Castella-la Manxa considera que està infrafinançada. La confrontació del sempre polèmic Emiliano García-Page amb el nou model de finançament plantejat pel seu propi partit és un dels titulars destacats de la setmana. El baró socialista es va permetre el luxe dimecres de citar un estudi de l'economista Ángel de la Fuente (Fedea) per intentar donar aparença científica als seus arguments contra els "privilegis" de Catalunya. Què diu aquest estudi? Page es va limitar a fer-ne una captura parcial, on es podia veure com, amb el nou model, Catalunya seria la més beneficiada en termes relatius i, en canvi, Castella-la Manxa perdria pistonada. Repassem les dades per veure si hi ha gat amagat.

La majoria dels discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics han tingut dos principals denominadors comuns: l’habitatge i el finançament. En el primer cas, per treure pit de les mesures que han impulsat per fer front a la primera preocupació dels espanyols. I en el segon, per reprovar el futur model de finançament autonòmic que ERC i el PSOE estan ultimant. Una de les veus més significativa ha estat la d’Emiliano García-Page, el baró socialista més crític amb Pedro Sánchez. No ha pronunciat les paraules finançament ni Catalunya, però se li ha entès tot a l’hora d’advertir que hi plantarà cara: “Combatrem qualsevol mena d’intent de privilegis que ens perjudiqui”.

La desfeta electoral del PSOE a Extremadura s'ha cobrat la primera víctima. Menys de 24 hores després de signar els pitjors resultats de la història a la regió –que els socialistes han governat 36 dels últims 42 anys–, Miguel Ángel Gallardo ha dimitit com a líder territorial de la formació. Defensa que és una "decisió lògica i madurada" –diumenge la va comunicar a Pedro Sánchez– per "assumir la responsabilitat política" de la patacada i confia que doni un "nou impuls" al PSOE. Marxa amb el "cap alt", i defensa que ha treballat amb "honestedat i sinceritat", però amb la mínima autocrítica: "Demano disculpes als ciutadans si en algun moment no he estat a l'altura", s'ha limitat a dir. Abans de conèixer-se el seu pas al costat, fins i tot veus de les mateixes files socialistes, com el president de la Diputació de Càceres, havien reclamat el seu cap. Gallardo ha tingut un lideratge efímer després de dos dirigents històrics: els gairebé dos anys que haurà sigut secretari general del PSOE d'Extremadura –des del març del 2024– contrasten amb el mandat de Guillermo Fernández Vara –setze anys– i de Juan Carlos Rodríguez Ibarra –vint anys–.

El cas Leire sacseja la política espanyola des de fa dies i ha aguditzat l'enfrontament entre el PSOE i el PP. Els populars han tornat a demanar eleccions després de la compareixença de Leire Díez, l'exmilitant socialista que ha intentat buscar draps bruts de la Guàrdia Civil. "És un teatre vergonyós", ha lamentat Alberto Núñez Feijóo. Des de les files socialistes han reaccionat atacant els populars. "Hi ha guerra bruta contra el govern espanyol. El que estan fent és de presó", ha afirmat el ministre Óscar López. Ara bé, quin paper hi estan jugant els socis de Pedro Sánchez? Des que ha esclatat el cas Leire, bona part del focus també s'ha situat en el soci de coalició del govern estatal, Sumar, que havia mantingut un perfil més aviat baix fins ara. Aquest dimecres, però, Yolanda Díaz ha sortit a demanar explicacions al PSOE després de "l'esperpent" de la compareixença de Díez. Els socis d'investidura, però, han anat un pas més enllà i ERC i Podem han demanat a Pedro Sánchez que comparegui al Congrés.

Mentre la fotografia entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont es fa esperar, el president del govern espanyol s'abraçava aquest dissabte a Emiliano García-Page, el seu principal enemic intern al PSOE, en la inauguració del congrés del partit autonòmic a Toledo. Sánchez i el president de Castella-la Manxa han firmat una mena de treva de 24 hores de durada, perquè quan García-Page intervingui aquest diumenge per clausurar el conclave carregarà sense gaire marge de dubte contra el finançament singular per a Catalunya.

La mitologia grega ens regala nombroses metàfores per entendre les tensions del món contemporani. Una de les més conegudes és la història de Pandora, la primera dona mortal, a qui els déus van regalar una capsa amb la condició que no l'obrís mai. Però, consumida per la curiositat, Pandora va acabar obrint-la i va deixar escapar tots els mals que contenia: la guerra, la pobresa, les malalties... i només va quedar l'esperança al fons. Aquest mite ens serveix per il·lustrar el conflicte permanent que genera el sistema de finançament autonòmic a l’estat espanyol, que sempre té Catalunya com a principal damnificada i, alhora, com a principal ase dels cops.

El fenomen Emiliano García-Page té una explicació bastant senzilla en realitat: el manteniment del PSOE al poder a Castella-la Manxa depèn de 100.000 votants del PP que, quan es tracta de les autonòmiques, opten pel candidat socialista i no pel suposadament seu. En efecte, el 28 de maig de l’any passat García-Page va obtenir 483.500 vots, el 45,06%, un resultat que li va servir per mantenir la majoria absoluta per un sol escó. I dos mesos després Sánchez només en va obtenir 391.503, el 34,1%.

L'elaboració i pacte de la llei d'amnistia s'està convertint en un procés molt accidentat, on el protagonisme principal ja no sembla estar en mans dels grups parlamentaris –fonamentalment el PSOE i els partits independentistes–, sinó en l'abús de tota mena de circumstàncies paral·leles a la negociació política pròpiament dita. Així, el paper estel·lar dels últims dies l'han tingut jutges i fiscals –en especial el magistrat Manuel García-Castellón– i dirigents polítics que s'han repartit la funció d'incendiaris o bombers. Entre els primers hi hauria el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, últimament rodejat de col·legues autonòmics del PP, i entre els últims bona part de l'executiva del PSOE, que ha sortit en tromba a dir al seu baró que abaixi el to de les seves crítiques a les concessions que els socialistes estan fent als seus socis parlamentaris.

"L'economia, estúpid". Se'n recorden? El 1992, el demòcrata Bill Clinton va ser candidat a la presidència dels Estats Units amb una campanya basada, essencialment, en tres frases breus que el seu assessor James Carville havia escrit en una pissarra: “Canvi o més del mateix”, “L'economia, estúpid” i “No oblidar el sistema de salut”.

“Siguem seriosos. De veritat algú creu que és comparable el Procés amb el terrorisme que va patir Espanya durant dècades? El que tots entenem per terrorisme, el que va patir Espanya durant dècades, està fora de l’amnistia”, ha dit el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, a la presa de possessió del fiscal general de l'Estat.

Les diferències entre Emiliano García-Page i la direcció del PSOE eren conegudes i constants, però no hi havia hagut mai fins ara cap crítica com la que el president de Castella-la Manxa va expressar aquest dimecres en una conversa amb els presidents del PP del País Valencià, Carlos Mazón; de Múrcia, Fernando López Miras, i d'Andalusia, Juanma Moreno. "A mi estan a punt d'extradir-me... Jo pateixo, no t'ho imagines... El que ha fet el PSOE és d'una tensió màxima, fer fora tot Déu que s'hi oposa", va dir des de Fitur, en una minicimera informal amb els barons conservadors captada per Antena 3 en la qual parlaven de com fer front comú per denunciar infrafinançament a les seves comunitats. Han sigut moltes les reprimendes al president manxec per part de dirigents del PSOE, però de moment a Ferraz no es plantegen emprendre accions disciplinàries.

Els pactes d'investidura de Pedro Sánchez amb l'independentisme han tornat a adobar el terreny del debat territorial a Espanya. Conscients del moment polític, els presidents autonòmics han aprofitat els seus discursos de Cap d'Any per marcar perfil de cara al 2024, on ja s'albira la negociació d'un nou model de finançament autonòmic. Tot plegat, mentre l'independentisme pressiona pel pacte fiscal després de tancar l'any havent aconseguit un pacte per la llei d'amnistia, una de les reivindicacions estrella des de l'inici de la judicialització del Procés.

Catalunya va estar vora la fractura social en el període 2017-2019, però els pitjors auguris no es van complir (seria interessant tenir estudis sobre el tema). En canvi, a Espanya la qüestió catalana, i més en concret com afrontar el post-Procés, sí que està provocant una fractura política i institucional sense precedents i de conseqüències difícils de discernir encara. I no és un tema menor.

Un dels problemes que té el PSOE amb la derogació de la sedició no són només les escomeses de la dreta, sinó també els recels que els canvis en el Codi Penal generen en alguns dels seus barons. Malgrat els dubtes, els principals dirigents territorials socialistes han fet pinya amb Pedro Sánchez perquè prefereixen aquesta posició que no pas fer-li el joc al Partit Popular. La derogació de la sedició va iniciar aquest dijous el tràmit al Congrés i, per ara, el PSOE es manté unit per arribar fins al final d'aquesta operació política.

Si algú ha capitanejat l'estratègia del govern espanyol pel que fa els indults és el mateix president espanyol, Pedro Sánchez. Va ser ell qui dilluns mateix va aplanar el camí per la mesura de gràcia, de la mateixa manera que a finals de l'any passat va rebatre els arguments de la Fiscalia per oposar-se a la concessió dels indults als presos polítics, igual que el Tribunal Suprem. La decisió no és en va: és una forma d'intentar evitar massa soroll intern a les seves files i marcar l'argumentari per a la resta del PSOE. És un fet que l'indult no agrada a una part del partit –la mateixa vicepresidenta primera, Carmen Calvo, evita parlar de l'assumpte, i encara ho fa menys la ministra de Defensa, Margarita Robles, que com a jutge del Suprem va defensar la doctrina contra els indults arbitraris–, però des de fa mesos l'equip de Sánchez treballa per evitar una revolta interna. La decisió arriba en un moment en què el president espanyol controla bona part de l'aparell –té pendent acabar amb Susana Díaz en les primàries a Andalusia el 13 de juny després d'haver impulsat l'alcalde de Sevilla per ser el candidat si hi ha anticipades– i Ferraz descarta una revolta interna, més enllà de les declaracions en contra de les veus crítiques habituals, que no s'han fet esperar.

Ahir hi va haver manifestació de taxistes, manifestació a la plaça de Sant Jaume –on van topar diverses plataformes contra el toc de queda amb negacionistes del virus–, al matí Rodalies a Sants va patir les conseqüències d’unes obres que no s’havien acabat i els trens anaven a petar, just quan ens diuen que posem més distàncies físiques amb els altres. Els consellers del Govern d’Esquerra i els de Junts per Catalunya es puntualitzen entre ells: aquest matí, el conseller Chakir el Homrani s’ha embolicat i ha afirmat que el teletreball és obligatori i que les empreses que no el compleixin poden ser sancionades, i minuts més tard el Govern ha matisat que les empreses que puguin aplicar-lo estaran obligades a promoure el teletreball. Els juristes li diuen a Pedro Sánchez que no està clar que pugui aprovar un estat d’alarma de sis mesos, així, d’una tirada. L’atur ha pujat, segons les dades de l’EPA d'aquest matí: a Catalunya estem al 13% i a Espanya al 16%. Són moments molt delicats, i què els haig de dir sobre com es deuen sentir vostès, perquè si fa o no fa tots estem cansats i amoïnats.

Un 'baró' del PSOE no veuria malament plantejar la il·legalització dels partits independentistes. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha dit aquest dimecres que a Espanya s'haurà d'acabar plantejant el debat sobre si s'hauria de permetre que els partits que defensen la independència se segueixin "beneficiant de la Constitució" tot i que, "obertament, només volen soscavar-la".

El govern de Pedro Sánchez continua donant allargs a la reforma del sistema de finançament autonòmic. Durant el mandat de Mariano Rajoy el líder socialista va censurar un i altre cop que Hisenda no tirés endavant un canvi de model. Però en la moció de censura ja va deixar clar que no comptava fer una reforma durant aquesta legislatura perquè no hi havia prou temps ni consens. Ara bé, té tots els seus barons en contra, sobretot a Andalusia, que creuen que cal abordar ja un nou repartiment. Però aquest dijous, i després que el president manxec, Emiliano García-Page, tornés a pressionar la Moncloa, la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha assenyalat un altre cop que "difícilment" podrà haver-hi un nou acord aquesta legislatura.