El Govern fa marxa enrere i aparca un dels nous accessos de la C-32 per la pressió veïnal

Barcelona"No tenia cap sentit fer un altre accés a la C-32, a Canet, si ja n'hi havia un altre una mica més enllà", diu Mercè Girona, portaveu de la Coordinadora d'Emergència Ambiental de Canet de Mar (CEAC). Aquesta setmana, els veïns ecologistes del CEAC, Preservem el Maresme i Unió de Pagesos han rebut la notícia que fa temps que esperaven: el nou accés a la C-32 a Canet de Mar finalment no tirarà endavant. Després d'anys de mobilitzacions veïnals i un bon plec d'al·legacions, el Govern ha decidit fer marxa enrere i ha tret aquesta infraestructura del paquet d'obres que sortirà a licitació aviat i preveu cinc nous accessos més a l'autopista a l'altura del Maresme.

"Vam tenir una reunió al setembre en què ja ens ho van dir, però hem esperat que ho fessin oficial també als ajuntaments", explica Girona. Ara falta l'últim pas: que la decisió quedi per escrit. "Això serà pels volts de Nadal, quan es publiquin les resolucions a les al·legacions que hem fet", detalla la portaveu veïnal. "Ens van assegurar que l'accés de Canet dequeia del projecte i no s'adjudicarà ni es pressupostarà", confirma. Per la seva banda, el Govern diu que no descarta totalment el projecte, sinó que es "reestudiarà" i assegura que es podria reprendre en un futur si els consistoris s'hi avenen. "Caldria que tots els ajuntaments es posessin d'acord, fet que creiem que no passarà, i començar de zero per buscar un nou finançament", explica Girona, que dona pràcticament per descartada aquesta via.

La condició per pacificar la N-II

La construcció dels accessos a la C-32 era una de les condicions necessàries per poder tirar endavant una altra obra cabdal: la pacificació de la carretera N-II, que recorre el Maresme paral·lela a les vies de l'R1 de Rodalies. Pacificar aquesta carretera –per convertir-la pràcticament en una rambla al costat del mar– és un desig compartit des de fa anys de l'administració i el territori, però no acaba de desencallar-se. Implica reduir molt el trànsit, que es desviaria de forma natural cap a l'autopista del Maresme, la C-32. És per aquest motiu que el Govern proposava fer més i nous accessos a l'autopista.

El primer acord polític per fer aquesta gran obra data del 2009, ara fa setze anys. Aleshores ja es van prometre 400 milions d'euros. Fa dos anys, el 2023, la Generalitat va signar un acord amb el govern espanyol de traspassos pendents que incloïa 384 milions per renovar la N-II, buidar-la de cotxes i millorar les connexions amb la C-32. Però les entitats en contra del projecte al·leguen que, amb tot el temps que ha passat, la reivindicació ha anat canviant de forma i de sentit. "Amb la supressió dels peatges, la carretera s'ha buidat i els cotxes trien l'autopista de manera que la N-II s'està pacificant pràcticament sola", argumenta a l'ARA Josep Maria Baqués, portaveu d'Unió de Pagesos.

Així, segons les entitats contràries a l'obra, actualment els nous accessos a la C-32 perden tot el sentit i només servirien per "trinxar encara més la comarca". Expliquen que diversos estudis tant del Govern com de la Diputació apunten que la nova entrada i sortida de l'autopista només reduiria el flux de trànsit en un 10%. "No hi ha necessitat de fer més sortides per reduir l'afluència de la N-II, sobretot comparat amb l'impacte ambiental que suposa", subratlla Girona, que remarca que el projecte preveia tres sortides en menys de dos quilòmetres i mig d'autopista. "Són pràcticament més sortides que les que hi ha la ronda de Dalt de Barcelona", afegeix Baqués.

Un altre argument clau que han fet servir els ecologistes és que aquesta obra fomentava l'ús del vehicle privat en detriment del transport públic. "Potser el que caldria és invertir més en Rodalies i no tant en autopistes per a vehicles privats", apunten des de les diferents coordinadores veïnals. Les obres també s'haurien "carregat" diverses zones protegides a escala ambiental i agrària i els planejaments urbans.

Les pròximes lluites veïnals

Els veïns viuen l'aturada del projecte com una victòria social i se senten més legitimats que mai. Per això avisen que continuaran protestant i afegint al·legacions a la resta del projecte. "Estem molt contents i plens d'arguments per parar els altres accessos, el de Calella i Pineda i el de Cabrils, que es presentaran per Nadal i on també presentarem al·legacions tècniques", avança el portaveu de Preservem el Maresme, Jordi Pagès. "Quan van allargar la C-32 des de Mataró ja ens vam mobilitzar. Recordo que vam treure els tractors i ens vam posar a llaurar l'asfalt que anaven posant", rememora Baqués, de la Unió de Pagesos. "Aleshores sí que [els polítics] van venir al territori, vam parlar i es van avenir a alguns canvis", relata.

Baqués, Girona i Pagès coincideixen en quines són les pròximes lluites. "L'accés de Cabrils encara trinxa més l'espai agrari i en un dels models afecta directament l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, l'IRTA. Estic convençut que se'l volen endur tot a Lleida, però per la comarca és necessari tenir una seu, perquè hi tenim el sector de la flor i la planta i això només es pot treballar des d'aquí –argumenta Baqués–. Que es poden millorar els accessos? Sí. Aquest monstre de projecte? Potser no cal".

A l'horitzó, totes les entitats també hi posen un altre projecte a més llarg termini: el perllongament de la C-32 cap a Blanes. "Estem coordinats amb les plataformes Aturem la C-32 i amb SOS Costa Brava per aturar-ho", adverteix Pagès, de Preservem el Maresme. "Les coses s'han de solucionar trepitjant el territori, i no des dels despatxos fent dibuixos en un plànol", conclou Baqués.