Com gestiona el Govern els 1.000 milions que li devia l’Estat en infraestructures?

BarcelonaSeguir la pista de les partides econòmiques entre l'Estat i la Generalitat no és fàcil. I encara menys quan cuegen de fa anys o fins i tot dècades, com és el cas de les partides per fer millores en infraestructures. El 2023 –coincidint amb els pactes per la investidura de Pedro Sánchez– la Generalitat va esgarrapar dos pactes clau en aquest sentit: una partida de 914 milions d'euros pendents per fer millores a les carreteres i el pacte de la B-40 o Ronda Nord, que suposava 200 milions d'euros més. Feia temps que la Generalitat treballava un model semblant al basc per garantir-se aquests diners, les encomanes o comandes de gestió, i aquest dilluns s'ha explicat com s'estan invertint aquests diners i en quin punt estan les obres.

Així, el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, ha detallat que el departament tancarà l'any amb cinc encomanes de gestió en marxa. Això vol dir que, tot i que l'obra pertany i la paga el govern espanyol, la Generalitat és qui lidera la redacció dels projectes i l'execució de l'obra; és a dir, qui controla els tempos i també el diàleg amb el territori, "des de la proximitat". "El ministeri va pagant a mesura que anem fent. Això permet, en primer lloc, accelerar les obres; en segon lloc, garantir que els diners van arribant a Catalunya i evitar que les obres no s'executin i els diners acabin al romanent del ministeri i, en tercer lloc, fer-ho amb proximitat i diàleg amb el territori, que és la marca d'aquesta casa", ha defensat Nadal. "Ja tenim una experiència exitosa amb el carril bus de la B-23 a Barcelona, i ara es replica", ha recordat.

Per a Nadal, aquesta manera de procedir ha permès a la Generalitat "assegurar-se els diners" i "duplicar" la seva capacitat d'execució. En total, les cinc encomanes mobilitzen 1.130 milions d'euros fins al 2033. Es tracta d'uns diners que ja estaven previstos i anunciats i que provenen del pacte per transferir els 914 milions d'euros pendents en infraestructures i els 200 milions que suposaran les obres de la B-40 o Ronda Nord a Sabadell i Terrassa. Aquests són els cinc grans projectes en marxa, les seves partides i les millores que preveuen:

Eix Pirinenc (N-260): 260 M€

El conveni es va signar el novembre de l'any passat. En aquesta carretera, que recorre els Pirineus des de Pont de Suert a Puigcerdà, s'hi faran obres per millorar l'accessibilitat, del ferm i també de seguretat viària. Un dels punts més destacats serà la nova variant de Perves, una zona per on actualment passa una carretera molt estreta i que necessita "una millora integral". El Govern hi farà una carretera nova amb túnels que faciliti el pas en aquesta zona "tan complicada". També s'estan redactant millores a Senterada, Sort, i altres canvis més petits que en milloraran la funcionalitat.

Enllaços de l'AP-2 i l’AP-7: 250 M€

També està signat i en marxa des de fa un any. L'objectiu és crear set nous accessos i millorar-ne deu de ja existents per donar més capacitat i seguretat a aquestes dues grans vies. Algunes de les millores començaran ja a partir de l'any que ve, el 2026. Es faran noves connexions a Masdenverge, al port de Tarragona, al Vendrell, a Banyeres del Penedès i a Vilafranca, per connectar amb la C-15, en direcció Manresa. També hi ha previstes millores de connexió entre l'A-2, la B-40 i la C-55; un nou i millor enllaç a Abrera i una nova connexió de la C-55 cap a la B-40 a Olesa. Igualment, es reconfigurarà la zona de Barberà, per donar "més solidesa a aquest nus"; a Parets, per evitar la congestió de la C-17 en l'accés a l'AP-7; a l'altura de la Roca del Vallès, per simplificar els canvis ara que ja no hi ha peatges; a Sant Celoni, per millorar l'accés cap a l'AP-7, a la C-35 i també als accessos nord i sud de Girona.

Ronda Nord: 200 M€

Es tracta d'un pacte que va suposar un llarg estira-i-arronsa polític i que finalment es va desbloquejar l'estiu de fa dos anys. El novembre del 2024 se'n va signar el conveni i ara ja té els estudis informatius i ambientals licitats. Com que la Generalitat té molt presents les desavinences per aquesta obra volen "donar-li més potència" amb dos estudis més, un de mobilitat i un altre paisatgístic. L'objectiu és donar continuïtat a la B-40 que arriba a Terrassa per unir els sistemes urbans de Terrassa i Sabadell, on hi ha la C-58. El traçat definitiu encara no existeix, però el secretari de Mobilitat va assegurar a finals de setembre en un acte a Sabadell que les obres començarien el 2028.

Intercanviadors ferroviaris: 36 M€

Seguint la mateixa estructura la Generalitat també té en marxa l'obra per fer els intercanviadors ferroviaris de Volpelleres i l'Hospital General. En aquest cas hi entra un tercer actor, la gestora d'infraestructures ferroviàries Adif, que també ostenta (i finança) una part de l'obra. Tot i això, la Generalitat és qui redacta els projectes i executa l'obra. Aquesta infraestructura, que permetrà connectar la línia R8 de Rodalies amb les línies S1 i S2 de Ferrocarrils de la Generalitat al Vallès, ja té el conveni signat i "ara cal activar els informes previs i posar en marxa les comissions de seguiment", segons apunten fonts del departament.

Maresme (N-II i C-32): 384 M€

La firma d’aquest últim conveni (en aquest cas és una subvenció i no una encomana perquè la carretera és de titularitat catalana) és l’únic que queda pendent. Tot i això, el ministeri ja ha aprovat la partida de 384 milions per tirar endavant una de les obres que fa més anys que s'espera al Maresme: la pacificació de la N-II i els accessos a la C-32. De fet, les obres de la primera fase podrien començar aviat, el 2026. Aquesta infraestructura tampoc està exempta de polèmica: fa només unes setmanes la pressió veïnal va aconseguir que el Govern fes marxa enrere i suprimís un dels nous accessos previstos a la C-32. N'hi ha cinc més de previstos a la primera fase, i les plataformes veïnals i ecologistes del territori ja han anunciat que també hi plantaran batalla.