbirros: senyors de la guerra, mercenaris, sicaris, caçarecompenses. Tots tenen en comú que maten per diners, al marge dels poders de l’Estat a qui s’encomana el monopoli de la força.

S’ha acabat la campanya de les municipals. A la de Barcelona hi ha faltat to: ningú hi ha exposat una idea brillant i ni tan sols ha exposat brillantment les seves idees.

Dues setmanes abans que l’empresa Desokupa es manifestés a la plaça de la Bonanova per protestar contra l’ocupació dels blocs la Ruïna i el Kubo, el líder i fundador de Desokupa, Daniel Esteve, anunciava que viatjaria a Barcelona amb 50 persones per desallotjar els dos edificis. Dijous s’hi van plantar, malgrat que finalment no van dur a terme cap actuació, només van exhibir-se davant la multitud. Res era improvisat. "Era més que una marxa. Va ser l’arrencada de la campanya electoral no només a Barcelona, sinó a tot Espanya", resumeix el sociòleg i especialista en política digital, Iago Moreno.

La campanya electoral ha començat amb l'agenda distorsionada, en una operació de manual orquestrada per la ultradreta a través de les xarxes socials, amb agitació de carrer –a partir de l'empresa Desokupa– i amb el suport acrític dels habituals altaveus mediàtics. Vox i el seu entorn han aconseguit així donar aquests primers dies protagonisme a qüestions que no són rellevants ni per a la majoria de ciutadans ni per a les polítiques públiques: ni el moviment okupa barceloní ni la presència d'antics etarres en llistes electorals basques representen un perill públic ni afecten la vida diària de la immensa majoria de persones. De fet, a Barcelona i al País Basc aquestes dues suposades polèmiques estan tenint un seguiment ponderat i probablement condicionaran poc el sentit del vot. Però és que el muntatge politicomediàtic està pensat en clau estatal per incidir precisament en aquell votant que no coneix les realitats catalana i basca, on el populisme de dretes, ara i històricament, no té cap problema a l'hora de manipular i crear enemics. Sense independentisme ni terrorisme, ara busquen altres bocs expiatoris.

"No ens agraden, però molesten tan poc que mai ens hem queixat", ho expliquen el Marc i el Paco, dos veïns del carrer Lluçanès de Barcelona que des del seu balcó veuen El Kubo i La Ruïna des de primera fila. No fa ni 24 hores de la doble manifestació a la Bonanova de moviments a favor i en contra de l'ocupació i l'ambient a un parell de metres de la zona ocupada és de total tranquil·litat. "Aquest silenci que sents és el que hi ha hagut sempre, mai hem patit fins ara. La política s'ho ha carregat tot", insisteix el Marc. Assegura que ell fa 15 anys que viu al bloc i que aparca la moto cada dia al costat de la casa ocupada: "Si fossin conflictius no quedaria ni mitja moto, però és que no deixen ni una bossa d'escombraries a la vorera", afegeix.

Hi havia tensió, acusacions creuades i una gran expectació pel que passaria aquesta nit a la plaça Bonanova de Barcelona. El cas dels blocs ocupats La Ruïna i El Kubo tenia aquesta data marcada en el calendari. D'una banda, es manifestaven els partidaris de les cases ocupades i, de l'altra, una protesta convocada per la controvertida empresa Desokupa. Els Mossos d'Esquadra estaven preocupats, fins al punt que fonts del cos admetien que feia anys que no veien un dispositiu així. La plaça de la Bonanova blindada, les dues manifestacions seguides de prop, més de 300 efectius de diverses unitats desplegats (80 de la Guàrdia Urbana). I al final tot ha transcorregut sense incidències destacables. El dispositiu policial, però, es mantindrà durant tota la nit per evitar possibles aldarulls.

No és que ens en puguem sorprendre gaire, però igualment és alarmant la manera com es naturalitza un grup de l'extrema dreta pura i dura com Desokupa en el paper d'agent i interlocutor social vàlid. El primer a contribuir-hi va ser l'alcalde de Premià de Dalt, Josep Triadó, que va contractar els serveis de Desokupa (Triadó és de Junts, una formació que en poc temps va sumar aquest episodi a Premià de Dalt amb el de la contractació com a pèrit informàtic de Luis Enrique Hellín Moro, el feixista condemnat per la tortura i l'assassinat de l'estudiant Yolanda Gómez l'any 1980). Ara, per acompanyar els compassos de la xaranga preelectoral, són els partits que s'identifiquen més clarament amb la corda ideològica de Desokupa (PP, Vox, Ciutadans) els que aprofiten l'avinentesa per muntar una falsa alarma antiokupa a compte de les cases ocupades de la plaça Bonanova de Barcelona, El Kubo i La Ruïna. El líder de Desokupa, Daniel Esteve, amb les seves maneres de fantotxe, havia anunciat un desallotjament per a aquest dijous, que després no han dut a terme posant d'excusa que la justícia hauria fet cas als seus escrits de denúncia. Mentrestant, i per evitar un possible esclat de violència, els Mossos havien desplegat un dispositiu ben ampli i ben vistós, pagat –no cal ni dir-ho– per la ciutadania contribuent.

Kubo i La Ruïna. Són els noms dels dos edificis ocupats a la Bonanova de Barcelona. Desokupa ha anunciat que els desallotjarà de manera

L'Ajuntament de Premià de Dalt ha rescindit, finalment, el contracte que va signar amb l'empresa Desokupa, qüestionada pels seus mètodes per fer desallotjaments extrajudicials, perquè assessorés la Policia Local per acabar amb els ocupes "mafiosos i delinqüents". La setmana passada es va conèixer que al consistori maresmenc –governat per una coalició de JxCat i el PSC– hi havia hagut pressions per trencar aquesta relació, que tenia una durada d'un any i un cost de 3.000 euros, atès que la companyia arrossega denúncies per amenaces i intimidacions.