Una peça clau en l'arribada de la planta de bateries de Volkswagen a Sagunt i en el manteniment de la fàbrica de cotxes Ford a Almussafes. Aquestes són les dues principals fites polítiques de la nova secretària d'organització del PSOE, la valenciana Rebeca Torró (Ontinyent, 1981). Una dirigent que destaca per la seva discreció, capacitat de treball i fidelitat a les sigles per sobre de les famílies polítiques. Fins i tot malgrat que aquesta lleialtat li provoqui la pèrdua d'algunes amistats.

"Volien l'autogovern valencià el dia del trencament democràtic". Aquesta inspiradora màxima, recollida en un atestat policial de l'any 1975 i recordada per l'exconseller valencià Vicent Soler, ha exemplificat la transfusió d'orgull i memòria que han rebut els dirigents socialistes que aquest dijous han acudit a la celebració de l'aniversari d'un episodi cabdal per a la restitució de la Generalitat Valenciana.

Els líders del PSPV a les províncies de València i Alacant, Carlos Fernández Bielsa i Alejandro Soler, s'integraran finalment en la candidatura de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, que d'aquesta manera serà l'única aspirant a la secretaria general dels socialistes valencians en substitució de Ximo Puig, segons han confirmat fonts coneixedores de l'acord i ha avançat la Cadena SER.

Ximo Puig (Morella, 1959) va aconseguir trencar 20 anys de governs del PP al País Valencià, i va presidir la Generalitat entre el 2015 i el 2023, quan va perdre les eleccions contra tot pronòstic. Ara es prepara per deixar la presidència del Partit Socialista del País Valencià.

Vint anys seguits de governs del Partit Popular. Aquesta és la xifra que turmenta molts dirigents de l'esquerra valenciana des del 28 de maig, temorosos que el retorn del PP al Palau de la Generalitat Valenciana, ara acompanyat de Vox, instauri un regnat conservador com el que va iniciar Eduardo Zaplana l'any 1995 i que només la crisi econòmica i la corrupció van liquidar el 2015.

El secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha anunciat aquest dissabte que proposarà a l'executiva nacional del partit la convocatòria d'un congrés extraordinari a principis del 2024 davant la necessitat de "nous lideratges d'equips i estratègies" en la formació amb l'objectiu de construir una "alternativa potent" a la dreta i l'extrema dreta. "És hora de fer un pas enrere perquè el projecte en faci dos endavant", ha assegurat. Ha justificat la renovació per la necessitat de comptar amb "noves idees, impuls i lideratge".

El Partit Popular també governarà la Diputació de València després que el PSPV i Compromís no hagin aconseguit convèncer la formació comarcal Ens Uneix perquè donés suport al candidat socialista i alcalde de Mislata (Horta), Carlos Fernández Bielsa.

El PSPV i Compromís han tancat un pacte per "reeditar un govern progressista" a la Diputació de València, que estaria presidida pel socialista i alcalde de Mislata (Horta) Carlos Fernández Bielsa. Les dues formacions han convidat a sumar-se a l'acord Ens Uneix, la formació comarcal que té la clau en el desempat entre el bloc progressista (socialistes i Compromís) i el conservador (PP i Vox), tots dos amb 15 diputats.

El pacte entre PSPV, Compromís i el partit comarcal Ens Uneix per governar la Diputació de València es complica. Això és almenys el que es desprèn de l'anunci fet aquest dijous per la formació de la Vall d’Albaida, que amenaça amb votar la seva candidata, Natàlia Enguix, en el ple d’investidura previst per al 14 de juliol.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s'ha oposat a la proposta formulada per Compromís de prohibir temporalment la venda d'habitatges a persones físiques o jurídiques que no disposen d'una "nacionalitat corresponent a l'estat espanyol".

El Grup Axis de l'empresari valencià Jaime María Febrer hauria abonat 615.000 euros (sense incloure l'IVA) a diverses companyies de publicitat i comunicació en nom del PSPV, que es va estalviar aquestes despeses en les campanyes electorals del 2007 i 2008, segons recull un informe de la UCO incorporat al sumari del cas Assut.

La proposta socialista perquè la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 inclogui una bonificació del 99% de l'impost de successions a les empreses familiars que facturin més de 10 milions d'euros protagonitza un nou desencontre entre els quatre partits que conformen el govern valencià.

Ara fa tres anys, en concret, durant les negociacions per reeditar el govern valencià entre PSPV, Compromís i Unides Podem. Aquesta va ser l'última vegada que Ximo Puig i Mónica Oltra van conversar sobre la investigació que pretén determinar si la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives va dificultar l'aclariment de l'abús a una menor tutelada per part de l'exmarit d'Oltra, Luis Eduardo Ramírez. Aquesta dada, revelada per la ja exnúmero dos del Consell durant l'anunci de la seva dimissió, exemplifica la distància que separa les formacions que conformen l'executiu valencià i que l'adeu d'Oltra no ha fet sinó fer créixer, generant seriosos dubtes sobre la viabilitat del batejat com a govern del Botànic.

El sumari del cas Assut ha revelat com la trama de suborns a canvi d'adjudicacions i contractes dirigida per l'empresari Jaime María Febrer i l'advocat José María Corbín a l'Ajuntament de València entre els anys 2004 i 2011 –període en el qual va governar el Partit Popular– hauria unit suposats adversaris polítics com Alfonso Grau, antiga mà dreta de la llavors alcaldessa de València, Rita Barberá, i l'aleshores líder de l'oposició i posterior subdelegat del govern a la província de València, el socialista Rafael Rubio. Els dos dirigents no haurien dubtat a aparcar les seves diferències ideològiques en favor d'un interès comú: participar del cobrament de comissions il·lícites que, segons el sumari, a què ha tingut accés l'agència Efe, s'eleven a més de 7 milions d'euros.

L'Ajuntament de Vila-real (Plana Baixa) ha aprovat una moció de Vox que "requereix" als col·legis i instituts públics de la ciutat que compleixin amb la llei espanyola i col·loquin una bandera espanyola a cada centre educatiu, i també ho "aconsella" per als privats i concertats. La moció, que reclama el compliment de la llei de banderes i ensenyes aprovada el 1981, ha aconseguit el suport de PSPV, Unides Podem, el Partit Popular, Ciutadans i Vox, i únicament Compromís hi ha votat en contra.

471 delegats del PSPV, un 91,45%, van donar suport aquest diumenge a la nova executiva dels socialistes valencianes que durant quatre anys més encapçalarà Ximo Puig, tot i que el 2017 el polític de Morella va anunciar que no es tornaria a presentar a la reelecció. Es tracta del tercer mandat del també cap del Consell, que gairebé amb tota seguretat tornarà a ser el candidat dels socialistes a la presidència de la Generalitat Valenciana en les pròximes eleccions autonòmiques previstes per al 2023.

Ha sigut acusat de "madrilenyofòbic" pel conseller d'Hisenda de la Comunitat de Madrid, Javier Fernández-Lasquetty, de victimista que vol "dissimular els seus propis errors" pel portaveu de l'executiu d'Isabel Díaz Ayuso, Enrique Ossorio, i de fomentar "greuges insensats", segons paraules de la mateixa presidenta madrilenya. El president valencià, Ximo Puig, s'ha convertit en el nou gran enemic del centralisme espanyol, especialment molest per la seva proposta de crear un impost específic –o una altra "eina" equivalent– que gravi les rendes altes de la Comunitat de Madrid i que compensi els beneficis que té la capitalitat respecte a altres territoris.

L'exsubdelegat del govern espanyol a la província de València, el socialista Rafael Rubio, i l'exvicealcalde de València Alfonso Grau, del PP, han ingressat a la presó juntament amb tres empresaris més. Així ho ha ordenat la jutge que investiga una presumpta trama de corrupció a l'Ajuntament de València entre els anys 2004 i 2011 en el batejat com a cas Assut. Els empresaris empresonats són Joaquín P.R., Jaime F.R. i Mónica M.G., segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.

El jutjat d'instrucció número 9 de València ha acordat l'obertura de judici oral contra l'expresident de la Diputació Provincial i exdirigent del PSPV Jorge Rodríguez i 14 investigats més per la presumpta simulació de contractes d'alta direcció en l'empresa pública Divalterra amb l'objectiu de beneficiar membres i simpatitzants socialistes i de Compromís.

El jutjat d'instrucció número 9 de València ha anunciat el processament de l'expresident de la Diputació de València Jorge Rodríguez i 14 investigats més per la presumpta simulació de contractes d'alta direcció en l'empresa pública Divalterra amb l'objectiu de beneficiar membres i simpatitzants del PSPV i de Compromís.