Foment xifra en 35.000 milions el dèficit públic en infraestructures a Catalunya

La patronal ha fet el seguiment pressupostari de vuit obres catalanes que "distorsionen" els comptes reals de l'Estat

2 min

La variant de la carretera N-340 a Vallirana acabada d’estrenar. — La variant de la carretera N-340 a Vallirana acabada d’estrenar, el 2019. ACN

BarcelonaGairebé 35.000 milions d'euros de dèficit de les administracions públiques de l'Estat en obres que estaven projectades i pressupostades a Catalunya però que, en canvi, encara no s'han executat. Aquest és el càlcul que ha fet la patronal catalana Foment del Treball després d'analitzar i comparar el pressupost inicial de les obres anunciades amb el resultat final real durant els últims 12 anys (entre el 2009 i el 2020). Una xifra que, segons Foment, hauria de ser pública, ja que "distorsiona totalment els pressupostos generals", perquè el pressupost de les obres no executades "va apareixent any rere any als comptes" sense valorar l'estat real de les obres o el que ja s'ha invertit i el que no.

"Només en els últims dos anys, entre el 2019 i el 2020, aquest dèficit ja va augmentar en 7.000 milions d'euros", ha apuntat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que assegura que l'estudi els porta a una "conclusió molt trista": durant el període 2013-2020 (des que hi ha registre) l'execució de les inversions programades a Catalunya per part de l'Estat només arriba al 67% del previst. "Això vol dir que hi ha un 33% que es perd pel camí", ha subratllat. Foment també avança que la Generalitat és "una mica més complidora", però no prou: executa el 77% del que està pressupostat inicialment. "Encara hi ha un 23% de manca d'execució que ens fa perdre competitivitat", assenyala el president de Foment.

Per pal·liar aquests endarreriments, que s'arrosseguen des de fa anys, els representants dels empresaris han demanat a l'administració pública que es comprometi a invertir 5.000 milions d'euros anuals en infraestructures. "El que demanem és una xifra conservadora, al voltant del 2,2% del PIB, que és el que inverteixen de mitjana els 12 països més desenvolupats d'Europa", ha matisat el vicepresident de la patronal, Joaquim Llansó.

Per exemplificar aquest desori d'incompliments, la patronal ha seleccionat vuit infraestructures catalanes que han incomplert tots els calendaris. Aquestes són les xifres:

Les vuit obres de la vergonya

La variant de Vallirana Aquesta via es va pressupostar inicialment per 53,9 milions i amb un calendari d'execució de 2 anys i 9 mesos. Finalment, es va inaugurar el 2019, 15 anys després, amb un pressupost de 167 milions, segons els càlculs de Foment. En total, ha aparegut 15 anys seguits als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE).
Connexió A-2 i AP-7 a Castellbisbal Un altre cas semblant. Es va licitar per 59 milions i les obres van començar el 2007. Havien de durar 2 anys i 3 mesos, però es van allargar 15 anys. Durant tot aquest temps van anar apareixent als PGE. L'import final va ser de 74,5 milions d'euros, segons les dades de la patronal.
Desdoblament de la N-II per Girona Amb un càlcul de pressupost més ajustat, aquest desdoblament es va licitar per 33 milions, amb un termini d'execucució d'1 any i 3 mesos. Finalment va trigar 7 anys i mig en inaugurar-se, amb un import de 33,9 milions. Va aparèixer durant 13 anys als PGE.
A-27: desdoblament N-240 Tarragona - Montblanc Es va licitar per 122 milions el 2009, amb un càlcul de 3 anys i 9 mesos per executar-se. L'obra, però, encara està en execució i ara el calendari diu que hauran fet falta, en total, 11 anys i 11 mesos si res canvia. Ha aparegut durant 15 anys als pressupostos, assenyala Foment.
Autovia orbital B-40 Amb 195 milions d'euros, el 2007 es va preveure que caldrien 2 anys i mig d'obres. Encara estan en marxa, i els últims calendaris indiquen que trigarà 14 anys i mig en acabar-se i un cost total de 263 milions. Haurà sortit 15 anys als pressupostos generals.
Connexió A-2 amb C-32 a Sant Boi del Llobregat Projectada el 2009, es va licitar per poc més de 51 milions (no es van arribar a adjudicar tots) amb un termini d'1 any i 8 mesos. Ara, però, es calcula que costarà menys, uns 45 milions, però el calendari assenyala que hauran fet falta 12 anys i 7 mesos per construir-la. Aquesta infraestructura ha aparegut 10 anys als PGE, diu l'estudi de la patronal.
Nou accés viari al Port de Barcelona Amb gairebé 149 milions de licitació incial, es va calcular que caldrien 3 anys i 4 mesos per executar-la. Actualment continua en marxa. No se sap quin serà el cost final, però s'estima que caldran en total 7 anys i un mes per acabar-la. Haurà aparegut 15 anys als comptes.
Nou accés ferroviari al Port de Barcelona Els accessos ferroviaris sud al Port de Barcelona es van haver de començar de zero perquè es va determinar que el projecte no era segur. Segons la patronal, fa set anys que apareixen als PGE, amb un import al voltant dels 100 milions i ara el ministeri va assenyalar que espera tenir la redacció del projecte nou aquest pròxim estiu.

La situació d'aquestes obres desespera la patronal, que demana més col·laboració público-privada amb les empreses constructores per reduir els terminis. "Ens adonem que compten la mateixa obra moltes vegades als pressupostos generals tot i que no tenen en compte que l'obra va avançant –adverteix Llansó–. Això és evident que distorsiona moltíssim els pressupostos". Llansó posa com a exemple els nombrosos milions d'inversió que han fet els diferents governs de Zapatero, Rajoy i Sánchez a Rodalies: "Si els anteriors realment haguessin fet la inversió anunciada, no en caldrien tantes", lamenta.

El mateix passa amb els accessos a l'aeroport: "Venen a Catalunya a dir que ja s'ha signat l'acord; i és la tercera vegada que el signen. Ho han licitat també dues o tres vegades. Aleshores què passa amb aquests comptes? ¿Després algú fa l'exercici de descomptar-los quan el pressupost no s'executa?", es qüestiona Llansó. "El sector empresarial està preocupat. Demanem rigor, seriositat i responsabilitat", ha conclòs Sánchez Llibre.

Enmig d'aquest panorama, Foment ha assenyalat que els fons europeus, els Next Generation, tenen un termini d'execució, i que caldrà ser diligents. La patronal ha valorat positivament el fet que l'arribada d'aquests fons ha multiplicat per dos els anuncis d'inversió a Catalunya: "És una bona notícia, esclar, sempre que s'executin", remata Llansó.