El Govern i ERC fa mesos que estan asseguts a banda i banda d'una taula. La principal carpeta que hi tenien era el nou model de finançament que, en paral·lel, negociaven amb el govern espanyol. De fet, la part catalana, en aquesta negociació, va fer front comú perquè es garantís el principi d'ordinalitat en el nou sistema, almenys per a Catalunya. S'havia anat teixint una relació de confiança que, després del no d'Oriol Junqueras a negociar els pressupostos, ha quedat tocada. Esquerra considera que el PSC "no ha fet els deures" per pressionar el PSOE perquè traspassi la recaptació de l'IRPF; en canvi, el Govern creu que els republicans han canviat de posició i ara exigeixen més garanties de les que havien demanat a l'inici. Malgrat tot, totes dues parts han reprès contactes aquesta setmana per intentar reconduir la situació. De fet, fins i tot s'han donat més marge per negociar i han ampliat el termini per presentar esmenes a la totalitat dels comptes: el debat finalment serà el 20 de març.

Amb els anys s’ha demostrat que, en l’estat de les autonomies, les inversions de l’Estat tenen un paper rellevant tant per configurar les polítiques públiques com per premiar o castigar els distints territoris en funció, primer, de si s’aproven, i després de si s’executen. Aquests dies hem sabut que, segons la Intervenció General de l’Estat (IGAE), durant el primer semestre de 2024 només es va gastar un 20% a Catalunya, 456 milions d'euros, que se situa a la cua de totes les comunitats autònomes, mentre que a Madrid, per exemple, se supera el 57%, amb 694 milions d'euros. Res de nou sota el sol, però.

"El dèficit en infraestructures de l'any 2009 al 2023 a Catalunya ascendeix a l'escandalosa xifra de 42.500 milions d'euros; aquesta és una situació intolerable, una presa de pèl i apel·lo a les administracions públiques perquè solucionin aquesta situació". Així ha descrit la situació de manca d'inversió pública a Catalunya el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, en una trobada amb els mitjans aquest dimarts, juntament amb la presidenta de la comissió d'infraestructures, Anna Cornadó; el director d'estudis i economia, Salvador Guillermo, i el president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno.

El primer que va fer el PSC després que el Govern tirés en cara a l'executiu espanyol la baixa execució –menys d'un 36%– de les inversions pressupostades per a Catalunya va ser demanar més "autoexigència". És a dir, que el president Pere Aragonès i els seus consellers també es posessin davant del mirall. El titular d'Economia, Jaume Giró, va respondre que si la imatge de la Moncloa era la d'un 36% d'execució, la de la Generalitat va ser d'un 95,5% el 2021. Però els socialistes han volgut revelar la seva pròpia fotografia i després d'una auditoria han conclòs que, en l'última dècada, l'executiu català s'ha deixat al tinter 67 actuacions "compromeses" i hi ha hagut una davallada del 60% de la inversió. L'execució de l'Estat és "baixa", però el Govern també té "deures pendents", ha denunciat aquest dimarts el diputat del PSC Jordi Terrades.

Lluny d'amainar, la tempesta entre la Generalitat i l'Estat per la crisi de les inversions puja d'intensitat. De visita a Catalunya, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, havia convocat aquest divendres un acte per anunciar diversos projectes de millora d'infraestructures que ha acabat derivant en l'enèsim conflicte amb el Govern. Malgrat que la Generalitat havia comunicat prèviament la seva presència, finalment ha decidit plantar la ministra per fer de nou evident el seu descontentament amb el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. Cada dia que passa les relacions entre els dos governs s'enverinen una mica més, tenint en compte, a més, que aquesta no és l'única carpeta conflictiva. Encara hi ha oberta la ferida de l'espionatge del Catalangate, sense oblidar que no hi ha hagut cap avenç en la negociació del conflicte polític. La qüestió de les infraestructures no tensa només les relacions Estat-Generalitat, sinó que també complica les de Junts i ERC. En concret, la definició del projecte de Quart Cinturó.

Com cada any ha arribat el nostre particular Dia de la marmota (recorden la distreta i angoixant pel·lícula de Bill Murray?): el dia de les dades d’execució real de la inversió del govern central (ministeris i organismes dependents) de l’any anterior. La realitat no ha faltat a la cita; tampoc la consegüent indignació, que ha omplert, com manen les tradicions, línies i minuts a mitjans convencionals, i també a les xarxes socials. Tot, seguit d’un vigorós anunci del govern català d’exigència (no sabem si gaire vigorosa) d’explicacions, acompanyat del renovat lament de diversos grups d’interès econòmic, una altra nota tradicional. Finalment, també hi ha acudit la renovada autoresponsabilització: si a Madrid no s’ocupen de fer projectes executables per manca de personal a les delegacions ministerials a Catalunya (no vol venir ningú perquè aquí som rarets), cal suplir-ho amb la iniciativa catalana. Tan senzill que seria contractar externament la realització dels projectes, si no tenen prou personal a Catalunya. Com és prou habitual en altres llocs, per cert. 

Les excuses ja les coneixem, incloses les que assenyalen la mateixa complexitat de la societat catalana com la causant dels endèmics dèficits inversors de l'Estat a Catalunya. Podrien explicar en part alguns retards, sí, però no l'incompliment estructural, persistent i creixent que mostren les dades. És més: si, en efecte, aquest fos el problema –cosa, repetim, molt discutible–, ¿no és una realitat perfectament coneguda davant la qual fa temps que s'haurien d'haver aplicat mecanismes eficaços d'arbitratge, per exemple més diàleg amb les administracions locals i amb la societat civil? I encara: com és que en les obres que fa l'administració catalana no es donen aquests escandalosos endarreriments? L’obra en infraestructures de la Generalitat en el període 2001-2019 s’ha executat en un 88%.

El desavantatge competitiu a causa dels retards d'infraestructures essencials que pateix Catalunya des de fa dècades és un llast greu i injustificable. La situació de Rodalies, de moltes carreteres clau o d'accessos estratègics –per exemple, el del port de Barcelona– és una pedra a la sabata de l'economia catalana. Els endarreriments endèmics s'acumulen i fan el transport de mercaderies i de persones menys eficient i més car. El dinamisme econòmic fa temps que se'n ressent. Precisament per això, té un mèrit afegit que les coses surtin prou bé i que ara estiguem assistint a una recuperació notable. En realitat, però, el pes recau en les empreses, que, a falta d'infraestructures necessàries, acaben exportant gràcies a un sobreesforç i uns sobrecostos constants i esgotadors. Esclar, si les infraestructures es fessin a temps, si les inversions reiteradament promeses es complissin en els terminis inicials, aniríem millor. Molt millor. D'això es queixa, i amb raó, un cop més la patronal Foment, que ha elaborat un nou informe tècnic en el qual es xifra en 35.000 milions d'euros el dèficit públic en infraestructures a Catalunya en el període 2009-2020.

Catalunya rebrà el 17,2% de la inversió regionalitzable del govern espanyol. En total, la xifra equival a 2.230,3 milions d'euros pressupostats, segons el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2022 que s'ha presentat aquest dimecres al Congrés de Diputats. Un cop més, la xifra queda per sota del pes de Catalunya en l'economia espanyola (19%). Les comunitats rebran 13.007 milions d'euros de la inversió regionalitzable (l'any passat en van rebre 12.125), si es compleix el pressupost per a l'any 2022, és a dir, si s'executa tota la inversió pressupostada.

El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha assegurat aquest dimarts que un dels objectius principals del seu departament aquesta legislatura és que la Generalitat retorni als mercats de deute amb l'emissió de bons propis.

Qui ens ho havia de dir. El 2007, els principals empresaris i directius catalans es van trobar a l’Iese per demanar al govern espanyol la gestió no centralitzada i més inversions a l’aeroport del Prat. En canvi, catorze anys després han fet una altra reunió –aquest cop a Esade, a 700 metres de distància– en la qual la petició és que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona no s’oposin a les inversions que Aena (govern central) vol fer al Prat. El món (Catalunya, en concret) al revés. La gestió descentralitzada també ha caigut pel camí, per cert, i gairebé ningú sembla trobar-ho a faltar.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha defensat aquest divendres a València la necessitat de finalitzar les obres del corredor mediterrani i reformar el finançament autonòmic perquè sigui "just" amb autonomies com la valenciana. El polític madrileny ha assegurat que el Partit Socialista també es farà ressò de la demanda "justificada" de corregir el dèficit històric d'inversions al País Valencià.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, es van reunir ahir a la tarda al Palau de la Generalitat per preparar la trobada que el cap de l'executiu valencià mantindrà aquest dijous al matí a les 10 amb el president del govern central, Mariano Rajoy. L'encontre, el segon de la legislatura entre els dos dirigents, arriba després de la insistència del Consell encapçalat per Puig i Oltra.

El nou curs polític al País Valencià ha començat aquest setembre centrat en la reivindicació d'una millora del model de finançament, d'un augment de les inversions de l'Estat fins a, com a mínim, ajustar-se al pes poblacional del territori i l'aplicació de les normatives dirigides a fomentar la normalització del valencià, especialment el model educatiu plurilingüe, a hores d'ara, a l'espera de les resolucions de la justícia. És a dir, s'ha iniciat en el mateix punt que va acabar l'anterior, i potser, fins i tot, en el que va començar la legislatura ara fa dos anys.

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, i el secretari general de Comissions Obreres del País Valencià, Arturo León, han coincidit en la necessitat de convocar una manifestació a l'entorn del mes d'octubre per demanar a l'Estat un finançament i unes inversions "justes".

La direcció estatal del Partit Popular ha desautoritzat la decisió del PP de la Diputació de València de votar a favor d'una moció per demanar un finançament més just davant de la "marginació" dels valencians en els pressupostos generals de l'Estat. El suport a aquesta iniciativa ha causat "sorpresa" a la direcció del PP, han indicat a Europa Press fonts del partit.

Diputats en les Corts Valencianes i el Congrés i senadors triats en les circumscripcions valencianes han acordat avui crear una comissió d'experts sobre les inversions territorialitzades dels pressupostos de l'Estat i demanar una reunió amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per expressar-li el malestar del Parlament per "la marginació" dels valencians en els comptes del 2017 i "reparar aquesta injustícia". A més, també han pactat realitzar esmenes conjuntes als pressupostos.